Thomas Beecham
| Thomas Beecham | |
|---|---|
 Caricatura de sir Thomas Beecham, feta l'any 1910 |
|
| Naixement | Thomas Beecham 29 d'abril de 1879 St. Helen's-Lancashire |
| Defunció | 8 de març de 1961 Londres |
| Nacionalitat |  Regne Unit |
| Ocupació | Director d'Orquestra. |
Sir Thomas Beecham, 2n baronet CH (St. Helen's, Lancashire, 29 d'abril de 1879 - Londres, 8 de març de 1961) fou un director d'orquestra anglès, que feu algunes composicions.
Feu els estudis musicals en el Wadham College, d'Oxford, i, a París, amb Moritz Moszkowski. En gran part fou també autodidacta, degut a llurs enormes condicions musicals, doncs als set anys ja tocava l'orgue i era capaç de dirigir partitures de Richard Wagner.
Debutà el 1905 a Londres, amb l'orquestra del Queen's Hall, l'any següent creà la New Symphony Orchestra, i el 1908, la que porta el seu nom. També dirigí l'Orquestra Hallé fins el 1920 i creà la Filharmònica de Londres (1932). El 1940 fou nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Seattle. Efectuà repetits viatges a l'estranger, actuant especialment a Alemanya i Estats Units. A Espanya dirigí l'Orquestra Nacional.
Fou un director el qual domini i correcta interpretació de les obres no impedí el que poques vegades es distingís per l'efectisme. Socialment, tingué el mèrit d'introduir a la Gran Bretanya el gust per l'òpera: el 1910 s'encarregà de la temporada en el Covent Garden, duran la qual efectuà gran quantitat d'estrenes i reposicions. Sembla que des de llavors la tradició operística britànica s'ha mantingut viva, inclús malgrat de les dues grans guerres, mercès a la tossuderia i entusiasme d'aquest director. També s'ha de destacar, que per això, invertí i feu invertir, enormes quantitats de lliures.
No destacà com a compositor, pel que es reduïa en aquesta activitat, a considerar-se com un simple aficionat. És autor d'una important biografia de Frederick Delius (1958) i d'una obra autobiogràfica que titulà Una harmonia confusa. Fou el descobridor en un cafè nocturn del famós violinista Albert Edward Sammons.
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa, Suplement 1961 - 1962, pàg. 140 ISBN 84-239-4595-2
