Russula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Russula
Russula emetica
Russula sanguinea fotografiada a Alemanya.
Russula sanguinea fotografiada a Alemanya.
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Agaricomycetes
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Russula
Pers. 1797[1]

Russula és un gènere de bolets pertanyent a la família de les russulàcies, el qual va ésser descrit per Christian Hendrik Persoon el 1796.[2]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Russula vol dir rogenc.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Són força grossos.
  • Carn homogènia que es trenca com si fos guix.
  • No segreguen cap làtex.
  • Barrets de colors brillants (vermells, verds, violetes, etc.) i variats.
  • Esporada de blanca a groga.
  • Làmines lliures o adherents que, en alguns casos, són lleugerament decurrents en la maduresa.
  • Absència de teixits de vel parcial o volva universal en la seva tija o estípit.[4][5][6]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Són fongs amb micoriza associada a arbres i arbusts. Cada espècie prefereix o creix exclusivament amb un tipus particular d'arbre.[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És de distribució cosmopolita.

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

Per a la seua utilització culinària cal ser prudent, ja que algunes són molt coents o acres. Tot i així, n'hi ha algunes de gran qualitat (com ara, la llora blanca (Russula virescens), la qual és excel·lent).[4][8]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Entre d'altres, són tòxics Russula emetica, Russula sardonia i Russula nobilis. Diversos agents actius tòxics s'hi han descobert i s'han anomenat russufelina.[9]

Risc de confusió amb altres gèneres[modifica | modifica el codi]

Lactarius és un gènere relacionat amb Russula, però aquest darrer no emet làtex quan es trenca.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. aegerita.iespana.es (castellà)
  4. 4,0 4,1 Asociación micológica El Royo (castellà)
  5. ZipCodeZoo (anglès)
  6. MushroomExpert.Com (anglès)
  7. wildmanstevebrill (anglès)
  8. Russulales News (anglès)
  9. Takahashi A, Agatsuma T, Matsuda M, Ohta T, Nunozawa T, Endo T, Nozoe S. «Russuphelin A, a new cytotoxic substance from the mushroom Russula subnigricans Hongo.». Chem Pharm Bull (Tòquio)., vol. 40, 12, 1992, pàg. 3185–88. PMID: (resum) 1294320 (resum). [1]
  10. BioLib (anglès)
  11. Discover Life (anglès)
  12. Catalogue of Life (anglès)
  13. StrainInfo (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Arora, D., (1986). Mushrooms demystified: A comprehensive guide to the fleshy fungi. Berkeley: Ten Speed Press. 83-103.
  • Avis, P. G., D. J. McLaughlin, B. C. Dentinger & P. B. Reich, (2003). Long-term increase in nitrogen supply alters above- and below-ground ectomycorrhizal communities and increases the dominance of Russula spp. in a temperate oak savanna. New Phytologist 160: 239-253.
  • Beardslee, H. C., (1918). The russulas of North Carolina. Elisha Mitchell Scientific Society 33: 147-197.
  • Bills, G. F. & Miller, O. K. Jr., (1984). Southern Appalachian Russulas. I. Mycologia 76: 975-1002.
  • Bills, G. F., (1984). Southern Appalachian russulas II. Mycotaxon 21: 491-517.
  • Bills, G. F., (1989). Southern Appalachian russulas IV. Mycologia 81: 57-65.
  • Burlingham, G. S., (1915). Russula. North American Flora 9: 201-236.
  • Burlingham, G. S., (1918). New species of Russula from Massachusetts. Mycologia 10: 93-96.
  • Burlingham, G. S., (1924). Notes on species of Russula. Mycologia 16: 16-23.
  • Buyck, B. & C. L. Ovrebo, (2002). New and interesting Russula species from Panama. Mycologia 94: 888-901.
  • Buyck, B., (2004). Short diagnoses and descriptions for some exotic Russula (Basidiomycotina). Cryptogamie, Mycologie 25: 127-128.
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999). ISBN 2-7114-1413-2.
  • Fatto, R. M., (1998). A study of selected Murrill's russulas. Mycotaxon 69: 487-502.
  • Fatto, R. M., (2000). Several russulas of the Chiricahua mountains. Mycotaxon 75: 265-272.
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970). ISBN 2-04-007940-8.
  • Hesler, L. R., (1960). A study of Russula types. Memoirs of the Torrey Botanical Club 21. 59 pp.
  • Hesler, L. R., (1961). A study of Russula types, II. Mycologia 53: 605-625.
  • Hesler, L. R., (1961). A study of Julius Schaeffer's russulas. Lloydia 24: 182-198.
  • Hibbett, D.S., Binder, M., Bischoff, J.F., Blackwell, M., Cannon, P.F., Eriksson, O.E., Huhndorf, S., James, T., Kirk, P.M., Lücking, R., Lumbsch, H.T., Lutzoni, F., Matheny, P.B., McLaughlin, D.J., Powell, M.J., Redhead, S., Schoch, C.L. et al., 2007. A higher-level phylogenetic classification of the Fungi. Mycological Research 111: 509-547.
  • Kibby, G. & Fatto, R., (1990). Keys to the species of Russula in northeastern North America, Somerville, Nova Jersey: Kibby-Fatto Enterprises. 70 pp.
  • Miller, S. L., (2004). New and interesting species of Russula from the southeastern United States 1. Russula billsii. Mycotaxon 89: 31-38.
  • Pearson, A. A., (1950). The genus Russula. Segona edició. Londres: Brown & Sons. 24 p.
  • Peck, C. H., (1906). New York species of Russula. Report of the state botanist. New York State Museum Bulletin 116: 67-117.
  • Phillips, R., (1991). Mushrooms of North America. Boston: Little, Brown and Company. 108-133.
  • René Pomerleau: Flore des Champignons au Québec (Les éditions La Presse, 1980).
  • Roberts, C., (2007). Russulas of southern Vancouver Island coastal forests. Doctoral dissertation, University of Victoria. Victoria BC, Canadà.
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256.
  • Shaffer, R. L., (1989). Four white-capped species of Russula (Russulaceae). Memoirs of the New York Botanical Garden 49: 348-354.
  • Simpson, W. Synonymy of North American Russula. A literature survey. Russulales News 5: 23-33.
  • Thiers, H. D., (1997). New species of Russula from California. Mycotaxon 63: 349-358.
  • Thiers, H. D., (1997). The Agaricales (gilled fungi) of California 9. Russulaceae I. Russula. Eureka, Califòrnia: Mad River P.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996). ISBN 2-04-027177-5.
  • Weber, N. S. & Smith, A. H., (1985). A field guide to southern mushrooms, Ann Arbor, Michigan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Russula
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.