Sal Mineo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Salvatore Mineo 10 gener 1939 Nova York |
| Mort | 12 febrer 1976 (37 anys) West Hollywood (Califòrnia) |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida d'arma blanca ) |
| Sepultura | Gate of Heaven Cemetery |
| Dades personals | |
| Formació | Christopher Columbus High School (en)  Universitat Adelphi |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de cinema, actor de teatre, cantant, actor de televisió |
| Activitat | 1951 – |
| Gènere | Pop |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Epic Records Fontana Records Philips |
| Lloc web | salmineo.com |
         | |
Sal Mineo, de nom Salvatore Mineo Jr (Nova York, 10 de gener de 1939 - West Hollywood, Califòrnia, 12 de febrer de 1976), va ser un actor estatunidenc.
Biografia[1][2][modifica]
Sal Mineo era fill d'immigrants italians originaris de Sicília. Detingut als deu anys per robatori, se li deixa triar entre la presó i l'escola d'actors. Escull la segona. S'estrena a l'escena amb La rosa tatuada de Tennessee Williams, que crea a Broadway el 1951 amb Maureen Stapleton i Eli Wallach. Reprèn l'any següent el paper del jove príncep Chulalongkorn en la comèdia musical El Rei i jo amb Yul Brynner.
Accedeix a la celebritat el 1955, quan només té setze anys, gràcies al paper de John «Plato» Crawford a Rebel sense causa , al costat de Natalie Wood i James Dean. La seva actuació li suposa una nominació per l'Oscar al millor actor secundari. Troba Dean l'any següent en Gegant . El 1957, intenta una carrera de cantant de rock 'n' roll. Treu diversos títols de 1957 a 1959 dos dels quals (Start Movin i Lasting Love) són diverses setmanes en el Top 40 americà.
En els anys 1960, roda en pel·lícules de gran format com Èxode (1960), The Longest Day (1962), Cheyenne Autumn (1964) i The Greatest Story Ever Told (1965). Després d'haver estat oficialment promès amb l'actriu Jill Haworth, la seva sòcia a Èxode, Sal Mineo és un dels primers actors americans que va assumir la seva homosexualitat a finals dels anys 1960, cosa que presumiblement frenarà una carrera prometedora. Anirà llavors cap a la televisió. El 1969, posa en escena i interpreta la peça molt polèmica del dramaturg canadenc John Herbert, Fortune and Men's Eyes , un huis-clos de presó implicant escenes de nuesa i de relacions sexuals entre homes.
El 12 de febrer de 1976, és assassinat entrant a casa seva als trenta-set anys, sense motiu aparent. John Lennon ofereix una recompensa per a qui trobi l'homicida. Un vagabund toxicòman anomenat Lionel Ray Williams és finalment detingut pel crim: toxicòman, havia volgut robar-li els diners per pagar-se droga, sense saber a qui atacava. Després del procés el 1979, és reconegut culpable i és condemnat a la presó a perpetuïtat. Serà posat en llibertat condicional el 1990. El 2011, és interpretat per Val Lauren en la pel·lícula biogràfica Sal de James Franco. El seu germà gran, Michael Mineo, ha aparegut en algunes pel·lícules.
Teatre[modifica]
- 1951: La rosa tatuada de Tennessee Williams: Salvatore
- 1951: Dinosaur Wharf de Joel Wyman: el nen
- 1952: El rei i jo d'Oscar Hammerstein II i Richard Rodgers: príncep Chulalongkorn
- 1962: Something About a Soldier d'Ernest Kinoy: Jacob
- 1969: Fortune and Men's Eyes de John Herbert: Rocky -
Filmografia[3][modifica]
Cinema[modifica]
- 1955: Six Bridges to Cross: Jerry, de nen
- 1955: The Private War of Major Benson: Sylvester Dusik
- 1955: Rebel sense causa (Rebel Without a Cause): John « Plato » Crawford
- 1956: Crime in the Streets: Angelo « Baby » Gioia
- 1956: Somebody Up There Likes Me: Romolo
- 1956: Gegant (Giant): Angel Obregón II
- 1956: Rock, Pretty Baby: Angelo Barrato
- 1957: Dino: Dino Minetta
- 1957: The Young Don't Cry: Leslie Henderson
- 1958: Tonka: White Bull
- 1959: A Private's Affair: Luigi Maresi
- 1959: The Gene Krupa Story: Gene Krupa
- 1960: Insight or Insanity?: narrador
- 1960: Èxode (Exodus): Dov Landau
- 1962: Escape from Zahrain: Ahmed
- 1962: The Longest Day: Martini
- 1964: Cheyenne Autumn: Red Shirt
- 1965: The Greatest Story Ever Told: Uriah
- 1965: Who Killed Teddy Bear: Lawrence Sherman
- 1969: 80 Steps to Jonah: Jerry Taggart
- 1969: Krakatoa, East of Java: Leoncavallo
- 1971: Escape from the Planet of the Apes: Dr. Milo
- 1974: Sonic Boom, curt
Televisió[modifica]
- 1956: Studio One, episodi Dino: Dino
- 1961: Cry Vengeance!: Andrea
- 1966: The Dangerous Days of Kiowa Jones: Bobby Jack Wilkes
- 1967: Stranger on the Run: George Blaylock
- 1968: Hawaii Five-O, episodi Tiger by the Tail: Bobby George
- 1970: The Challengers: Angel de Angelo
- 1971: In Search of America: Nick
- 1971: How to Steal an Airplane: Luis Ortega
- 1972: The Family Rico: Nick Rico
- 1973: Harry O, episodi Such Dust as Dreams Are Made On: Walter Scheerer
- 1974: Police Story, episodi The Hunters: Stippy
- 1975: Columbo, Temporada 5 de Columbo, Episodi 2: Rachman Habib
- 1975: Harry O, episodi Elegy for a Cop: Broker
- 1975: Police Story, episodi Test of Brotherhood: Fobbes
- 1975: Hawaii Five-O, episodi Hit Gun for Sale: Eddie
- 1976: A pluma i a sang, episodi The Adventure of the Wary Witness: James Danello
- 1976: Joe Forrester, episodi The Answer: Parma
Premis i nominacions[4][modifica]
Premis[modifica]
- Globus d'Or al millor actor secundari per Èxode
- Laurel Awards 1961: millor secundari per Èxode
Nominacions[modifica]
- Oscar al millor actor secundari per Rebel sense causa
- premis Emmy 1957: millor actor per Studio One, episodi Dino
- Oscar al millor actor secundari 1961 per Exodus
Referències[modifica]
- ↑ «biografia Sal Mineo». The New York Times.
- ↑ «biografia Sal Mineo». imdb.
- ↑ «filmografia Sal Mineo». The New York Times.
- ↑ «Sal Mineo, premis». The New York Times.
Enllaços externs[modifica]
- Sal Mineo Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine. a l'enciclopèdia GLBTQ(anglès)
- Lloc sobre Sal Mineo (anglès)