Stuart O'Grady

Stuart O'Grady
Dades biogràfiques
Nom complet	Stuart O'Grady
Data de naixement	6 d'agost de 1973 (1973-08-06)
País	Austràlia
Dades biomètriques
Alçada	1m 76cm
Pes	73 kg
Equips
Equip actual	Orica-GreenEDGE
Any equip	2012
Equips anteriors	1995-1998. Gan 1998-2003. Crédit agricole 2004-2005. Cofidis 2006-2008. Team CSC 2009-2010. Team Saxo Bank 2011. Leopard Trek 01.2012-04.2012. GreenEDGE 05.2012- Orica-GreenEDGE
Tipus	esprínter
Principals triomfs
Curses per etapes	2 etapes al Tour de França Tour Down Under (1999, 2001)
Curses d'un dia	Campió d'Austràlia en ruta (2003) París-Roubaix (2007) HEW Cyclassics (2004)

Medaller
Competint per Austràlia
Ciclisme
Jocs Olímpics
Or	Atenes 2004	americana
Plata	Barcelona 1992	persecució per equips
Bronze	Atlana 1996	persecució per equips
Bronze	Atlana 1996	puntuació

Stuart O'Grady a la París-Tours 2002

Stuart O'Grady al Tour de França de 2005

Stuart O'Grady OAM (Adelaida, 6 d'agost de 1973) és un ciclista australià, professional des del 1995. Excel·lent esprínter durant la seva carrera ha aconseguit 4 medalles olímpiques, dues etapes al Tour de França i la París-Roubaix de 2007 com a principals èxits.

Biografia

Nascut a Adelaida, al sí d'una família de ciclistes, va començar practicant el ciclisme en pista. El seu primer èxit internacional fou la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1992 en la prova de persecució per equips, junt a Brett Aitken, Stephen McGlede i Shaun O'Brien. El 1996 va guanyar dues medalles de bronze, en persecució per equips, junt a Brett Aitken, Timothy O'Shannessey i Dean Woods i en puntuació.

El 1995 va signar el seu primer contracte professional amb l'equip Gan, posteriorment reconvertit en el l'equip Crédit Agricole. Al Tour de França de 1998 va guanyar una etapa i dugué el mallot groc durant tres etapes. El 2001 tornà a vestir el mallot groc durant cinc etapes i lluità frec a frec amb Erik Zabel per a l'obtenció del mallot verd dels punts, mallot que finalment guanyà l'alemany en la darrera etapa.

Fitxat per l'equip Cofidis el 2004 per tal de concentrar-se en les clàssiques de primavera (sobretot la París-Roubaix i el Tour de Flandes), O'Grady va tenir un començament de temporada difícil per culpa d'una costella fracturada i, sobretot, l'assumpte de dopatge en què es va veure immers el seu equip. Al Dauphiné Libéré guanyà dues etapes i la classificació per punts i al Tour de França va guanyar una etapa. Als Jocs Olímpics va guanyar la medalla d'or en la prova de l'americana, junt a Graeme Brown. Finalitzà la temporada amb la victòria a la HEW Cyclassics.

Al Tour de França de 2005 O'Grady tornà a quedar en segona posició de la classificació per punts, rere Thor Hushovd. A final de temporada va signar un contracte d'un any amb Bjarne Riis per córrer el 2006 al Team CSC. Aquesta fou una temporada marcada per les lessions, en què no assoleix cap triomf destacable.

El 2007 arribà el que fins ara és la seva principal victòria en ruta, en convertir-se en el primer australià en guanyar la París-Roubaix.

Palmarès en pista

Jocs Olímpics

• Barcelona 1992
  • Medalla de plata en la prova de persecució per equips (amb Brett Aitken, Stephen McGlede i Shaun O'Brien)
• Atlana 1996
  • Medalla de bronze en la prova de persecució per equips (amb Brett Aitken, Timothy O'Shannessey i Dean Woods)
  • Medalla de bronze en la prova de puntuació
• Atenes 2004
  • Medalla d'or en la prova de americana (amb Graeme Brown)

Campionats del món

• 1993
  • Campió del món de persecució per equips
• 1995
  • Campió del món de persecució per equips
  • Bronze en persecució individual

Jocs de la Commonwealth

• 1994
  • Medalla d'or en la prova de persecució per equips
  • Medalla d'or en la prova de scratch

Palmarès en ruta

• 1992
  • Vencedor d'una etapa del Tour de Normandia
• 1995
  • Vencedor d'una etapa del Circuit de la Sarthe
• 1996
  • Vencedor d'una etapa de la Volta a Múrcia
• 1997
  • Vencedor de 3 etapes del Herald Sun Tour
  • Vencedor d'una etapa de la Bayern Rundfahrt
• 1998
  • 1r al Tour of Britain i vencedor de 2 etapes
  • Vencedor d'una etapa del Tour de França
  • Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg
  • Vencedor d'una etapa del Tour de Poitou-Charentes
• 1999
  • 1r al Tour Down Under i vencedor de 2 etapes
  • 1r a la Classic Haribo
  • Vencedor d'una etapa del Tour of Britain
• 2000
  • Vencedor d'una etapa del Gran Premi del Midi Libre
• 2001
  • 1r al Tour Down Under
• 2003
  • Campió d'Austràlia en ruta
  • Vencedor de 2 etapes del Tour de Langkawi
• 2004
  • 1r a la HEW Cyclassics
  • 1r al Gran Premi de Villers-Côterets
  • Vencedor de 2 etapes del Critèrium del Dauphiné Libéré
  • Vencedor d'una etapa del Tour de França
  • Vencedor d'una etapa de la Volta a Dinamarca
• 2007
  • 1r a la París-Roubaix
• 2008
  • 1r a la Herald Sun Tour i vencedor de 2 etapes

Resultats al Tour de França

• 1997. 109è de la classificació general
• 1998. 54è de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 3 etapes
• 1999. 94è de la classificació general
• 2001. 54è de la classificació general. Porta el mallot groc durant 6 etapes
• 2002. 77è de la classificació general
• 2003. 90è de la classificació general. Vencedor de la classificació del centenari
• 2004. 61è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
• 2005. 77è de la classificació general
• 2006. 91è de la classificació general
• 2007. Abandona (8a etapa)
• 2008. 109è de la classificació general
• 2009. 124è de la classificació general
• 2010. 149è de la classificació general
• 2011. 78è de la classificació general
• 2012. 97è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

• 2004. No surt (12a etapa)
• 2006. 65è de la classificació general
• 2009. No surt (17a etapa)
• 2010. No surt (10a etapa)
• 2011. 93è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

• 2005. No surt (13a etapa)
• 2008. No surt (4a etapa)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stuart O'Grady

• Fitxa de Stuart O'Grady a sitiodeciclismo.net