Sad ibn Ubada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sad ibn Ubada ibn Dulaym o, més senzillament, Sad ibn Ubada (en àrab سعد بن عبادة بن دليم, literalment Nèctar Segellat)[1]fou un dels prominents Sahaba i Ansar, i cap dels Banu Khazraj.[2]

Participava en la segona promesa secreta a al-Aqabah. No fou fins després que els pelegrins de Medina van deixar la ciutat, que els Mecans s'assabentaren de la reunió a Aqabah. Van perseguir als pelegrins però només aconseguiren agafar agafar a Sad ibn Ubadah. El van torturar, però més tard fou rescatat per Mutim ibn Adi i Harith Ibn Harb, amb els quals tenia relacions de comerç. Tanmateix se l'envià junt amb Sad ibn Muadh als jueus Banu Qurayzah per veure si els jueus havien trencat el seu tractat amb els musulmans.[1]

Sad ibn Ubadah morí durant el regnat de califa Abu Bakr. Això se sap per l'incident següent: Un dia va dividir tota la seva riquesa entre els seus fills. Després de la seva mort, la seva muller donava naixement a un fill. Això tenia lloc durant el regnat d'Abu Bakr. Un matí el califa Umar va trobar a Abu Bakr i li va dir: "He passat la nit sense dormir a causa d'aquest nou fill de Saad, perquè el seu pare no ha deixat res per a ell." Abu Bakr va dir: "Vejam, anem a veure a Qais ibn Sad (fill de Sad ibn Ubadah) i li parlarrm sobre el seu germà." Se n'anaren a veure a Qais, que era un company de Mahoma i un home d'honor. Quan li parlaren, Qais va dir: "Pel que fa al que Sad ha fet, mai no invalidaré; però m'agradaria que vosaltres dos sapigueu que la meva porció és per al meu germà petit."[2]

Referències[modifica | modifica el codi]