Takakazu Seki

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En aquest nom japonès, el cognom és Seki.
Infotaula de personaTakakazu Seki

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 関孝和 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1642 Modifica el valor a Wikidata
Fujioka Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1708 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Edo Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTemple de Jorinji 35° 42′ 10″ N, 139° 43′ 38″ E / 35.7026539°N,139.7273031°E / 35.7026539; 139.7273031 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFeu de Kōfu
shogunat Tokugawa Modifica el valor a Wikidata
AlumnesTakebe Kenkō Modifica el valor a Wikidata
Influències
Matemàtics xinesos

Find a Grave: 201554220 Modifica el valor a Wikidata

Takakazu Seki (関 孝和 , Seki Takakazu?), també conegut com Kōwa Seki (関 孝和 , Seki Kōwa?), va ser un matemàtic japonès, del període Edo.

Biografia[modifica]

Seki era fill d'un guerrer samurai, Nagaakira Uchiyama.[1] Probablement va néixer entorn de 1640 a Fujioka (Gunma) o Edo (avui Tòquio).[2] De molt nen havia sigut adoptat per una família de nobles anomenada Seki, dels qui va prendre el cognom.[3]

Seki va ser un nen prodigi en les matemàtiques i aviat va començar a tenir nombrosos deixebles i a ser conegut com el savi aritmètic. Entre els seus deixebles cal mencionar Yoshisuke Matsunaga, que va descobrir les relacions bàsiques de recurrència entre les particions de .[4]

El 1678 va esdevenir auditor del Shōgun (el governant de facto del país) Tokugawa Tsunayoshi.[1]

Després de la seva mort el 1708, els seus deixebles, en particular els germans Takebe, van mantenir en funcionament la seva escola de matemàtiques,[2] que va continuar oberta fins al segle xix.[5]

Obra[modifica]

Seki utilitzava per a les seves classes el Suanfa del xinès Yang Hui i un llibre d'Isomura Yoshinori. La major part dels seus escrits estan en xinès i no en japonès, a causa de la forta influència de Yang Hui en el seu ensenyament.[2]

Només va publicar un llibre durant la seva vida: Hatubi sanpo (1674), però aquest llibre li va proporcionar una fama merescuda.

L'àlgebra és la part més original de l'obra de Seki, simplificant els càlculs, adoptant els sistemes numèrics xinesos i millorant el càlcul d'arrels quadrades.[5]

Com a mostra de l'originalitat dels seus treballs cal dir que se li ha atribuït haver descobert els nombres de Bernoulli abans que el mateix Bernoulli i haver intuït el concepte de determinant d'una matriu abans que Leibniz.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Hosch, 2011, p. 139.
  2. 2,0 2,1 2,2 Shigeru, 2000, p. 430.
  3. Mansour, 2013, p. 3.
  4. Mansour, 2013, p. 4.
  5. 5,0 5,1 Hosch, 2011, p. 140.
  6. Styan i Trenkler, 2007, p. 2 i 8.

Bibliografia[modifica]

El 1974 es va fer una edició completa de les seves obres, incloent els manuscrits trobats:

  • Hirayama, A.; Shimodaira, K.; Hirose, H. (eds.). Takakazu Seki's Collected Works edited with explanations. Osaka: Kyoiku Tosho, 1974. 

El 2012, coincidint amb el 300 aniversari de la seva mort, va tenir lloc una conferència internacional sobre el personatge:

  • Komatsu, Hikosaburu; Wen-tsun, Wu. (eds.). Proceedings of the International Conference on Takakazu Seki's 300th Death Anniversary. Nova York: Springer, 2012. ISBN 9784431538646. 


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Takakazu Seki
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Takakazu Seki» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Kobori, Akira Seki, Takakazu. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 19 juliol 2014.