Sardignaïta

Sardignaïta
Fórmula química	BiMo₂O₇(OH)·2H₂O
Epònim	Sardenya i naming region (en)
Localitat tipus	Punta de Su Seinargiu, Sarroch, Ciutat metropolitana de Càller, Sardenya, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,7797(7) Å; b = 11,567(1) Å; c = 6,3344(8) Å; β = 113,360(9)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/m
Color	groc clar
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	blanc
Densitat	4,82 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-040
Any d'aprovació	2008
Símbol	Sdi
Referències

La sardignaïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de l'illa de Sardenya, a Itàlia, on es troba la seva localitat tipus.

Característiques

La sardignaïta és un òxid de fórmula química BiMo₂O₇(OH)·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És una espècie estretament relacionada amb la gelosaïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19350.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Punta de Su Seinargiu, a la localitat de Sarroch de la ciutat metropolitana de Càller (Sardenya, Itàlia), on es troba en forma de cristalls prismàtics prims de fins a 1 mm de longitud en filons de quars dins d'una roca granítica. També ha estat descrita a l'àrea de Roßkar - Nördliche Zillerscharte, al districte de Zell am See (Salzburg, Àustria). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.