Serralada d'Alaska
| ||||
| Tipus | Sistema muntanyós  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Serralada nord-americana | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alaska (EUA) | |||
| ||||
| Serralada | Serralada americana | |||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | Mont McKinley, 6.194 m | |||
| Mida | 1.000 ( ) km | |||
| Punt més alt | Denali (6.190 m ) | |||
| Superfície | 144.752 km² | |||
.jpg)
La Serralada d'Alaska o Alaska Range[1] és una serralada d'uns 650 km de llargada que es troba a la regió sudcentre de l'estat d'Alaska, des del llac Clark, en l'extrem sud-oest fins al White River al territori canadenc del Yukon, al sud-est. El punt culminant de la serralada, i al mateix temps d'Amèrica del Nord és el Mont McKinley o Denali, amb 6.194 msnm.
Descripció[modifica]
La serralada forma un arc d'est a oest, amb la seva part més septentrional al centre, i des d'allà va vers el sud-oest, cap a la península d'Alaska i les Illes Aleutianes; i el sud-est, cap a les Muntanyes de la Costa. Les muntanyes constitueixen una gran barrera per l'aire humit procedent del Golf d'Alaska i que de camí cap al nord xoca amb la serralada creant un dels climes més durs de la Terra, amb intenses nevades i constitució de nombroses glaceres, com les de Canwell, Castner, Black Rapids, Susitna, Yanert, Muldrow, Eldridge, Ruth, Tokositna i Kahiltna Glaciers. Quatre grans rius travessen la serralada: el Riu Delta i el Nenana, a la part central de la serralada, i el Nabesna i Chisana a l'est.
La serralada forma part del Cinturó de foc del Pacífic, i la falla de Denali que discorre pel límit sud de la serralada és la responsable d'una gran quantitat de terratrèmols. Amb tot, no hi ha volcans importants a la zona.
Diverses parts de la serralada es troben protegides com Parc Nacional Wrangell-St. Elias, Parc Nacional de Denali i Parc Nacional del llac Clark.
El naturalista William Healey Dall sembla que fou el primer a emprar el nom d'"Alaskan Range" el 1869 i a partir d'aquí es popularitzà. El 1849 Constantin Grewingk va emprar el nom "T schigmit" per anomenar-les. Un mapa realitzat per la General Land Office el 1869 anomenà la part sud-oest de la serralada d'Alaska com a "Chigmit Mountains" i la part nord-est com a "Beaver Mountains".[2] Amb tot, avui dia es considera que les Chigmit Mountains formen part de l'Aleutian Range.
Cims principals[modifica]
- Mont McKinley (6.194 m)
- Mont Foraker (5.304 m)
- Mont Hunter (4.442 m)
- Mont Hayes (4.216 m)
- Mont Silverthrone (4.029 m)
- Mont Deborah (3.761 m)
- Mont Huntington (3.730 m)
- Mont Russell (3.557 m)
Serralades secundàries (d'oest a est)[modifica]
- Muntanyes Neacola[3]
- Muntanyes Revelation
- Muntanyes Teocalli
- Muntanyes Kichatna
- Central Alaska Range/Denali Massís
- Eastern Alaska Range/Hayes Range
- Muntanyes Delta
- Muntanyes Mentasta
- Muntanyes Nutzotin
Referències[modifica]
- ↑ «Serralada d'Alaska». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Història del nom a Board on Geographic Names buscant per Alaska Range.
- ↑ Les fonts difereixen quant a la delimitació exacta de la Serralada d'Alaska. La informació que ofereix la Board on Geographic Names és confosa; part d'ella designa el llac Iliamna com l'extrem sud-oest, i part de l'entrada diu que la serralada finalitza als rius Telaquana i Neacola. Altres fonts identifiquen el llac Clark, situat entre els dos rius anteriors, com l'extrem final. Això fa que aquesta serralada sigui identificada bé com l'extrem septentrional de la Serralada Aleutiana, bé com l'extrem meridional de la Serralada d'Alaska.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serralada d'Alaska |