Signe matemàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signes de puntuació
{ } claus
' apòstrof
/ barra obliqua
\ barra obliqua inversa
< > claus angulars
[ ] claudàtors
 : dos punts
  espai
""
« »
cometes dobles
“ ”
„“
( ) parèntesis
. punt
punts suspensius
¡! signe d'exclamació o d'admiració
¿? signe d'interrogació
· punt volat
 ; punt i coma
- guionet
guió
, coma

En matemàtiques, la paraula signe es refereix a la propietat de ser positiu o negatiu. Cada nombre real diferent de zero és positiu o negatiu, i per tant té un signe. El nombre "zero" és en si mateix sense signe, encara que en alguns contextos, té sentit considerar el zero amb signe. A més de la seva aplicació als nombres reals, la paraula signe s'utilitza en matemàtiques per indicar aspectes dels objectes matemàtics que s'assemblen a la positivitat i negativitat, com el signe d'una permutació.

La paraula signe també s'utilitza de vegades per referir-se a diversos símbols matemàtics, com els símbols més i menys i el símbol de la multiplicació.

Història[modifica | modifica el codi]

A Europa a principis del segle XV com a signe més i menys eren utilitzades les lletres "P" i "M",[1] com abreviacions de les paraules llatines "piu" i "meno".

El signe + és una simplificació del la paraula llatina "et" (comparable amb el signe ampersand &). El signe pot ser derivat de la titla (diacrític que designa el símbol ~) sobre la lletra m quan aquesta indicava una resta. També podria ser una versió curta de la lletra m.

Un llibre publicat per Henricus Grammateus el 1518 és el primer on es van trobar les tipografies + i − per reflectir les operacions suma i resta.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stallings, Lynn. «A brief history of algebraic notation». School Science and Mathematics, May 2000 [Consulta: 13 abril 2009].
  2. Primers usos de diversos símbols matemàtics (en anglès)