República Social Italiana
Repubblica Sociale Italiana (it)  | |||||
| Himne | Giovinezza | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Salò Roma | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | italià | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 23 setembre 1943 | ||||
| Dissolució | 25 abril 1945 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | sistema unipartidista presidencialisme | ||||
| Membre de | |||||
| Moneda | lira italiana | ||||
La República Social Italiana (italià: Repubblica Sociale Italiana or RSI) o República de Salò va ser un estat titella de l'Alemanya Nazi dirigit pel "Duce de la Nació" i "Ministre d'Afers Estrangers" Benito Mussolini.[1] L'RSI va exercir la sobirania oficial en el nord d'Itàlia però fou àmpliament dependent de l'exèrcit alemany o Wehrmacht per mantenir-ne el control. L'estat va ser informalment conegut com La República de Salò perquè el Ministeri d'Afers Estrangers estava ubicat a Salò, una petita vila al costat del Llac de Garda. La República Social Italiana va ser la segona i darrera expressió del feixisme en l'estat Italià.[2]
El 1943 Mussolini va ser empresonat per ordre del rei Victor Manuel, que va signar l'Armistici entre Itàlia i les forces aliades.[3] Però el 12 de setembre va ésser alliberat per l'exèrcit alemany i fugí al nord d'Itàlia on segons les ordres de Hitler va fundar aquest nou estat les finances del qual depenien enterament dels alemanys.[1] El nou govern prohibí el sindicats i les vagues mentre a través de la propaganda es presentava al feixisme com una ideologia progressista i una economia de socialització.[2]
El 25 d'abril de 1945 els resistents italians (partisans) enderrocaren la RSI. Mussolini fou executat, junt amb la seva amant i diversos membres del seu govern, pels partisans el 28 d'abril.[1]
Llista de ministres de la República Social Italiana[modifica]
- Cap d'Estat i Ministre d'Afers estrangers: Benito Mussolini.
- Ministre de Defensa: Rodolfo Graziani.
- Ministres de l'Interior: Guido Buffarini Guidi; Paolo Zerbino.
- Ministres de Jústícia: Antonino Tringali-Casanova; Pietro Pisenti.
- Ministre de Finances: Domenico Pellegrini Giampietro.
- Ministres d'Indústria: Silvio Gai; Angelo Tarchi.
- Ministre d'Obres Públiques: Ruggero Romano.
- Ministre de Comunicacions: Augusto Liverani.
- Ministre de Treball: Giuseppe Spinelli.
- Ministre d'Educació Nacional: Carlo Alberto Biggini.
- Ministre de Cultura Popular: Fernando Mezzasoma.
- Ministre d'Agricultura: Edoardo Moroni.
- Líder del Partit Feixista Republicà : Alessandro Pavolini.
Influència en la postguerra[modifica]
Moltes figures polítiques italianes de l'extrema dreta van estar associades d'alguna manera amb la República Social Italiana entre elles Pino Romualdi, Rodolfo Graziani, Junio Valerio Borghese i Giorgio Almirante.
Pier Paolo Pasolini l'any 1976 va fer una pel·lícula transgressora al·legòrica anomenada Salò o le 120 giornate di Sodoma.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «República Social Italiana». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Le fonti per la storia della RSI (en italià). Venezia: Marsilio, 2005. ISBN 88-317-8864-7.
- ↑ «Víctor Manuel III d’Itàlia». GEC. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ Bondanella, Peter. A&C Black. A History of Italian Cinema (en anglès), 2009-10-12. ISBN 9781441160690.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Social Italiana |
- Axis History Factbook - Italy (anglès)
- Comando Supremo (anglès)
- Historical flags of Italy (anglès)
- War flag of Italian Social Republic (anglès)
- FondazioneRSI (italià)