Tomàs de Celano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomàs de Celano

Església de San Francesco a Tagliacozzo, on és enterrat el beat
Biografia
NaixementTommaso da Celano
c. 1190 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Celano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1260 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Val de' Varri (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Francesco (Tagliacozzo) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHagiografia, teologia i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, compositor, hagiògraf, historiador, escriptor, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans conventuals
Frare
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióNo beatificat oficialment, amb culte des de la seva mort; oficialment, és servent de Déu
PelegrinatgeSan Francesco (Tagliacozzo), Celano
Festivitat4 d'octubre
IconografiaHàbit franciscà, amb llibre
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: 84ffec09-bcb3-47ca-b1aa-95f93ef0e079 Discogs: 3340666 Modifica el valor a Wikidata

Tomàs de Celano (Celano, província de L'Aquila, Abruços, ca. 1200 - Tagliacozzo, ca. 1265) fou un frare franciscà, escriptor i poeta en llatí i primer biògraf de Sant Francesc d'Assís. Popularment, és venerat com a beat, però oficialment, l'Església catòlica el considera servent de Déu i en té oberta la causa de beatificació, des de 1991.[1]

Biografia[modifica]

Fou un dels primers deixebles de Francesc d'Assís i ingressà a l'Orde de Frares Menors cap al 1215. El 1221 va participar en una missió a Alemanya, on anà amb Cesari d'Espira per difondre l'orde. En 1223 fou nomenat custodi únic (custos unicus) de la Província Renana de l'orde, que comprenia Colònia (Alemanya), Magúncia, Worms, i Espira.

Passats dos anys tornà a Itàlia i fou present a la mort de Francesc i en la seva canonització, el 16 de juliol de 1228. El papa Gregori IX li encarregà d'escriure una vida del nou sant; una part dels franciscans, però, la trobaren poc satisfactòria i n'hagué de fer una segona versió, que incloïa testimonis d'altres franciscans que l'havien conegut. Al segle següent, però, aquesta vida fou substituïda per la Legenda maior de Bonaventura de Bagnoregio, la qual cosa provocà que l'antiga fos abandonada i la majoria de còpies desapareguessin.

En 1260 Tommaso fou nomenat director espiritual d'un convent de clarisses de Tagliacozzo, on morí cap al 1265. Fou sebollita a l'església de San Giovanni Val dei Varri, vora el monestir, però les restes foren portades a la de San Francesco de Tagliacozzo.

Obra escrita[modifica]

Se'l considera com el probable autor de l'himne Dies irae. A més, escrigué:

  • Legenda ad Usum chori (ca. 1230)
  • S. Francisci Assisensis vita et miracula, biografia oficial de Francesc d'Assís formada per:
    • Vita prima S. Francisci (1228/1229), primera vida
    • Vita secunda S. Francisci (1246/1247), segona vida
    • Tractatus de miraculis S. Francisci (1247-1257)
  • Legenda S. Clarae Virginis (1255), vida de Santa Clara d'Assís.

També escrigué dos poemes en llaor del sant d'Assís.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]