Segona dominació xinesa del Vietnam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història

del Vietnam
Mapa de Vietnam
2879–258 Dinastia Hồng Bàng
257–207 Dinastia Thục
207–111 Dinastia Triệu
11140 1a dominació xinesa
40–43 Germanes Trung
43–544 2a dominació xinesa
544–602 Dinastia Lý anterior
602–938 3a dominació xinesa
939–967 Dinastia Ngô
968–980 Dinastia Đinh
980–1009 Dinastia Lê anterior
1009–1225 Dinastia Lý posterior
1225–1400 Dinastia Trần
1400–1407 Dinastia Hồ
1407–1427 4a dominació xinesa
1428–1788 Dinastia Lê posterior
1527–1592 Dinastia Mạc
1545–1787 Senyors Trịnh
1558–1777 Senyors Nguyễn
1778–1802 Dinastia Tây Sơn
1802–1945 Dinastia Nguyễn
1858–1945 Imperialisme francès
1945-act. República

La segona dominació xinesa (43 - 544) és el segon dels quatre períodes de la història del Vietnam en què el país va ser conquerit per Xina. Els primers d'aquests tres períodes van tenir lloc de forma gairebé continuada i se'ls coneix conjuntament com el Bắc thuộc ("Dominació del nord").

La primera dominació va finalitzar amb la revolta de les germanes Trung. Les germanes van vèncer els xinesos i es van coronar reines l'any 40, però tres anys més tard l'Imperi Han va enviar un nou exèrcit i les va derrotar. La segona dominació xinesa del Vietnam perduraria durant cinc segles més.

Reconquesta[modifica | modifica el codi]

El març de l'any 40, les germanes Trung (Trung Trac i Trung Nhi) van començar una rebel·lió al delta del Riu Roig, que aviat es va estendre arreu del país fins a controlar seixanta-cinc viles. Les Trung van ser proclamades reines.

L'Imperi Han (amb capital a Luoyang) va trigar a reaccionar a la situació. Finalment, la primavera de l'any 42, l'emperador Guangwu va encomanar la reconquesta del Vietnam al general Ma Yuan. Va donar-li el títol de Fubo Jiangjun (伏波將軍; General que Calma les Onades), i el comandament d'un exèrcit de 10.000 homes.

A començaments del 43 va arribar al delta del Riu Roig, i uns mesos després va aconseguir derrotar les germanes Trung. Durant la resta de l'any va sufocar la resta de focus de la revolta. Va fondre els tambors de bronze dels capitostos capturats, símbol de la seva autoritat, per fer una escultura en forma de cavall que va regalar a l'emperador quan va tornar a Luoyang la tardor del 44.

Administració[modifica | modifica el codi]

Després de reconquerir Vietnam, l'Imperi Han va radicalitzar el procés de sinització del pais, intentant d'eliminar la seva organització tribal perque poguessin ser governats més fàcilment. El procés de substitució dels elements propis de la cultura vietnamita per elements xinesos es va accelerar.

El control de la dinatia Han sobre la regió es va consolidar, i quan l'Imperi es va dividir en tres regnes l'any 220, el Vietnam va continuar sota el control de Wu Oriental. El prefecte de Jiaozhi d'aleshores, Shi Xie, va ser clau en la transició i va aconseguir convertir-se en governador de Vietnam, que esdevingué una província autònoma.

Tanmateix, sota el domini de Wu Oriental, les elits xineses de Vietnam van continuar amb les polítiques de supressió cultural i forta fiscalització de la població local.

Rebel·lions[modifica | modifica el codi]

Així com durant la primera dominació del Vietnam no hi ha constància de revoltes armades rellevants contra el poder xinès, durant el segon període de dominació hi hagueren nombrosos conflictes.

  • 156-160: Chu Ðạt va liderar una revolta restringida a l'àrea de Cửu Chân i Nhật Nam (Rinan) deprés d'assassinar un magistrat xinès que abusava les seves funcions. Va aconseguir va derrotar en batalla al prefecte de Cửu Chân, a qui va matar. Finalment hauria estat capturat i executat juntament amb dos milers dels seus seguidors.
  • 178-181: Lương Long va ser el primer en aconseguir unificar tot Toquín en contra l'Imperi Han. El general Chü Chuan va descendir amb el seu exèrcit, afegint-hi reclutes vietnamites favorables a Xina, i va capturar i decapitar Lương Long.
  • 192: Khu Liên va aconseguir fundar el regne independent de Txampa al sud del Vietnam. Durant els segles següents, els Han intentarien recuperar la regió sense èxit.
  • 248: Trieu Thi Trinh, coeneguda com "la Dama Trieu" (Bà Triệu), va ser una noia de 23 anys procedent de la zona muntanyosa de Thanh Hoa que va sublevar-se i que durant uns mesos va aconseguir prendre el control d'un ampli territori al nord del Vietnam. Va vèncer els xinesos en moltes batalles, però en ser derrotada va suïcidar-se per evitar caure presonera.
  • 299-319: Triệu Chỉva ser un oficial de l'exèrcit que va organitzar un motí contra els xinesos.
  • 319–323: Lương Thạch
  • 468-485: Lý Trường Nhân i Lý Thúc Hiến

Finalment, l'any 544, Lý Bí va liderar una revolta i va aconseguir proclamar-se emperador, estabint la dinastia Ly al tron del Vietnam.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]