Roser Bofill i Portabella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:47, 17 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2006 Roser Bofill i Portabella
Biografia
Naixement(ca) Roser Bofill i Portabella Modifica el valor a Wikidata
1931
Barcelona
Mort19 d'octubre de 2011(2011-10-19) (als 80 anys)
Barcelona
Dades personals
Es coneix perFundadora d'El Ciervo
Activitat
OcupacióPeriodista
Família
CònjugeLlorenç Gomis
Premis

Roser Bofill Portabella (Barcelona, 1931- Barcelona, 19 d'octubre de 2011) fou una periodista catalana, pionera en el periodisme religiós.

Biografia

Va estudiar com treball social i es va titular en una de les primeres promocions de l'escola de Periodisme de l'Església. Va treballar a la revista El Ciervo, al costat del seu marit, Llorenç Gomis, director de la revista i un dels fundadors el 1956. A partir del 1996 va assumir la codirecció, i després de la mort del seu marit, la direcció. Des la seva fundació el 1974, també va dirigir la revista Foc Nou, publicacions que han fet una regular aportació al periodisme d'inspiració cristiana i progressista. El 2001 va passar a ser-ne editora. Igualment va publicar de manera regular a la revista valenciana Saó amb un article mensual.[1] Va ser una de les impulsores i primera presidenta de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català. També va ser presidenta de l'Associació d'Amics del Montseny, per la seva vinculació familiar i la residència que tenia a Viladrau. També va ser professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna. El 2003 es va presentar com a independent dins la llista encapçalada per Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya.[2] El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi[3][4] i el premi Rosa del Desert de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC)[5]

En l'àmbit eclesial forma part de la generació de laics que va quedar marcada profundament pel Concili Vaticà II i per la figura de Joan XXIII. Va contribuir a difondre l’obertura i la renovació conciliar a Catalunya a través dels seus articles i de diverses associacions com Cristianisme al Segle XXI o del Col·lectiu de Dones en l'Església. Alhora, les revistes que es van convertir en una escola de periodistes, especialment durant la transició. En les seves obres com Boira baixa o Creo, ayuda mi poca fe, es mostra la seva preocupació pels aspectes espirituals i les creences per sobre de les estructures eclesials.[6] Amb Llorenç Gomis va tenir quatre filles.

Obres

  • Creo, ayuda mi poca fe (Desclée de Brower, Bilbao, 1976)
  • El dia d'avui (1983)
  • Tiempo de Dios (1985)
  • Periodisme en temps de crisi. L'escola del CIC 1964-1974 (1979)
  • Boira baixa (1996)
  • Quédate con nosotros (Desclée de Brower, Bilbao, 2001)

Referències

  1. ↑ Tamayo, Juan José. Cincuenta intelectuales para una conciencia crítica (en castellà). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2013, p. 330-337. ISBN 978-84-92416-77-6. 
  2. ↑ «Periodistes en temps difícils». [Consulta: 24 octubre 2015].
  3. ↑ «Mor als 80 anys Roser Bofill, directora de "Foc Nou" i "El Ciervo"». 324.cat, 19-10-2011. [Consulta: 19 octubre 2011].
  4. ↑ «Mor la periodista Roser Bofill, directora de les revistes 'Foc nou' i 'El ciervo'». Ara, 19-10-2011. [Consulta: 19 octubre 2011].
  5. ↑ «Roser Bofill i Portabella». Gran Enciclopèdia Catalana [Consulta: 24 octubre 2015].
  6. ↑ «Mor Roser Bofill». CatalunyaReligió.cat. [Consulta: 24 octubre 2015].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roser_Bofill_i_Portabella&oldid=17628607»