Salvador Barberà Sandez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:30, 4 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaSalvador Barberà Sandez
Nom original(es) Salvador Barberà Sández Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1946
Barcelona
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Director de tesiHugo F. Sonnenschein Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEconomista
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat del País Basc
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAnna Bogomolnaia, Riste Gjorgjiev, Diego M. Caramuta, Nan Li, Danilo Santa Cruz Coelho, Cristina Rata, Carmelo Rodríguez Álvarez, Matthias Dahm, Juan Perote Peña, Antonio Nicolò, Alexander Kovalenkov, Antonio Remoro Medina, Leobardo Plata Pérez i José Alcalde Pérez Modifica el valor a Wikidata
Premis

Salvador Barberà Sandez (Barcelona, 1946) és un economista català, considerat una autoritat a nivell internacional en la teoria de l'elecció social i les aplicacions de la teoria de jocs.[1]

Biografia

Fill d'un petit empresari, estudià al Liceu francès de Barcelona. Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on hi va coincidir amb Andreu Mas-Colell, Alfred Pastor Bodmer i Xavier Calsamiglia i Blancafort i col·laborà en l'organització del SDEUB, raó per la qual hagué de continuar els estudis a la Universitat de Bilbao, on es llicencià en 1968. Després de fer el servei militar a Ceuta marxà als Estats Units, on el 1975 es doctorà en economia a la Universitat Northwestern.[2] Després tornà a, on va treballar com a professor agregat a la Universitat Autònoma de Madrid i a la Universitat del País Basc, fins que el 1988 va obtenir la càtedra d'anàlisi econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona. El mateix any fou escollit fellow de l'Econometric Society.

En 2000 va fundar i presidir l'Associació Espanyola d'Economia. Ha publicat nombrosos articles sobre la teoria de l'elecció social, amb aportacions en el disseny de mecanismes d'elecció no manipulables. De 1984 a 1988 fou membre del Consell d'Universitats pel Congrés dels Diputats. De 1999 a 2004 fou director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i de 2004 a 2006 fou secretari general de Política Científica i Tecnològica en el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero. En 1996 fou guardonat amb el Premi Rei Joan Carles I d'Economia, en 2008 amb el Premi Rei Jaume I d'Economia por la Generalitat Valenciana i en 2010 amb el Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz.[3]

Referències


Premis i fites
Precedit per:
Gabriel Tortella Casares
Premi Rei Joan Carles I d'Economia
1996
Succeït per:
Enrique Fuentes Quintana
Precedit per:
Joan Maria Esteban Marquillas
Premi Rei Jaume I d'Economia
2008
Succeït per:
Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón
Precedit per:
Francisco Javier Laporta San Miguel
Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz
2010
Succeït per:
José Luis García Delgado