TeX

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tex
TeX
Desenvolupador(s) Donald Knuth
Versió estable

3.141592

/ Desembre, 2002
Sistema operatiu Multiplataforma
Tipus Tipus d'escriptura
Llicència lliurement modificable, mentre el programa que resulta no s'anomeni TeX
Lloc web no

TeX (o TEX, habitualment pronunciat "tej" o "tek") és un sistema de tipografia desenvolupat per Donald E. Knuth, el qual és molt popular en l'ambient acadèmic, especialment entre les comunitats de matemàtics, físics i informàtics. Ha aconseguit substituir amb escreix troff, un altre programa de tipografia habitual a Unix.

TeX és considerat generalment com la millor forma de compondre complexes fórmules matemàtiques, però, especialment en la forma de LaTeX i altres paquets de macros, es pot usar per a moltíssimes tasques de composició de documents. En particular, es pot usar per compondre expressions matemàtiques a les pàgines de la Viquipèdia.

Història[modifica | modifica el codi]

Donald Knuth, de la Universitat de Stanford, va començar a escriure TeX el 1977 perquè se sentia molest amb la decreixent qualitat de la tipografia de la seva obra The Art of Computer Programming. En una manifestació del típic impuls hacker de resoldre els problemes per si mateix i d'una vegada per totes, va començar a dissenyar el seu propi llenguatge de tipografia. Va pensar que podia acabar-lo el seu any sabàtic, 1978; es va equivocar per només vuit anys. El llenguatge es va finalitzar i congelar (no es van fer més modificacions) al voltant de 1985. Al prefaci del seu llibre The TeXbook, Knuth escriu: "TeX és un nou sistema d'escriptura de documents dissenyat per a la creació de llibres bonics, i especialment per a llibres que contenen moltes matemàtiques". L'èxit del sistema fou immediat, fins al punt que Gordon Bell va escriure el 1979: "[TeX] és potencialment la invenció més significativa en tipografia d'aquest segle [...] en termes d'importància es podria situar a la vora de la impremta de Gutenberg".

La primera versió de TeX es va escriure usant el llenguatge de programació SAIL que s'executava en una PDP-10 en el sistema operatiu WAITS de la Universitat de Stanford. Per a posteriors versions de TeX, Knuth va inventar el concepte de programació literària, una forma de produir codi font compilable i documentació amb referències d'alta qualitat (evidentment, escrit en TeX) partint del mateix fitxer original. El llenguatge usat es diu WEB i produeix programes en Pascal.

TeX té un sistema de numeració de versions peculiar. Des de la versió 3, les actualitzacions s'indiquen afegint un número extra al final del decimal, per la qual cosa el número de versió s'aproxima asimptòticament a π. La versió actual és la 3.141592. Això és un reflex del fet que TeX és ara mateix molt estable i només es preveuen petites actualitzacions. Knuth ha indicat que l'"últim canvi final (fet després de la meva mort)" serà canviar el número de versió a π, i que en aquell moment tots els errors que quedin seran considerats característiques.

El sistema tipogràfic[modifica | modifica el codi]

Les ordres de TeX comencen amb una barra invertida ("\") i els seus arguments s'indiquen mitjançant claus ("{}"). No obstant això, quasi totes les propietats sintàctiques de TeX poden canviar-se sobre la marxa, amb el que l'entrada de TeX és una mica difícil d'analitzar estalvi pel propi TeX. TeX és un llenguatge basat en ordres bàsiques i macros: moltes ordres, incloses la majoria de les quals defineixen els usuaris, se substitueixen sobre la marxa fins que solament queden ordres bàsiques, que llavors s'executen. La substitució en si mateixa està lliure d'efectes secundaris. La recursió de macros no consumeix memòria i així mateix es disposa de construccions if-then-else. Tot això fa de TeX un llenguatge Turing complet fins i tot al nivell de substitució.

El sistema TeX té un coneixement precís de les grandàries dels caràcters i símbols, i usant aquesta informació calcula l'alineament òptim de lletres per línia i de línies en cada pàgina. Posteriorment produeix un arxiu DVI (de les sigles en anglès device independent, independent del dispositiu) que conté la posició final de tots els caràcters. L'arxiu dvi es pot imprimir directament usant un controlador d'impressora adequat, o pot convertir-se a altres formats. Actualment, pdfTeX s'usa per a generar arxius PDF saltant-se la generació del DVI.

La major part de la funcionalitat ve donada per diverses macros: les originals de Knuth englobades en el que es diu plainTeX, LaTeX (majoritari en les ciències tècniques) i ConTeXt (emprat principalment per a publicacions).

La referència principal de TeX són els dues primers volums de l'obra Computers and Typesetting de Knuth: The TeXbook i TeX: The Program (aquest inclou el codi font de TeX complet i documentat). L'organització dels directoris en una instal·lació de TeX està normalitzada en un arbre dit texmf.

Derivats[modifica | modifica el codi]

Tipus de text matemàtic que utilitza TeX i la font AMS Euler.

A partir de TeX s'han creat sistemes de preparació de documents, el més famós i utilitzat dels quals és LaTeX, que facilita extraordinàriament la composició de documents amb TeX i s'ha convertit en estàndard en diverses editorials científiques.

Programa d'exemple[modifica | modifica el codi]

Aquest programa escriu "Hola món" al dispositiu de sortida per defecte,

Hola m\'on!
\bye

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: TeX Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Norman Walsh. Making TeX Work (en anglès). O'Reilly & Associates, Inc., 1994. ISBN 156592-051-1.  (Republicat sota llicència GFDL)
  • Donald E. Knuth, The TeXbook (Volumen A de la col·lecció Computers and Typesetting), Addison-Wesley, 1984. ISBN 0-201-13448-9. El codi font del llibre fet en TeX està disponible en el CTAN. Només s'exposa com a exemple i no està permès el seu ús per preparar-hi un altre llibre similar.