Sopa de plàstic del Pacífic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La sopa de plàstic es troba a la deriva septentrional del Pacífic

La sopa de plàstic del Pacífic, també anomenada illa de plàstic o Great Pacific Garbage Patch en anglès, és un corrent marí ple de deixalles marines a la zona centre nord de l'oceà Pacífic. Es troba situada aproximadament entre les latituds 135° a 155° O i 35° a 42° N. S'estima que té un radi de 1500 km i s'han trobat plàstics a més de 200 metres de profunditat.

La sopa de plàstic es caracteritza per concentracions excepcionalment altes de plàstic suspès i altres deixalles que han estat atrapades pels corrents de la deriva septentrional del Pacífic. Tot i la seva grandària i densitat, la sopa de plàstic no és visible des de les fotografies per satèl·lit a causa del fet que el seu contingut es troba sota la superfície de l'oceà.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

L'existència de la sopa del plàstic del Pacífic es va predir en un article de 1988 publicat per l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units. La predicció es basava en els resultats obtinguts per diversos investigadors amb base a Alaska, entre 1985 i 1988. On van trobar plàstic neustònic a l'Oceà Pacífic septentrional. Aquesta investigació va trobar una alta concentració de deixalles marines en les regions regides per patrons particulars dels corrents oceànics.

Extrapolant els resultats trobats al Mar del Japó, els investigadors postulaven que troballes similars es farien en altres parts de l'Oceà Pacífic, on els corrents predominants eren favorables a la creació d'organismes relativament estable d'aigua. Van mencionar específicament la Deriva septentrional del Pacífic.

L'existència de la taca d'escombraries ha rebut una atenció pública àmplia i científica després d'haver estat documentat en diversos articles escrits per Charles Moore, amb seu a Califòrnia, capità de vaixell i investigador de l'oceà. Moore, tornant a casa a través de la Deriva septentrional del Pacífic, després de competir a la cursa en vaixell Transpac, es va topar amb una enorme extensió de deixalles surant.

Moore va alertar l'oceanògraf Curtis Ebbesmeyer de l'existència del fenomen, que va ser designat la regió de la "Eastern Garbage Patch" (EGP). La zona apareix amb freqüència en els informes dels mitjans de comunicació com un exemple excepcional de la contaminació marina.

Formació[modifica | modifica el codi]

Com altres àrees on es concentren les deixalles marines en els oceans mundials, la Sopa de plàstic del Pacífic s'ha format gradualment en els últims temps com a resultat de la pol·lució marina aglomerada per l'acció dels corrents. La sopa de plàstic ocupa una extensa i relativament estacionària regió de l'Oceà Pacifico Nord, unit al Vòrtex del Pacifico Nord (una àrea remota comunament referida com les "Horse Latitudes"). La marca deixada per la rotació del Vòrtex del Pacífic Nord s'assenyala amb material de deixalla al voltant de l'Oceà Pacific Nord, incloent les aigües costaneres de Nord-amèrica i Japó. Així com els materials són capturats pels corrents interns el vent dels corrents en la superfície gradualment mouen les deixalles flotants al voltant del centre, atrapant-lo en la regió.

Fonts contaminants[modifica | modifica el codi]

S'ha estimat que el 80% de les escombraries ve de terra ferma i el 20% dels vaixells. Els corrents duen deixalles des de la costa Oest de Nord-amèrica cap al Vòrtex en aproximadament 5 anys, i les deixalles de les costa d'Àsia en un any o menys.

Un projecte internacional liderat pel dr. Hideshige Takada de la Universitat de Tòquio estudia grans de plàstic de platges al voltant del món per a proveir futures pistes sobre l'origen dels plàstics oceànics, incloent els de la sopa de plàstic del Pacific.

Foto degradació Plàstica en l'Oceà[modifica | modifica el codi]

La sopa de plàstic del Pacífic té un dels nivells més alt de partícules plàstiques suspeses en superfície d'una columna d'aigua, per això és una de les moltes regions oceàniques on els investigadors han estudiat els seus efectes i l'impacte de la foto degradació plàstica en els residus flotants sobre la capa de l'aigua. A diferència de les deixalles biodegradables, els plàstics fotodegradables es desintegren en trossos més petits que romanen sent polímers. Aquest procés contínua baixant fins a arribar al nivell molecular. Com les deixalles plàstiques flotants fotodegradables es converteixen en trossos més petits cada vegada, el plàstic al final arriba a ésser d'una grandària tan petita que és menjat per organismes aquàtics que viuen prop de la superfície de l'oceà.

El procés de desintegració significa que les partícules de plàstic més perilloses són molt petites com per a ser vistes. En un estudi del 2001 els investigadors van trobar que en certes àrees de la sopa, les concentracions de plàstic s'acostaven a un milió per milla quadrada. L'estudi va trobar concentracions de plàstic de 3.3 parts amb una massa de 5.1 mil·ligrams per metre quadrat. En moltes àrees de la regió afectada la concentració de plàstic va ser major a la concentració de zooplancton en un factor de set. Mostres preses al fons de les columnes d'aigua van trobar nivells baixos de deixalles plàstiques (primàriament monofilaments i xarxes de pesca) confirmant les primeres impressions que deien que la principal concentració de deixalles es trobava a la superfície de la columna.

Impacte en la vida marina[modifica | modifica el codi]

Les partícules de plàstic flotant s'assemblen al zooplàncton, el qual pot ser consumit accidentalment per les meduses. Moltes de les deixalles de llarga durada acaben en els estómacs de les aus marines i animals de mar, incloent tortugues de l'oceà, i albatros de potes negres sent aquestes partícules un risc per a la vida silvestre.

A part dels residus contaminants de l'aigua marina aquests residus flotants porten altre tipus de contaminants tals com, Bifenils policlorats (PCB), DDT (1,1,1-Triclor-2,2-bis(4-clorfenil)-età) i Hidrocarbur aromàtic policíclic (HAP o PAH) portant amb això efectes tòxics quan són consumits per error, en alguns casos provocant problemes hormonals en els animals.

A més provoquen la colonització d'espècies invasores que viatgen d'un lloc a l'altre enganxats als plàstics.

Investigació en la neteja[modifica | modifica el codi]

A l'abril de 2008, Richard Sundance Owen, un empresari de la construcció i instructor de submarinisme, va crear el Environmental Cleanup Coalition (ECC) per solucionar el problema de la contaminació del Pacífic Nord. ECC col·labora amb altres grups per identificar mètodes per retirar el plàstic i els contaminants orgànics persistents dels oceans.[1][2]

El projecte de JUNK raft va ser un viatge de navegació trans-Pacífic del juny a l'agost de 2008 per informar del plàstic en la zona, organitzat per l'Algalita Marine Research Foundation.[3][4][5]

El Projecte Kaisei és un projecte per estudiar i netejar la brossa del mar llançat el març de 2009. A l'agost de 2009, dos bucs d'investigació, el New Horizon i el Kaisei, es van embarcar es un viatge a la recerca de la sopa de plàstic i determinar la viabilitat de la recollida i el reciclatge a escala comercial.[6]

L'expedició SEAPLEX, un grup d'investigadors del Scripps Institution of Oceanography, van estar 19 dies a l'oceà a l'agost de 2009 a la recerca de la sopa. El seu objectiu principal va ser descriure l'abundància i distribució de plàstic en els girs en l'estudi més rigorós fins a la data. També els investigadors estaven buscant l'impacte del plàstic en els peixos mesopelàgics, com els mictòfids.[7][8] Aquest grup van utilitzar un vaixell totalment dedicat a la investigació oceanogràfica, el New Horizon de 52 m de llarg.[9]

En 2012, Miriam C. Goldstein, Marci Rosenberg, i Lanna Cheng van escriure:

La contaminació de plàstic en forma de petites partícules (diàmetre menor a 5 mm) — anomenat ‘microplàstic’ — ha sigut trobat en diverses parts del món oceànic. Poden interaccionar amb la biosfera a nivell individual, p.e. a través de la ingestió, però l'impacte dels nivells de contaminació és desconegut. Un mecanisme potencial de l'alteració induïda del microplàstic dels ecosistemes pelàgics és a través de la introducció dels hàbitats de pur substrat a ecosistemes que són poc comuns naturalment. Aquí, veiem que les concentracions de microplàstic en el gir subtropical del Pacífic Nord (North Pacific Subtropical Gyre o NPSG) s'han incrementat en dos ordres de magnitud en les últimes quatre dècades, i que aquest augment ha llançat l'insecte pelàgic Halobates sericeus de la limitació de substrat a la oviposició. Les altes concentracions de microplàstic en la NPSG han resultat en una correlació positiva entre el H. sericeus i el microplàstic, i un increment generalitzat de les densitat d'ous de H. sericeus. La depredació dels ous de H. sericeus i cries recents poden facilitar la transferència d'energia entre poblacions pelàgiques i substrat associat. La dinàmica dels organismes associats al substrat pur pot resultar important per entendre els impactes ecològics de la contaminació de microplàstic oceànic.[10]

L'estudi de Goldstein et al. va comparar els canvis en la poca abundància de plàstic entre 1972-1987 i 1999-2010 utilitzant mostres històriques del Scripps Pelagic Invertebrate Collection i dades del SEAPLEX, un viatge del NOAA Ship Okeanos Explorer en 2010, informació de la Algalita Marine Research Foundation com també de diversos informes publicats. [11]

At TEDxDelft2012,[12][13] Dutch Aerospace Engineering student Boyan Slat unveiled a concept for removing large amounts of marine debris from the five oceanic gyres. With his concept called The Ocean Cleanup, he proposes a radical clean-up that would use the surface currents to let the debris drift to specially designed arms and collection platforms. This way the running costs would be virtually zero, and the operation would be so efficient that it may even be profitable. The concept makes use of floating booms, that won’t catch the debris, but divert it. This way by-catch would be avoided, and even the smallest particles would be extracted. According to Boyan Slat's calculations, a gyre could realistically be cleaned up in five years' time, collecting at least 7.25 million tons of plastic combining all gyres.[14] He however does note that an ocean-based cleanup is only half the story, and will therefore have to be paired with 'radical plastic pollution prevention methods in order to succeed'.[14][15]

Method, a producer of household products, took the garbage patch as an opportunity and began marketing a dish soap whose container is made partly of recycled ocean plastic. The company sent crews to Hawaiian beaches to recover some of the debris that had washed up.[16]

Many artists, such as Marina DeBris use trash from the garbage patch to create trashion, or clothes made out of trash. The main purpose is to educate people about the garbage patch.


Expedició de 2012[modifica | modifica el codi]

The 2012 Algalita/5 Gyres Asia Pacific Expedition, though plagued by severe weather on Leg 2, met the goals and objectives it set out to achieve.

Beginning in the Marshall Islands on May 1, Leg 1 investigated the little-studied Western Pacific garbage patch, arriving in Tokyo three weeks later. During their scheduled layover and crew change, an international scientific symposium was held with Captain Charles Moore as one of the speakers.

Marcus Eriksen led the expedition, collecting samples for the 5 Gyres Institute, Algalita Marine Research Foundation and several other colleagues, including NOAA, SCRIPPS, IPRC and Woods Hole Oceanographic Institute. Hank Carson was aboard to study colonial communities fouling marine debris, as well as collect samples of plastic pollution for his students and colleagues at University of Hawaii at Hilo. Filmmakers Alex and Tyler Mifflin were aboard to document the journey for a series titled “The Water Brothers”, in which they explore water issues around the world. Belinda Braithwaite, Carolyn Box, Bob Atwater, Valerie Lecour, Michael Brown, Shanley Mcentee and Kristal Ambrose rounded out the expedition. [17]

From October 4 to November 9, 2012, the Sea Education Association (SEA) conducted a research expedition to study plastic pollution in the North Pacific gyre. 38 sailors, scientists, ship's crew, and journalists sailed from San Diego, California to Honolulu, Hawaii aboard the SSV Robert C. Seamans, led by Chief Scientist Emelia DeForce and Captain Jason Quilter. A similar research expedition was conducted by SEA in the North Atlantic Ocean in 2010. During the Plastics at SEA 2012 North Pacific Expedition, a total of 118 net tows were conducted and nearly 70,000 pieces of plastic were counted to estimate the density of plastics, map the distribution of plastics in the gyre, and examine the effects of plastic debris on marine life. [18]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bradshaw, Kate. «The Great Garbage Swirl». Maui Time Weekly. Linear Publishing [Maui], 29 gener 2009 [Consulta: 26 abril 2009].
  2. The Environmental Cleanup Coalition's "Gyre Cleanup" plan
  3. Yap, Britt. «A raft made of junk crosses Pacific in 3 months». USA Today, 28 agost 2008 [Consulta: 30 setembre 2009].
  4. «Raft made of junk bottles crosses Pacific». msnbc, 28 agost 2008. [Consulta: 30 setembre 2009].
  5. Jeavans, Christine. «Mid-ocean dinner date saves rower». BBC News, 20 agost 2008 [Consulta: 30 setembre 2009].
  6. Walsh, Bryan. «Expedition Sets Sail to the Great Plastic Vortex». Time, 1 agost 2009 [Consulta: 2 agost 2009].
  7. «SEAPLEX Day 11 Part 1: Midwater Fish " SEAPLEX». Seaplexscience.com, 12 agost 2009. [Consulta: 28 juliol 2010].
  8. National Science Foundation (27 agost 2009). "Scientists Find 'Great Pacific Ocean Garbage Patch'". Nota de permisa. Consulta: 8 agost 2013. Arxivat a l'original a data de 28 agost 2009.
  9. http://shipsked.ucsd.edu/Ships/New_Horizon/specs.php http://sio.ucsd.edu/Expeditions/Seaplex/Science/
  10. Goldstein, M. C.; Rosenberg, M.; Cheng, L. «Increased oceanic microplastic debris enhances oviposition in an endemic pelagic insect». Biology Letters, 8, 5, 2012, pàg. 817–20. DOI: 10.1098/rsbl.2012.0298. PMC: 3440973. PMID: 22573831.
  11. ; Report, Innovations«Plastic trash altering ocean habitats, Scripps study shows». [Consulta: 2012-10-12].
  12. «How the oceans can clean themselves - Boyan Slat at TEDxDelft». [Consulta: 2012-10-24].
  13. «BOYAN SLAT: THE MARINE LITTER EXTRACTION PROJECT - TEDxDelft». [Consulta: 2012-10-24].
  14. 14,0 14,1 «Boyan Slat - Marine Litter Extraction (In Depth)». [Consulta: 2012-10-24].
  15. «The Ocean Cleanup». [Consulta: 2012-10-24].
  16. «Clean Your Hands and the Pacific». [Consulta: 2012-10-12].
  17. Dr. Marcus Eriksen, PhD. «2012 Asia Pacific Expedition Report». [Consulta: 2012-10-12].
  18. Sea Education Association. «Plastics at SEA North Pacific Expedition». [Consulta: 2012-12-09].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bradshaw, Kate (January 29, 2009), "The Great Garbage Swirl", Mautime Weekly (Maui), http://www.mauitime.com/Articles-i-2009-01-29-68584.113117_The_great_garbage_swirl.html, retrieved on 2009-04-26
  • Day, Robert H.; Shaw, David G.; Ignell, Steven E. (4) (PDF), Quantitative distribution and characteristics of neustonic plastic in the North Pacific Ocean. Final Report to US Department of Commerce, National Marine Fisheries Service, Auke Bay Laboratory. Auke Bay, AK (published 1988), pp. 247–266, http://swfsc.noaa.gov/publications/TM/SWFSC/NOAA-TM-NMFS-SWFSC-154_P247.PDF
  • "After entering the ocean, however, neuston plastic is redistributed by currents and winds. For example, plastic entering the ocean in Japan is moved eastward by the Subarctic Current (in Subarctic Water) and the Kuroshio (in Transitional Water, Kawai 1972; Favorite et al. 1976; Nagata et al. 1986). In this way, the plastic is transported from high-density areas to low-density areas. In addition to this eastward movement, Ekman stress from winds tends to move surface waters from the subarctic and the subtropics toward the Transitional Water mass as a whole (see Roden 1970: fig. 5). Because of the convergent nature of this Ekman flow, densities tend to be high in Transitional Water. In addition, the generally convergent nature of water in the North Pacific Central Gyre (Masuzawa 1972) should result in high densities there also." Day, etc. 1988, p. 261 (Emphasis added)
  • Berton, Justin (October 19 2007), "Continent-size toxic stew of plastic trash fouling swath of Pacific Ocean", San Francisco Chronicle (San Francisco: Hearst): W–8, Friday, October 19, http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2007/10/19/SS6JS8RH0.DTL, retrieved on 2007-10-22
  • http://www.independent.co.uk/environment/the-worlds-rubbish-dump-a-garbage-tip-that-stretches-from-hawaii-to-japan-778016.html
  • La Canna, Xavier (February 4, 2008), "Floating rubbish dump 'bigger than US'", News.com.au (Australia: news.com.au), Friday, February 4, http://www.news.com.au/story/0,23599,23156399-2,00.html, retrieved on 2008-02-26
  • Faris, J. and Hart, K. (1994), Seas of Debris: A Summary of the Third International Conference on Marine Debris, N.C. Sea Grant College Program and NOAA
  • Garbage Mass Is Growing in the Pacific, National Public Radio, 2008-03-28, http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=89099470
  • "International Pellet Watch". Laboratory of Organic Geochemistry, Dr. Hideshige Takada. http://www.tuat.ac.jp/~gaia/ipw/index.html. Retrieved on 2009-05-27.
  • Thompson, Richard C. (7 May 2004), "Lost at Sea: Where Is All the Plastic?,", Science 304 (5672): 843, doi:10.1126/science.1094559, http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/304/5672/838/DC1, retrieved on 2008-07-19
  • Moore, Charles; Moore, S. L.; Leecaster, M. K.; Weisberg, S. B. (4), "A Comparison of Plastic and Plankton in the North Pacific Central Gyre" (PDF), Marine Pollution Bulletin 42 (12): 1297–1300, 2001-12-01, doi:10.1016/S0025-326X(01)00114-X, http://www.alguita.com/gyre.pdf
  • Moore, Charles (November 2003), Across the Pacific Ocean, plastics, plastics, everywhere, Natural History Magazine, http://www.naturalhistorymag.com/1103/1103_feature.html
  • a b Moore, Charles (2002-10-02), Great Pacific Garbage Patch, Santa Barbara News-Press
  • Rios, L.M.; Moore, C. and Jones, P.R. (2007), "Persistent organic pollutants carried by Synthetic polymers in the ocean environment", Marine Pollution Bulletin 54: 1230–1237, doi:10.1016/j.marpolbul.2007.03.022
  • Tanabe, S.; Watanabe, M., Minh, T.B., Kunisue, T., Nakanishi, S., Ono, H. and Tanaka, H. (2004), "PCDDs, PCDFs, and coplanar PCBs in albatross from the North Pacific and Southern Oceans: Levels, patterns, and toxicological implications", Environmental Science & Technology 38: 403–413, doi:10.1021/es034966x
  • The Environmental Cleanup Coalition's "Gyre Cleanup" plan

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sopa de plàstic del Pacífic Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 38° N, 145° O / 38°N,145°O / 38; -145