Sopa de plàstic del Pacífic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La sopa de plàstic es troba a la deriva septentrional del Pacífic

La sopa de plàstic del Pacífic, també anomenada illa de plàstic o Great Pacific Garbage Patch en anglès, és un corrent marí ple de deixalles marines a la zona centre nord de l'oceà Pacífic. Es troba situada aproximadament entre les latituds 135° a 155° O i 35° a 42° N. S'estima que té un radi de 1500 km i s'han trobat plàstics a més de 200 metres de profunditat.

La sopa de plàstic es caracteritza per concentracions excepcionalment altes de plàstic suspès i altres deixalles que han estat atrapades per les corrents de la deriva septentrional del Pacífic. Tot i la seva grandària i densitat, la sopa de plàstic no és visible des de les fotografies per satèl·lit a causa del fet que el seu contingut es troba sota la superfície de l'oceà.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

L'existència de la sopa del plàstic del Pacífic es va predir en un article de 1988 publicat per l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units. La predicció es basava en els resultats obtinguts per diversos investigadors amb base a Alaska, entre 1985 i 1988. On van trobar plàstic neustònic a l'Oceà Pacífic septentrional. Aquesta investigació va trobar una alta concentració de deixalles marines en les regions regides per patrons particulars dels corrents oceànics.

Extrapolant els resultats trobats al Mar de Japó, els investigadors postulaven que troballes similars es farien en altres parts de l'Oceà Pacífic, on els corrents predominants eren favorables a la creació d'organismes relativament estable d'aigua. Van mencionar específicament la Deriva septentrional del Pacífic.

L'existència de la taca d'escombraries ha rebut una atenció pública àmplia i científica després d'haver estat documentat en diversos articles escrits per Charles Moore, amb seu a Califòrnia, capità de vaixell i investigador de l'oceà. Moore, tornant a casa a través de la Deriva septentrional del Pacífic, després de competir a la cursa en vaixell Transpac, es va topar amb una enorme extensió de deixalles surant.

Moore va alertar l'oceanògraf Curtis Ebbesmeyer de l'existència del fenomen, que va ser designat la regió de la "Eastern Garbage Patch" (EGP).La zona apareix amb freqüència en els informes dels mitjans de comunicació com un exemple excepcional de la contaminació marina.

Formació[modifica | modifica el codi]

Com altres àrees on es concentren les deixalles marines en els oceans mundials, la Sopa de plàstic del Pacífic s'ha format gradualment en els últims temps com a resultat de la pol·lució marina aglomerada per l'acció dels corrents. La sopa de plàstic ocupa una extensa i relativament estacionària regió de l'Oceà Pacifico Nord, unit al Vòrtex del Pacifico Nord (una àrea remota comunament referida com les "Horse Latitudes"). La marca deixada per la rotació del Vòrtex del Pacífic Nord s'assenyala amb material de deixalla al voltant de l'Oceà Pacific Nord, incloent les aigües costaneres de Nord-amèrica i Japó. Així com els materials són capturats pels corrents interns el vent dels corrents en la superfície gradualment mouen les deixalles flotants al voltant del centre, atrapant-lo en la regió.

Fonts contaminants[modifica | modifica el codi]

S'ha estimat que el 80% de les escombraries ve de terra ferma i el 20% dels vaixells. Els corrents duen deixalles des de la costa Oest de Nord-amèrica cap al Vòrtex en aproximadament 5 anys, i les deixalles de les costa d'Àsia en un any o menys.

Un projecte internacional liderat pel dr. Hideshige Takada de la Universitat de Tòquio estudia grans de plàstic de platges al voltant del món per a proveir futures pistes sobre l'origen dels plàstics oceànics, incloent els de la sopa de plàstic del Pacific.

Foto degradació Plàstica en l'Oceà[modifica | modifica el codi]

La sopa de plàstic del Pacífic té un dels nivells més alt de partícules plàstiques suspeses en superfície d'una columna d'aigua, per això és una de les moltes regions oceàniques on els investigadors han estudiat els seus efectes i l'impacte de la foto degradació plàstica en els residus flotants sobre la capa de l'aigua. A diferència de les deixalles biodegradables, els plàstics fotodegradables es desintegren en trossos més petits que romanen sent polímers. Aquest procés contínua baixant fins a arribar al nivell molecular. Com les deixalles plàstiques flotants fotodegradables es converteixen en trossos més petits cada vegada, el plàstic al final arriba a ésser d'una grandària tan petita que és menjat per organismes aquàtics que viuen prop de la superfície de l'oceà.

El procés de desintegració significa que les partícules de plàstic més perilloses són molt petites com per a ser vistes. En un estudi del 2001 els investigadors van trobar que en certes àrees de la sopa, les concentracions de plàstic s'acostaven a un milió per milla quadrada. L'estudi va trobar concentracions de plàstic de 3.3 parts amb una massa de 5.1 mil·ligrams per metre quadrat. En moltes àrees de la regió afectada la concentració de plàstic va ser major a la concentració de zooplancton en un factor de set. Mostres preses al fons de les columnes d'aigua van trobar nivells baixos de deixalles plàstiques (primàriament monofilaments i xarxes de pesca) confirmant les primeres impressions que deien que la principal concentració de deixalles es trobava a la superfície de la columna.

Impacte en la vida marina[modifica | modifica el codi]

Les partícules de plàstic flotant s'assemblen al zooplàncton, el qual pot ser consumit accidentalment per les meduses. Moltes de les deixalles de llarga durada acaben en els estómacs de les aus marines i animals de mar, incloent tortugues de l'oceà, i albatros de potes negres sent aquestes partícules un risc per a la vida silvestre.

A part dels residus contaminants de l'aigua marina aquests residus flotants porten altre tipus de contaminants tals com, Bifenils policlorats (PCB), DDT (1,1,1-Triclor-2,2-bis(4-clorfenil)-età) i Hidrocarbur aromàtic policíclic (HAP o PAH) portant amb això efectes tòxics quan són consumits per error, en alguns casos provocant problemes hormonals en els animals.

A més provoquen la colonització d'espècies invasores que viatgen d'un lloc a l'altre enganxats als plàstics.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Bradshaw, Kate (January 29, 2009), "The Great Garbage Swirl", Mautime Weekly (Maui), http://www.mauitime.com/Articles-i-2009-01-29-68584.113117_The_great_garbage_swirl.html, retrieved on 2009-04-26
  • Day, Robert H.; Shaw, David G.; Ignell, Steven E. (4) (PDF), Quantitative distribution and characteristics of neustonic plastic in the North Pacific Ocean. Final Report to US Department of Commerce, National Marine Fisheries Service, Auke Bay Laboratory. Auke Bay, AK (published 1988), pp. 247–266, http://swfsc.noaa.gov/publications/TM/SWFSC/NOAA-TM-NMFS-SWFSC-154_P247.PDF
  • "After entering the ocean, however, neuston plastic is redistributed by currents and winds. For example, plastic entering the ocean in Japan is moved eastward by the Subarctic Current (in Subarctic Water) and the Kuroshio (in Transitional Water, Kawai 1972; Favorite et al. 1976; Nagata et al. 1986). In this way, the plastic is transported from high-density areas to low-density areas. In addition to this eastward movement, Ekman stress from winds tends to move surface waters from the subarctic and the subtropics toward the Transitional Water mass as a whole (see Roden 1970: fig. 5). Because of the convergent nature of this Ekman flow, densities tend to be high in Transitional Water. In addition, the generally convergent nature of water in the North Pacific Central Gyre (Masuzawa 1972) should result in high densities there also." Day, etc. 1988, p. 261 (Emphasis added)
  • Berton, Justin (October 19 2007), "Continent-size toxic stew of plastic trash fouling swath of Pacific Ocean", San Francisco Chronicle (San Francisco: Hearst): W–8, Friday, October 19, http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2007/10/19/SS6JS8RH0.DTL, retrieved on 2007-10-22
  • http://www.independent.co.uk/environment/the-worlds-rubbish-dump-a-garbage-tip-that-stretches-from-hawaii-to-japan-778016.html
  • La Canna, Xavier (February 4, 2008), "Floating rubbish dump 'bigger than US'", News.com.au (Australia: news.com.au), Friday, February 4, http://www.news.com.au/story/0,23599,23156399-2,00.html, retrieved on 2008-02-26
  • Faris, J. and Hart, K. (1994), Seas of Debris: A Summary of the Third International Conference on Marine Debris, N.C. Sea Grant College Program and NOAA
  • Garbage Mass Is Growing in the Pacific, National Public Radio, 2008-03-28, http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=89099470
  • "International Pellet Watch". Laboratory of Organic Geochemistry, Dr. Hideshige Takada. http://www.tuat.ac.jp/~gaia/ipw/index.html. Retrieved on 2009-05-27.
  • Thompson, Richard C. (7 May 2004), "Lost at Sea: Where Is All the Plastic?,", Science 304 (5672): 843, doi:10.1126/science.1094559, http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/304/5672/838/DC1, retrieved on 2008-07-19
  • Moore, Charles; Moore, S. L.; Leecaster, M. K.; Weisberg, S. B. (4), "A Comparison of Plastic and Plankton in the North Pacific Central Gyre" (PDF), Marine Pollution Bulletin 42 (12): 1297–1300, 2001-12-01, doi:10.1016/S0025-326X(01)00114-X, http://www.alguita.com/gyre.pdf
  • Moore, Charles (November 2003), Across the Pacific Ocean, plastics, plastics, everywhere, Natural History Magazine, http://www.naturalhistorymag.com/1103/1103_feature.html
  • a b Moore, Charles (2002-10-02), Great Pacific Garbage Patch, Santa Barbara News-Press
  • Rios, L.M.; Moore, C. and Jones, P.R. (2007), "Persistent organic pollutants carried by Synthetic polymers in the ocean environment", Marine Pollution Bulletin 54: 1230–1237, doi:10.1016/j.marpolbul.2007.03.022
  • Tanabe, S.; Watanabe, M., Minh, T.B., Kunisue, T., Nakanishi, S., Ono, H. and Tanaka, H. (2004), "PCDDs, PCDFs, and coplanar PCBs in albatross from the North Pacific and Southern Oceans: Levels, patterns, and toxicological implications", Environmental Science & Technology 38: 403–413, doi:10.1021/es034966x
  • The Environmental Cleanup Coalition's "Gyre Cleanup" plan

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° N, 145° O / 38,-145