Tai-txi-txuan

Seqüències (taolu) de tai-txi-txuan

El tai-txi-txuan o taijiquan (en xinès simplificat 太极拳, en xinès tradicional 太極拳, en pinyin tàijíquán, en Wade-Giles t'ai chi ch'üanen, literalment "combat segons la suprema polaritat"), que també s'anomena popularment tai-txi, és una art marcial xinesa "interna" (neijia). Els seus practicants afirmen que els procura molts beneficis, incloses millores en la salut i la longevitat.

El tai-txi-txuan comprèn una serie de moviments lents, i és practicat cada matí per grups de gent en centenars de parcs per tota la Xina i, en creixement, en altres parcs de tot el món. En les classes de tai-txi s'ensenya a conèixer el propi equilibri i el que l'afecta, a reconèixer iguals dins dels altres, i l'apreci del valor pràctic en la capacitat de moderar comportaments extrems i l'actitud en els nivells mentals i físics.

Visió general

Mentre els seus practicants consideren històricament que principalment és un estil d'art marcial , tai-txi-txuan és també conegut com un art de meditació en moviment. La teoria i la pràctica del tai-txi és formulada d'acord amb molts dels principis de la medicina tradicional xinesa. A més l'entrenament del tai-txi aporta beneficis generals a la salut i millora els atributs per gestionar l'estrès en els nivells inicials i intermedis , moltes intervencions terapèutiques al llarg de línies de medicina tradicional xinesa són ensenyades als estudiants de tai-txi avançats en les escoles tradicionals. El tai-txi-txuan com un entrenament físic es caracteritza per l'us de nivell a través de conjunts basats en la coordinació i la relaxació més que en la tensió muscular.

Entrenament i tècniques

La pràctica del tai-txi-txuan requereix diferents tipus d'entrenaments:

1. La pràctica de la forma de mà buida i les d'armes.
2. La pràctica d'exercicis de qigong,
3. la pràctica d'exercicis de tècnica bàsica en els quals s'assagen els principis del moviment en el tai-txi-txuan.
4. Exercicis en parella o tuishou.
5. Estudi de les aplicacions marcials de les formes.

Aquests tipus d'entrenaments es poden ampliar segons l'estil i el coneixement del mestre i la importància que doni als diferents aspectes de la pràctica.

Estils i història

Arbre familiar

FIGURES LLEGENDÀRIES
|
Zhang Sanfeng*
sobre el segle XII
WUDANG KUNGFU i NEI JIA
|
Tai Yi Zhenren*
|
Ma Yun Cheng*
|
Wang Zongyue*
TAIJIQUAN
|
Zhang Song Xi*
|
LES 5 PRINCIPALS FAMÍLIES D'ESTILS CLÀSSICS
|
Chen Wang Ting
1600-1680 9ena generació Chen
ESTIL CHEN
|
+---------------------------------------------------+
| |
Chen Xangxing Chen Youben
1771-1853 14ena generació Txen Sobre el 1800 14ena generació Txen
Chen Forma Antiga (Lao Jia) Chen Nova Forma (Xin Jia)
| |
Yang Luchan Chen Qingping
1799-1872 1795-1868
ESTIL YANG Chen Forma curta, Forma Zhao Bao
| |
+---------------------+-------------------------+ |
| | | |
Yang Xianhou Yang Panhou Wu Yu-shiang
1839-1917 1837-1892 1812-1880
| Forma Curta Yang ESTIL WU/HAO
| | |
Yang Xeng-fu Wu Xuan-yü Li Yiyu
1883-1936 1834-1902 1832-1892
Forma llarga Yang | |
| Wu Qian-txuan Hao Wei-Chen
| 1870-1942 1849-1920
| Estil WU |
| Forma 108 |
| | Sun Lu-tang
| | 1861-1932
| | ESTIL SUN
| |
| | 
FORMES MODERNES |
| | Llinatge Txen Forma Antiga
| | |
| Cheng Wing-kwong Qi Min-Txuan
| ????-???? | ????-????
| | |
+----+-------------+ | |
| | | |
Zheng Man-txing | Zheng Tin-hung
1901-1975 | 1930
Forma Curta (37) | ESTIL WUDANG
|
Comissió Xinesa d'Esports
1956
Pequín Forma 24
.
.
1989
Forma de competició 42 moviments (combinat des dels estils Sun, Wu, Chen, i Yang)

Tai-txi-txuan en el present

Formes modernes

Per tal d'estandarditzar el tai-txi-txuan per a l'exercici diari dels seus ciutadans, i a causa que molts professors abandonaven l'ensenyament, el règim comunista xinès el 1949, demanà una reforma. D'aquesta manera el Comitè d'Esports Xinès reunia quatre experts de tai-txi que truncaren la forma de mà de la família Yang a la (Forma Simplificada) postures de tai-txi-txuan de 24 moviments el 1956. Volien retenir d'alguna manera els principis essencials del tai-txi-txuan

Llista d'armes utilitzades en el tai-txi-txuan d'armes

• Els bastons curts
• L'espasa
• El ventall
• La perxa
• El sabre

Tai-txi com una forma de la medicina tradicional xinesa

Metges xinesos tradicionals han trobat que la pràctica del tai-txi a llarg termini té efectes favorables sobre la promoció del control i l'equilibri, flexibilitat i salut cardiovascular i redueix el risc d'infarts en ancians. En el comunicat dels estudis també es comenta que es redueix el dolor, l'estrès i l'ansietat. Uns altres estudis han indicat que la funció cardiovascular i respiratòria, així com aquells que havien sofert intervencions de derivació d'artèria coronària milloren considerablement. Pacients que també es beneficien de la pràctica del Tai-Txi són aquells que pateixen insuficiència cardíaca, pressió arterial alta, atacs de cor, artritis i esclerosi múltiple (Vegeu les citacions de recerca que es llisten sota).

Recursos sobre recerca mèdica

• Wolf SL, Sattin RW, Kutner M. Intense tai chi exercise training and fall occurrences in older, transitionally frail adults: a randomized, controlled trial. J Am Geriatr Soc. 2003 Dec; 51(12): 1693-701. PMID 14687346
• Wang C, Collet JP, Lau J. The effect of Tai Chi on health outcomes in patients with chronic conditions: a systematic review. Arch Intern Med. 2004 Mar 8;164(5):493-501. PMID 15006825

Vegeu també

• Taijí, concepte filosòfic xinès del qual prové la denominació del tai-txi.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tai-txi-txuan

• Associació de Professors de Tai-Txi-Txuan i Txi-Kung de Catalunya