Setge de Calvi
| Campanya naval d'Alfons el Magnànim | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Calvi Setge de Calvi | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | Setembre-octubre de 1420 | ||
| Coordenades | 42° 34′ 07″ N, 8° 45′ 25″ E / 42.56861°N,8.75694°E | ||
| Lloc | Calvi | ||
| Resultat | Victòria catalanoaragonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Còrsega | |
Gènova | |
Regne de Nàpols | |
El setge de Calvi fou una de les batalles de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim
Antecedents[modifica]
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.
Vicentello d'Istria aterra a l'illa amb una força militar aragonesa, i traient profit de les rivalitats pren fàcilment el control de Cinarca i Ajaccio. Acordant amb els bisbes en favor dels Pisans, va estendre la seva influència a la terra i aixeca el castell de Corte el 1419, deixant la influència genovesa reduïda a Bonifacio i Calvi. Vincentelli, amb el títol de Virrei de Còrsega, establia el 1420 la seu del seu govern a Biguglia.
El 1420 Alfons el Magnànim va enviar una flota a Sicília, Còrsega i Nàpols, per lluitar contra els genovesos, que va partir dels Alfacs (Sant Carles de la Ràpita) i es presenta amb una gran flota en el mar enfront de Còrsega amb la intenció de prendre possessió personalment del Regne de Sardenya i Còrsega. Després de pacificar l'Alguer (Sardenya) amb un estol de 24 galeres pròpies i 5 venecianes,[1] es va dirigir a Calvi.
El setge[modifica]
Als pocs dies de setge per terra i per mar, la ciutat es va rendir.[2]
Conseqüències[modifica]
Caiguda Calvi,[3] al nord de Còrsega el setembre de 1420 es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa.[4]
La ciutat quedà en mans d'Alfons el Magnànim fins a l'abril de 1421[3]
Referències[modifica]
- ↑ F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
- ↑ S. de Aldama, Dionisio; García González, Manuel. Historia general de España desde los tiempos primitivos hasta fines del año 1860: inclusa la gloriosa guerra de Africa (en castellà). vol.5. M. Tello, 1862, p.201.
- ↑ 3,0 3,1 Meloni, Maria Giuseppina. «Ufficiale della Corona d'Aragona in Corsica». A: La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana (en italià). CSIC, 2004, p.176. ISBN 840008330X.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VI. Edicions Pàtria, 1920, p. 260-261.