El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra venecianogenovesa
Els algueresos, instigats per Marià IV d'Arborea[2] es van revoltar matant el comandant de la guarnició,[1] provocant la resposta catalana, i la flota de Bernat II de Cabrera derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa a la batalla naval de Port del Comte, capturant nombroses galeres que facilitaren la conquesta de l'Alguer l'any següent.[3] La derrota genovesa va permetre novament la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar de capità Gispert de Castellet amb una guarnició i va marxar amb els presoners, les galeres pròpies i les capturades en direcció a Càller, però tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebelà massacrant la guarnició, i Gispert de Castellet va fugir. Quan va conèixer la situació a l'Alguer, Bernat II de Cabrera va atacar derrotant als revoltats a la batalla de Quart,[4] però va ordenar evacuar l'illa davant de la importància de la revolta.[4] Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovès i llombard.[5]
L'estol reial, composat per 100 galeres i 12.000 homes es va concentrar a Roses, d'on va sortir el 15 de juny de 1354, arribant a l'Alguer el 22 de juny, on es van unir 30 galeres venecianes que van iniciar el setge el 24, contra una ciutat defensada per sards i genovesos, de la que fou expulsada tota la població.[6]
La ciutat fou repoblada des del Penedès i el Camp de Tarragona, assegurant d'aquesta manera una ciutat lleial a Pere el Cerimoniós. Marià va iniciar una lluita de guerrilles i emboscades, fins que el 1355 es va signar la pau de San Luri que establia la partició de l'illa[7] per la que Marià IV d'Arborea renunciava a L'Alguer.
| « |
Il linguaggio Algherese è Catalano, perchè Alghero è una colonia di Catalani, i quali la ripopolarono nel 1353, essendo stata evacuata dai Genovesi.[8] |
» |
|
- ↑ 1,0 1,1 (anglès) Sardegna.com, Alghero
- ↑ Tribuna.cat, 1354: l'Alguer català
- ↑ Ferran Soldevila, Història de Catalunya, 3a ed. (1972) p. 481
- ↑ 4,0 4,1 Pere el Cerimoniós. Crónica del Rey de Aragón d. Pedro IV, El Ceremonioso, ó, del Punyalet. 1850 (en castellà i català). Impr. de A. Frexas, p.310-311.
- ↑ (castellà) Mario Orsí Lázaro, Estrategia, operaciones y logística en un conflicto mediterráneo. La revuelta del Juez de Arborea y la "Armada e Viatge" de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1535-1354)
- ↑ Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.150. ISBN 84-232-0655-6.
- ↑ Històries de Catalunya, La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gènova.
- ↑ Antonio Michele URGIAS, Notizie giovevoli del tempo, della cosmografia e della geografia, compilate in forma di Dialogo ad uso de' giovani studenti di gramatica delle regie scuole di Alghero (Cagliari: Stamperia Reale, 1804), 35.
[[]]
