Seattle SuperSonics
| Seattle SuperSonics | |
| Conferència | Conferència Oest |
| Divisió | Divisió Nord-est |
| Fundat | 1967 |
| Història | Seattle SuperSonics |
| Pavelló | |
| Ciutat | Seattle, Washington |
| Colors | Verd, Or i Blanc
|
| Propietari | - |
| General Manager | - |
| Entrenador | - |
| Equip afiliat de la D-League | - |
| Campionats | 1 (1979) |
| Títols de Conferència | 3 (1978, 1979, 1996) |
| Títols de Divisió | 6 (1979, 1994, 1996, 1997, 1998, 2005) |
Seattle SuperSonics va ser una franquícia NBA amb seu a Seattle, Washington, des de 1967 fins a 2008. En finalitzar la temporada 2007-08, la franquícia es va mudar a Oklahoma City sota un nom diferent, guardant els drets del nom de l'equip, el color i el logotip per a una futura franquícia a la ciutat de Seattle.
Dels tres grans equips professionals de la ciutat, amb els Seattle Seahawks de futbol americà i els Mariners de beisbol, és l'únic que ha aconseguit guanyar un títol a nivell nacional (l'equip germà de la WNBA, les Seattle Storm, també ho van aconseguir en una ocasió).
Taula de continguts |
Pavellons [modifica]
- KeyArena (1967-1978, 1985-1994, 1995-2008)
- Kingdome (1978-1985)
- Tacoma Dome (1994-1995) (Durant la remodelació del KeyArena)
Història de la franquícia [modifica]
Els començaments [modifica]
El 20 de desembre de 1966, l'empresari de Los Angeles Sam Shulman, juntament amb Eugene V. Klein i un grup d'accionistes minoritaris, van aconseguir una franquícia a la lliga NBA per a la ciutat de Seattle. Van anomenar a l'equip els Supersònics a causa del contracte que la ciutat havia aconseguit per a la fabricació del Boeing 2707, primer avió supersònic de fabricació americana (finalment cancel·lat). Va ser la primera franquícia professional de la ciutat de l'estat de Washington. Van començar a jugar a l'octubre de 1967, entrenats per Al Bianchi, i tinguent a l'equip el base all star Walt Hazzard i els membres de l'equip ideal de rookies Bob Rule i Al Tucker. Malgrat això, la seva primera temporada en la lliga es va considerar un fracàs, a l'acabar amb 23 partits guanyats i 59 perduts. En la temporada següent Hazzard va ser traspassat a Atlanta Hawks a canvi del futur membre del Basketball Hall of Fame Lenny Wilkens. Aquest jugador va reforçar el joc de perímetre dels Sonics, amb una mitjana de 22,4 punts, 8,2 assistències i 6,2 rebots per partit a la temporada 1968-69. Rule, mentrestant, va millorar substancialment les seves estadístiques de rookie, aconseguint 24 punts i 11,5 rebots per partit. Malgrat això, els Sonics només van guanyar 30 partits en tota la temporada, i Bianchi va ser reemplaçat per Wilkens a la banqueta en acabar-la.
Els anys 70 [modifica]
Wilkens i Rule van representar a Seattle a l'All-Star Game de 1970, i Wilkens va liderar l'NBA en assistències a la temporada 1969-70. No obstant això, a principis de la temporada següent Rule es va lesionar de gravetat al seu tendó d'Aquiles, perdent-se la resta de la mateixa. Wilkens va ser nomenat aquest any MVP de l'All Star, però les millors notícies per a la franquícia van venir per part del seu propietari, Sam Shulman, el qual, després d'una dura batalla jurídica, es va fer amb els serveis del Rookie de l'Any i MVP de la lliga rival ABA, el gran Spencer Haywood. A la següent temporada per fi el nombre de victòries va superar al de derrotes, amb un record de 47-35. al març tenien ja un record de 46-27, però les lesions seguides de 3 dels seus titulars els van dur a perdre 8 dels últims 9 partits de la temporada regular, impedint-los arribar als play-offs.
Al començament de la temporada següent, Wilkens va ser traspassat a Cleveland Cavaliers, en una decisió molt impopular, i que va fer que acabessin la temporada amb uns pobres 26 partits guanyats per 56 perduts. Una de les seves poques alegries aquest any va ser la inclusió de Haywood en el millor quintet de la NBA, després de fer una mitjana de 29,2 punts i 12,9 rebots per partit. A l'any següent va ser contractat com entrenador el llegendari Bill Russell, el qual va dur a l'equip a disputar els play-offs per primera vegada en la seva història. Van derrotar als Detroit Pistons en primera ronda, abans de caure amb els que serien els campions, els Golden State Warriors.
A la temporada 1975-76, Haywood va ser traspassat als Knicks, però, malgrat això, van aconseguir novament aconseguir els play-offs, sent derrotats pels Phoenix Suns en 6 partits. Russell va deixar l'equip a la temporada següent, i amb el seu substitut, Bob Hopkins, van iniciar la temporada de forma desastrosa, guanyant només 5 dels seus 22 primers partits. Va ser ràpidament substituït per Lenny Wilkens, que tornava a l'equip, canviant per complet la seva trajectòria, acabant amb un record de 47-35, sent campions de la Conferència Oest i arribant a la final, la qual van perdre 4-3 contra els Washington Bullets, després d'anar guanyant per 3-2. A l'any següent, i després d'aconseguir mantenir la plantilla intacta de la temporada anterior, va arribar per fi la glòria, al guanyar en la final de conferència als Suns, i derrotar als Bullets a la final per 4 victòries a 1, aconseguint la seva fins a ara únic títol de Campió de l'NBA. A l'equip destacaven el recentment mort Dennis Johnson i Paul Silas, entre altres grans jugadors.
Els Anys 80 [modifica]
A la temporada 1979-80, els Sonics van acabar en la segona posició de la Divisió Pacífic, darrere dels Lakers, amb un record de 56 victòries i 26 derrotes. Fred Brown va aconseguir ser el millor anotador de la lliga de tres punts, Jack Sikma va jugar el seu segon de 7 All-Star Game amb Seattle, Gus Williams i Dennis Johnson van ser triats en el segon millor equip de la lliga, i aquest últim va ser també inclòs en el millor quintet defensiu per segon any consecutiu. Van arribar per tercer any seguit a les finals de la Conferència Oest, però van ser derrotats pels Lakers en 5 partits. Va ser l'última temporada que Johnson i Williams van jugar junts, ja que el primer va ser traspassat a Phoenix Suns i el segon va deixar l'equip després d'una disputa contractual. Com resultat d'això, en la seva següent temporada els Sonics van caure a l'últim lloc de la seva divisió, amb una marca de 34-48. Williams va tornar a l'any següent, i durant les dues temporades posteriors, els nombres de l'equip van millorar substancialment.
A l'octubre de 1983 l'equip és venut a Barry Ackerley, iniciant en aquest moment un període de declivi i mediocritat a la franquícia. El 1984 Fred Brown es retira, després de 13 temporades jugant a l'equip. En reconeixement a la seva labor, la seva samarreta va ser retirada el 1986. Lenny Wilkens va deixar l'equip el 1985, i, després del traspàs de Jack Sikma, tots els resquicis de l'equip campió de 1979 havien desaparegut.
De la segona part de la dècada dels 80 cap destacar a Tom Chambers, que va ser MVP de l'All Star del 87, l'aparició per sorpresa en les finals de la Conferència Oest aquest mateix any, i el trio màgic que van formar l'esmentat Chambers, Xavier McDaniel i Dale Ellis, els quals en la temporada següent van fer una mitjana de més de 20 punts cadascun.
Els Anys 90 [modifica]
Els Sonics recomposaren el seu equip, gràcies a les eleccions al Draft de 1989 de l'aler Shawn Kemp i del base Gary Payton al de 1990, a més del traspàs a altres equips de Xavier McDaniel i Dale Ellis. Però la seva veritable tornada a la competitivitat es va produir quan George Karl va arribar a la banqueta el 1992. Amb la millora d'ambdós jugadors van aconseguir a la temporada 1992-93 un excel·lent rècord de 55 victòries per tan només 27 derrotes, arribant a les finals de conferència, on van caure en el setè i definitiu partit contra els Phoenix Suns.
A l'any següent van obtenir el millor rècord de tota la lliga en la temporada regular, guanyant 63 partits, però van sofrir la humiliació de caure en la primera ronda de play-offs contra els Denver Nuggets, sent la primera vegada en la història que l'equip número un cau en dita ronda contra el classificat en vuitè lloc. Potser la millor plantilla en la història de la franquícia la van tenir a la temporada 1995-96, quan van aconseguir unir als esmentats Kemp i Payton amb el poderós aler alemany Detlef Schrempf, el base Nate McMillan i el pívot Sam Perkins, però, després d'arribar a la final de l'NBA, van caure 4-2 enfront dels poderosos Chicago Bulls, liderats pel qual molts consideren millor jugador de la història, Michael Jordan.
Durant dos anys més van seguir dominant la Conferència Oest, però l'equip va entrar de nou en declivi després de la retirada del seu especialista defensiu Nate McMillan al final de la temporada 1997-98.
Última temporada a Seattle amb baix rendiment [modifica]
La Temporada 2007-08 l'equip començà sota la direcció tècnica de P.J. Carlesimo i el rookie Kevin Durant com figura aquesta temporada, no obstant això, les coses no van funcionar com esperava la franquícia i van acabar amb un negatiu 20-62. Ja acabada la temporada 2007-08 l'alcalde de Seattle i la dirigència dels SuperSonics van tenir una discussió per a mantenir la franquícia en aquesta ciutat, però a causa de les despeses per a la remodelació del KeyArena van haver de traslladar la franquícia a la ciutat d'Oklahoma City.
Futur [modifica]
Per a Seattle i els seus habitants ha estat un mal tràngol la marxa de l'equip, i són ja molts els quals estan treballant perquè l'NBA torni aviat a la ciutat de l'estat de Washington. Tant és així que l'ajuntament es va reservar el nom de "Supersonics" per si en un futur tornessin a la lliga professional. En aquest sentit, exjugadors com Gary Payton o James Donaldson ja parlen obertament de la possibilitat que en la temporada 2011-12 la ciutat del nord-oest dels Estats Units pugui contar de nou amb una franquícia NBA.[1]
Trajectòria [modifica]
Nota: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:percentatge de victòries
| Temporada | G | P | % | Play-offs | Resultats |
|---|---|---|---|---|---|
| Seattle SuperSonics | |||||
| 1967-68 | 23 | 59 | .280 | ||
| 1968-69 | 30 | 52 | .366 | ||
| 1969-70 | 36 | 46 | .439 | ||
| 1970-71 | 38 | 44 | .463 | ||
| 1971-72 | 47 | 35 | .573 | ||
| 1972-73 | 26 | 56 | .317 | ||
| 1973-74 | 36 | 46 | .439 | ||
| 1974-75 | 43 | 39 | .524 | Guanyen en 1a ronda Perden semifinal de Conferència |
Seattle 2, Detroit 1 Golden State 4, Seattle 2 |
| 1975-76 | 43 | 39 | .524 | Perden semifinal de Conferència | Phoenix 4, Seattle 2 |
| 1976-77 | 40 | 42 | .488 | ||
| 1977-78 | 47 | 35 | .573 | Guanyen en 1a ronda Guanyen semifinal de Conferència Guanyen Final de Conferència Perden Final NBA |
Seattle 2, Los Angeles 1 Seattle 4, Portland 2 Seattle 4, Denver 2 Washington 4, Seattle 3 |
| 1978-79 | 52 | 30 | .634 | Guanyen semifinal de Conferència Guanyen Final de Conferència Guanyen Final NBA |
Seattle 4, Los Angeles 1 Seattle 4, Phoenix 3 Seattle 4, Washington 1 |
| 1979-80 | 56 | 26 | .683 | Guanyen en 1ª ronda Guanyen semifinal de Conferència Perden Final de Conferència |
Seattle 2,Portland 1 Seattle 4, Milwaukee 3 Los Angeles 4, Seattle 1 |
| 1980-81 | 34 | 48 | .415 | ||
| 1981-82 | 52 | 30 | .634 | Guanyen en 1a ronda Perden semifinal de Conferència |
Seattle 2, Houston 1 San Antonio 4, Seattle 1 |
| 1982-83 | 48 | 34 | .585 | Perden en 1a ronda | Portland 2, Seattle 0 |
| 1983-84 | 42 | 40 | .512 | Perden en 1a ronda | Dallas 3, Seattle 2 |
| 1984-85 | 31 | 51 | .378 | ||
| 1985-86 | 31 | 51 | .378 | ||
| 1986-87 | 39 | 43 | .476 | Guanyen en 1a ronda Guanyen semifinal de Conferència Perden Final de Conferència |
Seattle 3, Dallas 1
Seattle 4, Houston 2 |
| 1987-88 | 44 | 38 | .537 | Perden en 1a ronda | Denver 3, Seattle 2 |
| 1988-89 | 47 | 35 | .573 | Guanyen en 1a ronda Perden semifinal de Conferència |
Seattle 3, Houston 1 Los Angeles 4, Seattle 0 |
| 1989-90 | 41 | 41 | .500 | ||
| 1990-91 | 41 | 41 | .500 | Perden en 1a ronda | Portland 3, Seattle 2 |
| 1991-92 | 47 | 35 | .573 | Guanyen en 1a ronda Perden semifinal de Conferència |
Seattle 3, Golden State 1 Utah 4, Seattle 1 |
| 1992-93 | 55 | 27 | .671 | Guanyen en 1a ronda Guanyen semifinal de Conferència Perden Final de Conferència |
Seattle 3, Utah 2 Seattle 4, Houston 3 Phoenix 4, Seattle 3 |
| 1993-94 | 63 | 19 | .768 | Perden en 1a ronda | Denver 3, Seattle 2 |
| 1994-95 | 57 | 25 | .695 | Perden en 1a ronda | L.A. Lakers 3, Seattle 1 |
| 1995-96 | 64 | 18 | .780 | Guanyen en 1a ronda Guanyen semifinal de Conferència Guanyen Final de conferència Perden Final NBA |
Seattle 3, Sacramento 1 Seattle 4, Houston 0 Seattle 4, Utah 3 Chicago 4, Seattle 2 |
| 1996-97 | 57 | 25 | .695 | Guanyen en 1a ronda Perden semifinal de Conferència |
Seattle 3, Phoenix 2 Houston 4, Seattle 3 |
| 1997-98 | 61 | 21 | .744 | Guanyen en 1a ronda Perden semifinal de Conferència |
Seattle 3, Minnesota 2 L.A. Lakers 4, Seattle 1 |
| 1998-99 | 25 | 25 | .500 | ||
| 1999-2000 | 45 | 37 | .549 | Perden en 1a ronda | Utah 3, Seattle 2 |
| 2000-01 | 44 | 38 | .537 | ||
| 2001-02 | 45 | 37 | .549 | Perden en 1a ronda | San Antonio 3, Seattle 2 |
| 2002-03 | 40 | 42 | .488 | ||
| 2003-04 | 37 | 45 | .451 | ||
| 2004-05 | 52 | 30 | .634 | Guanyen en 1a ronda Perden semifinal de Conferència |
Seattle 4, Sacramento 1 San Antonio 4, Seattle 2 |
| 2005-06 | 35 | 47 | .427 | ||
| 2006-07 | 31 | 51 | .383 | ||
| 2007-08 | 20 | 62 | .244 | ||
| Totals | 1746 | 1585 | .524 | ||
| Playoffs | 109 | 109 | .500 | 1 Campionat | |
Jugadors històrics [modifica]
Membres del Basketball Hall of Fame [modifica]
- Lenny Wilkens, inclòs en el Saló de la Fama el 1989 com jugador, i el 1998 com entrenador.
Números retirats [modifica]
La retirada d'un número en un equip de l'NBA és el més alt honor amb el qual es pot distingir a un jugador, entrenador, o fins i tot un executiu. Aquests dorsals ja no es podran tornar a utilitzar per cap altre jugador. Els nombres retirats pels Sonics són:
- 1 Gus Williams, Base, 1977-1984
- 10 Nate McMillan, Base, 1986-1998; Entrenador, 2000-2005
- 19 Lenny Wilkens, Base, 1968-1972; Entrenador, 1969-1972 i 1977-1985
- 24 Spencer Haywood, Aler, 1971-1975
- 32 Fred Brown, Base, 1971-1984
- 43 Jack Sikma, Pívot, 1977-1986
Premis [modifica]
Millor Ciutadà
|
Millor Quintet de la Temporada
Segon Millor Quintet de la Temporada
Tercer Millor Quintet de la Temporada
|
Millor Quintet Defensiu
Segon Millor Quintet Defensiu
Millor Quintet de Rookies
Segon Millor Quintet de Rookies
|
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seattle SuperSonics |
