Carbonera vera
Russula nigricans  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula nigricans Fr., 1838 | ||||||||
La carbonera vera[1] o cualbra carbonera gran[2] (Russula nigricans) pertany al grup de les carboneres i és una espècie de la família de les russulàcies.[3]
Morfologia[modifica]
[2][4][5][6] Barret gran, de fins a 20 cm de diàmetre, carnós, dur; convex de jove, estés i lleugerament deprimit en l'adult; de color blanquinós, marmolejat bru-bistre cap al marge, després s'estén a tot el barret, amb tons negres pel centre, de vegades aterridor-afieltrat a la lupa. Cutícula mat, separable fins a 1/3 o fins i tot fins a mig radi. Làmines de sabor acre (de vegades lentament), summament espaiades, adnates, sinuades o arrodonides, després decurrents i fràgils, amb abundants soldadures, que enrojolen el roc i després ennegreixen, amb l'aresta també negra. Peu curt, blanc, al tacte es torna vermellós i després bru-negruzco. Carn que al tall pren un color vermell-carmí i posteriorment canvia a bru-negruzco, d'olor afruitat i sabor dolç. Esporada blanca (Ia). Reacció (Fe) de color verd-gris fosc i positiva blau-verdós ràpid amb el guaiaco (G). És comú en boscos de coníferes i planifolis.
Hàbitat[modifica]
[2][4][5][6] Fructifica als boscos de planifolis (especialment faigs) i de coníferes a la darreria de l'estiu i a la tardor, i entre 0-1.412 m d'altitud.[7]
Observacions[modifica]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a Europa (incloent-hi les illes Britàniques) i la costa atlàntica de Nord-amèrica.[8]
Paràsits[modifica]
És parasitat per Asterophora lycoperdoides i Asterophora parasitica.[9]
Etimologia[modifica]
Del llatí nigricans (negrós) perquè la seua carn esdevé de color negre.
Comestibilitat[modifica]
La seua carn (dura i alhora grumollosa) conjuntament amb el seu color i el seu sabor acre, no el fan un bon comestible. Segons alguns autors, sembla que, fins i tot, ha provocat certs trastorns.[10][11][12]
Propietats medicinals[modifica]
Entre d'altres, té propietats antitumorals[13][14]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sarnari, Mauro. Monografia illustrata del genere Russula in Europa, Tomo primo. Terni: Associazione Micologica Bresadola, 1998.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Llistosella, Jaume. Russulals de Catalunya i de les Illes Balears, Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-475-2089-3.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ «Russula nigricans (Blackening Brittlegill)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 16 setembre 2010].
- ↑ David Arora, 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ «Carbonera vera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sociedad Micológica Errotari (castellà)
- ↑ RedNaturaleza (castellà)
- ↑ Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
- ↑ Keller C, Maillard M, Keller J, Hostettmann K. Screening of European fungi for antibacterial, antifungal, larvicidal, molluscicidal, antioxidant and free-radical scavenging activities and subsequent isolation of bioactive compounds. Pharmaceutical Biology. 2002 40(7):518-25.
Bibliografia[modifica]
- Tan BW, Xu JB, Dong ZJ, Luo DQ, Liu JK. Nigricanin, the first ellagic acid derived metabolite from the Basidiomycete Russula nigricans. Helv Chim Acta. 2004 87(4):1025-8.
Enllaços externs[modifica]
- Associació micològica Font i Quer[Enllaç no actiu] (català)
- Species Fungorum (anglès)
- CalPhotos (anglès)
- MycoBank (anglès)
- Macrofungi of Costa Rica (anglès)