Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taumatawhakatangihangakoauauo
tamateaturipukakapikimaunga
horonukupokaiwhenuakitanatahu
New Zealand 0577.jpg
Vista del plafó situat a l'inici del camí que porta al turó, visible al fons.
Cota màxima: 305[1] msnm
Coordenades del cim:   40° 20′ S, 176° 32′ E / -40.333,176.533Coord.: 40° 20′ S, 176° 32′ E / -40.333,176.533[2]
Serralada: Illa del Nord
Material de formació: Gres, marga i esquist
Situació: Hawke's Bay, Nova Zelanda Nova Zelanda
Ruta normal: Camí al començament de Wimbledon Road[3]
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

Pronunciació al web de la Comissió de l'idioma maori.

Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu és un turó de Nova Zelanda situat a l'Illa del Nord, la part més alta del qual es troba a 305 m d'altitud. És conegut pel seu nom, un dels més llargs del món amb 85 lletres segons el topònim acceptat pel Llibre Guinness dels Rècords. La seva etimologia rau en una llegenda maori que té per protagonista Tamatea, un avantpassat maori. El lloc és senyalat per un plafó la longitud del qual és proporcional al nom del turó.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El turó és anomenat Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu[3][4][1] en maori, que en català significa «El cim on Tamatea, l'home de grans genolls, l'escalador de muntanyes, l'engolidor de terra, el viatger incansable, va tocar la seva flauta a un ésser estimat».[5]

Existeixen d'altres variants, tals com Taumata­whakatangihanga­koauau­o­tamatea­pokai­whenuaki­tanatahu,[2] Taumata-whakatangihanga-kōauau-o-tamatea-turi-pūkaka-piki-maunga-horonuku-pōkai-whenua-ki-tānatahu,[5] Taumata-whakatangihanga-kōauau-a-Tamatea-pōkai-whenua-ki-tana-tahu[6] o una versió més llarga, Taumata-whakatangihanga-koauau-o-Tamatea-haumai-tawhiti-ure-haea-turi-pukaka-piki-maunga-horo-nuku-pokai-whenua-ki-tana-tahu, que significa en català «El turó de la flauta tocada per Tamatea - que va explotar això i allò de molt lluny, té un penis circumcidat, va esgarrapar els seus genolls escalant les muntanyes, va caure a terra i va encerclar la terra - per al seu ésser estimat».[7] El nom del turó és sovint escurçat com Taumata o Taumata Hill per tal de facilitar la conversa.[8][9]

Està registrat al Llibre Guinness de Rècords amb l'ortografia Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu, és a dir, amb 85 lletres, essent el nom de lloc més llarg del món en el sistema alfabètic llatí.[10][11][12] L'únic altre nom que aspira a aquest títol és el nom complet de Bangkok, capital tailandesa, la transcripció en l'alfabet llatí del qual compta amb 163 caràcters.[13]

Aquest topònim va ser creat per la tribu maori dels Ngati Kere que viuen a la regió.[14] La seva etimologia prové d'una llegenda maori on Tamatea va participar en la batalla de Matanui juntament amb el seu germà contra la tribu dels Ngati-Hine.[8][4][3][14] Durant el transcurs dels enfrontaments, però, el germà va morir i Tamatea, profundament afectat, va tocar cada matí durant diversos dies al lloc del combat una cançó de lament amb el kōauau, una flauta maori.[8][4][3][14] Tamatea és un cap maori i l'avantpassat de nombroses famílies de Porangahau.[4] Aquesta filiació és tanmateix incerta, ja que dues tribus, els Ngti Kahungunu i els Rangitne, pretenen ser els seus descendents.[15] El topònim maori del turó és un cas de taunaha whenua, en el qual un lloc és designat per un cap ancestral segons un esdeveniment ocorregut durant la seva vida.[16] Aquest gènere de topònim es caracteritza per la incorporació de noms de persones, la qual cosa permet una legitimació de les reivindicacions territorials d'una tribu.[16]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Taumata situat respecte Nova Zelanda
Taumata

El turó està situat al sud-est de l'Illa del Nord, en l'autoritat territorial de Central Hawke's Bay de la regió de Hawke's Bay, al sud de la ciutat de Waipukurau i a l'est del poble de Mangaorapa, al municipi de Porangahau.[17]

Formava part d'un conjunt de turons alineats entre les ciutats de Wimbledon al sud i Porangahau al nord, orientat nord-nord-est-sud-sud-oest i paral·lel a la serralada Puketoi situada a l'oest.[18][17] Aquesta cadena de turons es va formar a partir d'una de les nombroses falles que recorren la meitat oriental de l'Illa del Nord.[19] Aquesta falla passa per la verticalitat del turó que és constituït de gres, de Marga i d'esquistos que daten del cretaci.[19]

Amb la part més alta situada a 305 metres d'altitud,[1] el turó es divideix en dos terrenys privats,[8] un al nord i l'altre al sud i del qual la demarcació segueix la línia de la cresta.[3][17] Els seus pendents són recoberts de bardisses i de zones de pasturatge tancades on pastura bestiar com xais[4] i bestiar boví.[20] Les seves conques alimenten dos rierols, un que va en direcció cap al nord i l'altre vers el sud i que desemboquen al riu Porangahau.[17]

El seu clima és el clima regional de la costa sud-est de l'Illa del Nord, de tipus temperat.[21] Es caracteritza per temperatures mitjanes que varien de 12 a 14ºC a l'hivern i de 23 a 25 °C a l'estiu, per precipitacions que vénen generalment del sud i de l'est a l'hivern i que poden deixar de 800 a 1000 mil·límetres anuals, per vents provinents principalment de l'oest (ocasionalment amb fogony) i per una insolació anual de 2000 a 2200 hores.[21]

El turó està situat sobre el territori del clan maori dels Ngti Kahungunu ki Wairarapa que forma part de la tribu dels Ngti Kahungunu,[22] en una regió de relativament feble densitat de població, ja que aquesta és inferior a 6,9 hab/km2 (2006).[23]

Turisme[modifica | modifica el codi]

Vista del plafó que indica el topònim, la seva explicació i l'emplaçament del turó a l'horitzó.

El cim del turó és accessible amb de tres a quatre hores de marxa sobre un camí relativament fàcil però no recomanat per nens petits.[4][3] Des d'allà, el panorama permet observar els altres turons de la regió així com l'Oceà pacífic, mirant en direcció a l'est.[4] Un servei de guia es proposa als visitants;[4] aquests guies els acompanyen fins al cim del turó i els conten la llegenda de Tamatea.[4]

Un plafó de deu metres de longitud indica la proximitat del turó.[3] Està situat a la sortida del passeig, a la vora de la Wimbledon Road, a cinc quilòmetres al sud de Porangahau,[3][8] a l'alçada del pont Mangamaire que travessa el riu del mateix nom.[17]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

El turó és el tema principal d'una cançó dels anys 60 del cantant neozelandès Peter Cape,[24] i del del fragment Thunderground dels discjòqueis Hardcore Dj's Darkraver and Dj Vince. El seu nom aparegué també en la cançó The Lone Ranger del grup britànic Quantum Jump.[25] També és present en una publicitat radiofònica de la beguda Mountain Dew.[26]

El nom del turó també pot tenir un valor educatiu, ja que una escola primària d'Auckland, la ciutat més gran de Nova Zelanda, ja va donar com a deure als seus alumnes comptar el nombre de lletres presents en el nom del turó.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Lonely Planet. The East Coast (en anglès), p. 1 [Consulta: 7 d'agost de 2009]. 
  2. 2,0 2,1 «New Zealand Geographic Placenames Database - Taumatawhakatangihangakoauauotamateapokaiwhenuakitanatahu» (en anglès). Land Information New Zealand. [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Porangahau» (en anglès). Central Hawke's bay. [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «The longest place name in the world» (en anglès). Hawke's Bay. [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  5. 5,0 5,1 «Stories of people and land» (en anglès). The Encyclopedia of New Zealand. [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  6. «Māori Orthographic Conventions» (en anglès). Māori Language Commission. [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  7. Ken McGrath, Hugh Young. Éditions George C. Denniston, Frederick Mansfield Hodges et Marilyn Fayre Milos. A review of circumcision in New Zealand (en anglès), 2001, p. 130 [Consulta: 7 d'agost de 2009]. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «The longest place name in New Zealand» (en anglès). [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  9. «New Zealand Tourism Guide - Hawke's Bay, regional information» (en anglès). [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  10. PAQS. PAQS - Bulletin n°3 (en anglès), p. 4 [Consulta: 7 d'agost de 2009]. 
  11. AFS Interculture Canada. New Zealand (en anglès), p. 6 [Consulta: 7 d'agost de 2009]. 
  12. 12,0 12,1 Paul Murrell. Introduction to Data Technologies (en anglès), 19 mai 2008, p. 341 [Consulta: 7 d'agost de 2009]. 
  13. Internetters. «Krungthep Maha» (en anglès). [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  14. 14,0 14,1 14,2 «Hawke's Bay New Zealand - Maori Legends relating to Hawke's Bay» (en anglès). [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  15. «Tapa whenua - naming places, Traditions and place names from Polynesia» (en anglès). [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  16. 16,0 16,1 «Tapa whenua - naming places, exploration and naming» (en anglès). [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 «Générateur de cartes NZTopoOnline» (en anglès). Land Information New Zealand. [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  18. «Linz Information New Zealand - North Island» (en anglès). [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  19. 19,0 19,1 «Générateur de carte géologique de la Nouvelle-Zélande» (en anglès). [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  20. «Soils and regional land use of Lower North Island» (en anglès). [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  21. 21,0 21,1 «Regional climates» (en anglès). TeAra. [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  22. «Ngāti Kahungunu tribal area» (en anglès). [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  23. «Hawke's Bay Regional Council» (en anglès). [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  24. «Peter Cape's Life» (en anglès). New Zealand Folk Song. [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  25. «The Lone Ranger» (en anglès). Metro Lyrics. [Consulta: 7 d'agost de 2009].
  26. «Diet Mountain soft drink Taumata» (en anglès). Coloribus. [Consulta: 7 d'agost de 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu Modifica l'enllaç a Wikidata