UX del Taure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicUX del Taure
Tipusestel, estrella variable Orió, estrella variable i objecte estel·lar jove Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)10,8 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−21,91 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)17,18 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar23,6 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial15,45 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 30m 3.9963s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)18° 13' 49.4355''[3] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada3 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Part denúvol molecular de Taure Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

UX del Taure (UX Tauri) és un sistema estel·lar que s'hi troba a la [[constel·lació] del Taure]] a uns 450 anys llum de distància del sistema solar. Està compost per tres joves estrelles T Tauri, l'edat de les quals s'estima en només un milió d'anys.[5] La component principal del sistema, UX Tauri A, té tipus espectral G5V:e, UX Tauri B és de tipus M2e, i la més tènue del sistema, UX Tauri C, és de tipus M5.[6][7][8] Aquesta última és un objecte de baixa massa prop del límit d'ignició de l'hidrogen.[9] Catalogada com a estel variable, la seva lluentor varia entre magnitud aparent +10,6 en el màxim i +13,7 en el mínim.[10]

UX del Taure A és un estel similar al Sol, encara que molt més jove, envoltat per un disc protoplanetari. En aquest disc s'ha detectat un espai buit que s'estén des de 0,2 a 56 ua de l'estel, la qual cosa equival, en el nostre sistema solar, a aproximadament a l'espai que existeix entre Mercuri i Plutó. Hom pensa que la formació d'un o diversos planetes pot ser responsable de l'existència d'aquest buit. L'espai buit està envoltat, en tots dos extrems, per dos gruixuts discos de pols, la qual cosa el diferencia d'altres discos circumestel·lars, on l'estel central té molt poc o gens de pols a la seu al voltant.[11] El disc exterior, situat més enllà de 56 ua, conté silicats cristal·lins.[12]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: The Henry Draper Extension Charts: A catalogue of accurate positions, proper motions, magnitudes and spectral types of 86933 stars. Indicat a la font segons: SIMBAD. Data de publicació: 1995.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  4. 4,0 4,1 «Close companions to young stars. I. A large spectroscopic survey in Chamaeleon I and Taurus-Auriga» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2012, pàg. 119. DOI: 10.1088/0004-637X/745/2/119.
  5. UX Tauri (jumk.de/astronomie)
  6. «UX Tauri A» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 maig 2021].
  7. «UX Tauri B» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 maig 2021].
  8. «UX Tauri C» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 maig 2021].
  9. Magazzu, A., Martin, E. L., & Rebolo, R. «Lithium in the pre-main sequence triple system UX Tauri». Astronomy and Astrophysics, 249, 1, 1991. pp. 149-155.
  10. «UX Tauri» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 27 maig 2021].
  11. Youthful Star Sprouts Planets Early Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine. (NASA)
  12. Espaillat, C.; Calvet, N.; D'Alessio, P.; Hernández, J.; Qi, C.; Hartmann, L.; Furlan, E.; Watson, D. M. «On the Diversity of the Taurus Transitional Disks: UX Tauri A and LkCa 15». The Astrophysical Journal, 670, 2, 2007. pp. L135-L138.