Simon Vestdijk
.jpg) (1958)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1898 Harlingen (Països Baixos) |
| Mort | 23 març 1971 (72 anys) Utrecht (Països Baixos) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Amsterdam (1917–1927) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, assagista, metge escriptor, traductor, escriptor |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis
| |
| Lloc web | vestdijk.com |
  | |
Simon Vestdijk (Harlingen, 17 d'octubre de 1898 - Utrecht, 23 de març de 1971) fou un escriptor, poeta, assagista, traductor, crític musical i metge neerlandès.[1] La seva obra polfacètica és molt diversa de gènere, temàtica i estil.[2]
Biografia[modifica]
Era el fill del també Simon Vestdijk, professor de gimnàstica a HBS (liceu modern) a Harlingen, i d'Anne Mulder. Vestdijk va descriure la seva joventut i anys d'estudiant a la HBS –tres anys a Harlingen, tres anys a Leeuwarden– en vuit volums de la novel·la del cicle autobiogràfic Anton Wachter.[3]
Vestdijk va estudiar medicina a Amsterdam, però després d'uns anys com a metge a la marina mercant es va dedicar únicament a la seva carrera d'escriptor i va esdevenir un dels escriptors més importants del segle xx dels Països Baixos.[4] El seu debut autobiogràfic Kind tussen vier vrouwen (Nen entre quatre dones), en la tradició d'A la recerca del temps perdut de Proust va ser refusat per dues editorials i no va ser publicat abans del 1972.[3]
La seva obra s'ha traduït a les principals llengües d'Europa occidental. El 1950 se li va concedir el Premi P.C. Hooft, la distinció literària més prestigiosa de l'àmbit lingüístic neerlandès, creat en honor del dramaturg i historiador Pieter Corneliszoon Hooft (1581-1647). El Premi Constantijn-Huygens el 1955 i el Premi de les Lletres neerlandeses el 1971. Segons el jurat «Els assajos de Vestdijk contenen reflexions profundes sobre l'art, arts visuals i, fins i tot música, i sobretot sobre la literatura, tant poesia com prosa, sobre filosofia, psicologia i estètica. […] Però li deu la seva major fama a les seves novel·les, entre d'altres Terug tot Ina Damman, Ivoren Wachters i De Vuuraanbidders.»[5]
Obres[modifica]
Novel·les[modifica]
- 1933-1972 Kind tussen vier vrouwen
- 1934-1936 Meneer Visser's hellevaart
- 1934-1934 Terug tot Ina Damman
- 1934-1935-1935 Else Böhler, Duits dienstmeisje
- 1936-1937 Het vijfde zegel
- 1937-1938 De nadagen van Pilatus
- 1937-1939 Sint Sebastiaan
- 1933/1937-1948 Surrogaten voor Murk Tuinstra
- 1939-1941 Aktaion onder de sterren
- 1939-1940 Rumeiland
- 1940-1940 De zwarte ruiter
- 1933/1941-1949 De andere school
- 1942-1989 De aeolusharp
- 1942-1946 Ierse nachten
- 1944-1951 Ivoren wachters
- 1944-1947 De vuuraanbidders
- 1945-1948 Pastorale 1943
- 1945-1947 Puriteinen en piraten
- 1946-1948 De redding van Fré Bolderhey
- 1947-1949 Bevrijdingsfeest
- 1940/1948-1949 De kellner en de levenden
- 1949-1950 De koperen tuin
- 1950-1951 De vijf roeiers
- 1950-1951-1951 De dokter en het lichte meisje
- 1951-1952 De verminkte Apollo
- 1952-1952 Op afbetaling
- 1952-1953 De schandalen
- 1956-1956 Het glinsterend pantser
- 1956-1957 De beker van de min
- 1957-1957 Open boek
- 1957-1958 De vrije vogel en zijn kooien
- 1957-1958 De arme Heinrich
- 1958-1959 De rimpels van Esther Ornstein
- 1958-1959 De ziener
- 1958-1960 De laatste kans
- 1959-1961 De filosoof en de sluipmoordenaar
- 1959-1960 Een moderne Antonius
- 1960-1962 De held van Temesa
- 1960-1961 Een alpenroman
- 1962-1963-1963 Bericht uit het hiernamaals
- 1963-1964 Het genadeschot
- 1963-1965 Juffrouw Lot
- 1964-1965 Zo de oude zongen...
- 1964-1966 De onmogelijke moord
- 1965-1966 Het spook en de schaduw
- 1965-1967 Een huisbewaarder
- 1966-1967 De leeuw en zijn huid
- 1966-1968 De filmheld en het gidsmeisje
- 1967-1968 De hôtelier doet niet meer mee
- 1967-1968 Het schandaal der blauwbaarden
- 1968-1969 Vijf vadem diep
- 1968-1969 Het verboden bacchanaal
- 1969-1970 Het proces van Meester Eckhardt
- 1969-1973 De persconferentie
Poesia[modifica]
- 1938 Fabels met kleurkrijt
- 1946 Mnemosyne in de bergen
- 1948 Thanatos aan banden
Referències[modifica]
- ↑ «Simon Vestdijk». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Stuiveling, 1985, p. 597.
- ↑ 3,0 3,1 Stuiveling, 1985, p. 596.
- ↑ van Vliet, H.T.M.. «The Introduction of Emily Dickinson in Holland and the Goals of Editing». A: An Interdisciplinary Annual of Textual Studies (en anglès). 15. University of Michigan Press, 2003, p. 211-212. ISBN 9780472113354.
- ↑ «Simon Vestdijk». Prijs der Nederlandse Letteren. Arxivat de l'original el 2016-02-06. [Consulta: 18 gener 2016].
Bibliografia[modifica]
- Stuiveling, G. «Vestdijk, Simon». A: G.J. van Bork & P.J. Verkruijsse. De Nederlandse en Vlaamse auteurs (en neerlandès), 1985, p. 596-598.
- Per una bibliografia primària i segundària completa, vegeu: «Simon Vestdijk». Biblioteca digital de la literatura neerlandesa.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simon Vestdijk |
- Escriptors neerlandesos en neerlandès
- Novel·listes neerlandesos
- Assagistes neerlandesos
- Poetes neerlandesos
- Traductors neerlandesos
- Traductors d'Edgar Allan Poe
- Crítics musicals neerlandesos
- Metges neerlandesos
- Alumnes de la Universitat d'Amsterdam
- Cavaller de l'orde d'Orange-Nassau
- Receptors de l'orde del Lleó Neerlandès
- Premis P.C. Hooft
- Premis de les Lletres neerlandeses
- Morts a Utrecht
- Oficial de l'orde d'Orange-Nassau
- Naixements del 1898