Silat al-Harithiya
| سيلة الحارثية | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 171/212 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 11.449 (2017)  | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Jenin | |||
Silat al-Harithiya (àrab: سيلة الحارثية, Sīlat al-Ḥāriṯiyya) és un municipi palestí de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 10 kilòmetres al nord-oest de Jenin. Segons el cens de l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques (PCBS), Silat al-Harithiya tenia una població de 9.422 habitants en 2007.[1]
Història[modifica]
Època otomana[modifica]
En 1799, durant l'era otomana, els homes de Silat al-Harithiya lluitaren contra les forces invasores de Napoleó Bonapart a la vall de Jezreel.[2] En 1838 Edward Robinson va assenyalar-la entre moltes altres viles de la plana; Lajjun, Umm al-Fahm, Ti'inik, Kafr Dan, Al-Yamun i el Barid.[3]
En 1870 Victor Guérin va assenyalar que Sileh era una vila gran de 1.000 habitants; que estava envoltada de jardins amb figueres, granades i algunes vinyes. A la vall que separa les dues àrees de les que es componia, hi havia un oualy dedicat al xeic Hassan, amb tres palmeres davant.[4]
En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la va descriure com "un pobla de bona mida, ben construït de pedra, amb un ressort i cisternes. Hi ha premses de vi excavades a la roca a l'oest, i oliveres i figueres ".[5]
Període del Mandat Britànic[modifica]
Palestine, inclòs Silat al-Harithiya, fou ocupada per les forces britàniques durant la Primera Guerra Mundial i tot el país fou posat sota Mandat Britànic. En el cens de Palestina de 1922 Selet al-Hartiyeh tenia una població de 1.041 habitants, tots musulmans,[6] incrementats en el cens de Palestina de 1931 a 1.259 habitants, encara tots ells musulmans, que vivien en 295 llars.[7]
En 1945 la població de Silat al-Harithiya era de 1.860 habitants, tots musulmans,[8] amb 8.931 dúnams de terra, segons una enquesta de terra i població.[9] 2,534 dúnams eren usats per plantacions i terra de rec, 1.140 dúnams per cereals,[10] mentre que 80 dúnams eren sòl urbanitzat i 3.179 dúnams eren classificats com a «no cultivables».[11]
1948–67[modifica]
Silat ad-Dhahr fou ocupada per Jordània durant la guerra araboisraeliana de 1948 i mercè els acords d'armistici araboisraelians de 1949 va restar sota sobirania jordana com la resta de Cisjordània.[12]
Després de 1967[modifica]
Fou ocupada per Israel en 1967 després de la Guerra dels Sis Dies. L'ocupació israliana va empentar Abdullah Yusuf Azzam a deixar la seva llar a la vila, i "mai més posar els peus a Palestina". Més tard fou un dels cofundadors d'al-Qaeda.[13]
Personatges destacats[modifica]
- Yusuf Abu Durra, líder rebel palestí durant la revolta contra els britànics de 1936[14]
- Abdullah Yusuf Azzam, teòleg musulmà sunnita i membre fundador d'al-Qaeda[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Table 26 (Cont.): Localities in the West Bank by Selected Indicators, 2007» (en arabic) p. 106. Palestinian Central Bureau of Statistics, 2007.
- ↑ 2,0 2,1 Hegghammer, 2013, p. 359 Arxivat 2016-11-10 a Wayback Machine.
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 161
- ↑ Guérin, 1875, pp. 225–226
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 45
- ↑ Barron, 1923, p. 30.
- ↑ Mills, 1932, p. 71
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 17
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 55
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 99
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 149
- ↑ Bornstein, 2002, p. 48
- ↑ Hegghammer, 2013, pp. 366 Arxivat 2016-11-10 a Wayback Machine.–367
- ↑ Swedenberg 2003, p. 132
Bibliografia[modifica]
- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Bornstein, Avram S. Crossing the Green Line Between the West Bank and Israel. University of Pennsylvania Press, 2002. ISBN 0812217934.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hegghammer, T. «Abdallāh ʿAzzām and Palestine». Die Welt des Islams, 53-3-4, 2013, pàg. 353–387. Arxivat de l'original el 2016-11-10 [Consulta: 18 febrer 2022]. Arxivat 2016-11-10 a Wayback Machine.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E,; Smith, E,. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Swedenburg, Ted. Memories of Revolt: The 1936–1939 Rebellion and the Palestinian National Past. University of Arkansas Press, 2003. ISBN 1610752635.
Enllaços externs[modifica]
- Welcome to Silat al Harithiya
- Survey of Western Palestine, Map 8: IAA, Wikimedia commons
- Google map
