Schisandra chinensis
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | Schisandrae Fructus, baia de magnòlia i llavor de Schisandra chinensis |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Austrobaileyales |
| Família | Schisandraceae |
| Gènere | Schisandra |
| Espècie | Schisandra chinensis Baill. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Kadsura chinensis |
| Exautor | Turcz. |
Schisandra chinensis (en xinès tradicional 五味子 i en simplificat wǔwèizǐ, literalment, «baies de cinc sabors») és una parra llenyosa caducifòlia, pertanyent a la família Schisandraceae.
Descripció[modifica]
Schisandra chinensis és una planta dioica, la qual cosa significa que presenta plantes individuals mascle i femella, així les plantes masculines i femenines han de ser conreades conjuntament si es desitja obtenir llavors. És molt tolerant a l'ombra.
El seu nom xinès ve del fet que les seves baies posseeixen les cinc sabors bàsiques: salat, dolç, amarg, coent, i àcid.
Les baies s'usen en la medicina tradicional xinesa, on es considera com una de les 50 herbes fonamentals. S'utilitzen generalment en forma dessecada, i es bullen per a fer-ne un te.
Com a planta medicinal s'utilitza com a tònic i reconstituent adaptògen amb efectes notables documentats clínicament de protecció del fetge de les persones. Els components hepatoprotectors i inmunomoduladors primaris són els lignans schizandrina, deoxyschizandrina, gomisinas, i pregomisina, que hi ha en les llavors de la fruita. No ha de ser utilitzada per les dones embarassades.
A la Xina, es fabrica un vi per fermentació de les seves baies.[1]
![[1]](https://web.archive.org/web/20070927192740/http://www.jsfa.cn/sql/users/upload/img-200411250947561.jpg){kind=link}
En coreà les seves baies es coneixen com a omija (hangul: 오미자), i el te que se'n fa omija cha (hangul: 오미자 차). En japonès, es coneix com a gomishi.
El 1998, Rússia va editar un segell de correus amb el dibuix de S. chinensis.
És una planta a la qual se li atribueix la capacitat de desintoxicar de metalls pesants (mercuri), això és, mobilitzar-los, i extreure'ls del cos (una altra planta que se suposa que pot mobilitzar el mercuri és el coriandre).
Ús en la medicina tradicional xinesa[modifica]
En la medicina tradicional xinesa, Schisandra chinensis (coneguda com a wu wei zi) es creu que:
- Astringeix el pulmó Qi i neteja els renyons
- Frena l'essència i acurta la Diarrea
- Disminueix la suor excessiva a causa de deficiència del Yin o Yang
- Calma l'esperit per la tonificació del cor i del ronyó
- Genera líquids corporals i alleuja la set
Wu wei zi es creu que entra en els meridians dels pulmons, cor i els renyons, es consideren com les seves propietats el fet de ser amarg i calent. La dosi comuna és d'1.5-9 grams.
Entre les seves contraindicacions s'inclou: excés de calor interna amb síndrome externa, tos primerenca, erupció, xarampió, o úlcera pèptica, atac epilèptic, hipertensió, i pressió intracranial.
Cultiu[modifica]
Es conrea en zones de climes entre la zona 4 (límit) de zones de temperatura dels EUA, i la 7 a 9.
Es planta després de l'època de gelades.
És una planta que suporta bé el fred (normal de -20 °C, i límit de fins a -45 °C), i que requereix sòls humits i ben drenats. És una planta del nord de la Xina i sud de Rússia, que entre altres llocs es va adaptar al clima de Moldàvia.
Les fruites es recullen a la fi de l'estiu.
Propietats[modifica]
La planta conté el sesquiterpeno Alpha-Cadinol.[1][2]
Taxonomia[modifica]
Schisandra chinensis va ser descrita per (Turcz.) Baill. i publicat en Histoire des Plantes 1: 148. 1868.[3]
- Sinonímia
- Kadsura chinensis Turcz. basònim
- Maximowiczia amurensis Rupr.
- Maximowiczia chinensis (Turcz.) Rupr.
- Maximowiczia japonica (A.Gray) K.Koch
- Maximowiczia sinensis Rob.
- Schisandra viridicarpa I.N.Lee
- Sphaerostema japonicum A.Gray[4][5]
Referències[modifica]
- ↑ Borg-Karlson, A «Configurations and conformations of torreyol (δ-cadinol), α-cadinol, T-muurolol and T-cadinol». Tetrahedron, 37, 22, 1981, pàg. 425. DOI: 10.1016/S0040-4020(01)92031-9.
- ↑ V. Herout, V. Sýkora «The chemistry of cadinenes and cadinols». Tetrahedron, 4, 3–4, 1958, pàg. 246–255. DOI: 10.1016/0040-4020(58)80046-0.
- ↑ «Schisandra chinensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 juny 2014].
- ↑ «Schisandra chinensis en PlantList». Arxivat de l'original el 2023-10-03. [Consulta: 16 gener 2020].
- ↑ «Schisandra chinensis». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 13 setembre 2013].
Bibliografia[modifica]
- Winston, David, and Steven Maimes (2007). ADAPTOGENS: Herbs for Strength, Stamina, and Stress Relief. Healing Arts Press. (Conté una detallada monografia de S. chinensis a més d'una discussió dels beneficis que aporta a la salut)
- Flora of Xina Editorial Committee. 2008. Flora of Xina (Menispermaceae through Capparaceae). 7: 1–499. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
