Ultra alta definició

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Super Hi-Vision, també conegut com a vídeo d'ultra alta definició, Ultra High Definition Television (UHDTV), Ultra HDTV, 4320p, i Ultra High Definition Video (UHDV) és un format de vídeo digital, actualment proposat per la NHK del Japó.

Especificacions principals:

  • Resolució: 7,680 × 4,320 pixels (16:9) (aproximadament 33 megapíxels)
  • Imatges per segon: 60 imatges/s.
  • Àudio: 22.2 canals
    • 9 - Per a dalt de les oïdes
    • 10 - A nivell de les oïdes
    • 3 - Per sota de les oïdes
    • 2 - Baixes freqüències
  • Banda: 21 GHz de freqüència de banda
    • 600 MHz, 5006600 Mbit/s de banda
Resolució UHDTV contrastat amb altres formats de vídeo digital.

La tecnologia UHDV proporciona una imatge la resolució de la qual és 16 vegades superior a l'alta definició (1920x1080), i fins a 75 vegades superior al sistema PAL (768x576), ja que la tecnologia UHDTV compta amb més de 4000 línies d'escaneig horitzontal, i una resolució de pantalla de 7680x4320, és a dir, 33 milions de píxels, comparada amb les 1080 línies de l'HDTV i 2 milions de píxels, la qual cosa millora notablement la nitidesa de la imatge i també l'experiència amb els nous sistemes digitals d'entreteniment, com les consoles de videojocs.

Tecnologia experimental[modifica | modifica el codi]

Donada la seva naturalesa experimental, NHK va haver de recórrer a construir l'equip des de zero. En la demostració de Setembre 2003 van usar una bateria de 16 gravadores d'HDTV per poder capturar el senyal de prova (que durava 18 minuts).

En si la càmera que van usar va ser construïda a partir de 4 CCDs, de 64 mm cadascun, amb una resolució total de 3840×2160. A partir d'aquesta resolució van emprar el píxel shifting (corriment de píxel) per augmentar la imatge capturat a 7680 × 4320.[1]

Demostracions[modifica | modifica el codi]

El sistema va ser demostrat en l'Expo 2005 d'Aichi, Japó, les conferències NAB-Electronic Interview Show 2006 i 2007 en Las Vegas, i en l'International Broadcasting Convention 2006 d'Amsterdam, Països Baixos. Un resum del demo NAB 2006 va ser publicat en el Broadcast Engineering i-newsletter.

Al novembre de 2005 NHK va demostrar una transmissió en viu d'un programa en Super Hi-Vision (UHDV) sobre una xarxa de 260 km de fibra òptica. Usant la multiplexació per divisió en longituds d'ona denses (DWDM), va ser aconseguida una velocitat de 24 gigabits a través de 16 senyals de longituds d'ona diferents.

Capacitat[modifica | modifica el codi]

Els 18 minuts de video UHDV sense comprimir consumeixen al voltant de 3.5 terabytes i un sol minut al voltant de 194 gigaoctets (sent així aproximadament 25 terabytes d'emmagatzematge per 2 hores). Si el vídeo d'HDTV (1920×1080p60) té un bitrate de 60 Mbit/s, usant la compressió MPEG-2, llavors un vídeo que és 4 vegades la quantitat de píxels, a l'alt i a l'ample, va a requerir d'un bitrate 16 vegades aquesta quantitat, la qual cosa portaria a 100 GB para 18 minuts d'UHDV o 6 GB per minut. Si s'implementés els còdecs H.264 (MPEG-4 AVC) o VC-1 s'arribaria a usar solament la meitat del bitrate de MPEG-2, traduint-se a 50 GB per cada 18 minuts d'UHDV, o 3 GB per minut. (Suposant que fos una compressió lineal, quan en realitat és una miqueta estocàstic, la qual cosa vol dir que és un bitrate exagerat i serien més que acceptables els resultats a taxes de compressió molt més baixes)

Això suposa que la tecnologia actual és incapaç de manejar la ultradefinició, per la qual cosa s'estima que en 15 anys apareguin prototips compatibles.

So[modifica | modifica el codi]

El futur televisor UHDV estarà proveït d'un so 22.2,[2] (10 altaveus a nivell mitjà, 9 a nivell superior, 3 a nivell baix, i 2 per als efectes baixos), clarament superior al 5.1 o 7.1 que existeixen en l'actualitat.

No obstant això, passarà algun temps sense que es pugui emprar aquesta tecnologia a nivell domèstic, a causa que produir pel·lícules i altres continguts audiovisuals serà molt més complex. Els defectes es notaran a simple vista, i a més el maquinari i equipament que s'han d'utilitzar per poder treballar amb aquest tipus de tecnologia encara no estan disponibles.

Qüestions d'emmagatzematge[modifica | modifica el codi]

Una càmera d'UHDTV

Tot l'anterior voldrà dir que un Disc Hologràfic Versàtil de 12 cm amb una separació de 3 micrones entre cada pista (cadascun de 3.9 TB) podria emmagatzemar al voltant d'unes 11 hores de vídeo UHDV amb MPEG-2 o 22 hores usant la compressió H264/VC1, comparat amb els 18 minuts i mitjà de capacitat si això no tingués compressió. D'una altra manera usant un disc Blu-ray de 8 capes (amb una capacitat total de 200 GB) es podria emmagatzemar aproximadament 36 minuts de video UHDV amb MPEG-2, o 72 minuts amb H264/VC-1 (sense comprimir, seria amb prou feines un minut d'UHDV). A 50 TB un PCD (protein-coated disc) podria emmagatzemar al voltant de 284 hores (12 dies) de video UHDV amb compressió H.264/AVC/VC-1, però resultaria redundant atès que aquest mitjà podria contenir 4 hores de video UHDV sense comprimir. Una vegada que s'aconsegueix implementar materials ferroelèctrics estabilitzants es podria emmagatzemar al voltant de 1024 hores de video UHDV sense comprimir i 24.064 hores de vídeo UHDV amb compressió H.264/AVC/VC-1.

RED ONE[modifica | modifica el codi]

La companyia Red Digital Cinema Camera presumeix que la seva càmera captura a Ultra Alta Definició, a pesar que la seva resolució màxima és de 2540p (una mica més que l'estàndard Digital Cinema 4k de 4096×2160, vegeu imatge).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ultra alta definició Modifica l'enllaç a Wikidata

llocs web oficials

Notícies i referències