Usruixana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara al-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sir Darya (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan. Avui dia la regió històrica està situada a la frontera entre l'Uzbekistan, el nord-est del Tadjikistan i el sud-oest de Kirguizistan. Usrushana és la forma del nom més habitual, però Yakut l'esmenta com Ushrushana; les formes Ushrusana, Shurushana i altres també apareixen; la forma original podria ser Sroshana. El nom es va utilitzar fins al segle X i després va caure en desús. La capital i seu del govern local era Nawmandjkath [1] i altres llocs eren Sabat, Zamin i Dizak. Yakubi diu que hi havia 400 fortaleses al territori.

Tenia una dinastia local de prínceps originats en els Turcs Occidentals, que eren probablement del grup Oghuz i portaven el títol d'afshin.

El primer príncep conegut fou Tarvank vers el 700. L'afshin Ghurak regnava sobre Samarcanda al començament del segle VIII amb el nom de Kutayba ibn Muslim, i portava el títol de Ikhshidh de Sogdiana i afshin de Samarcanda. El 737 el governador del Khurasan Àssad ibn Abd-Al·lah al-Kasri lluitava contra els turcs, els quals es van replegar a Usrushana.[2] Dos anys després (739) el país fou sotmès de manera parcial per Nasr ibn Sayyar al-Kinani (governador 738-748);[3] uns anys després l'afshin va declarar la seva submissió al califa al-Mahdi (775-785) encara que era de manera força nominal[4]

El 794/795 Fadl ibn Yahya Marmaki va dirigir una expedició a Transoxiana i el afshin local (al-Tabari dona el seu nom com Karakana) se li va sotmetre. La submissió degué ser nominal perquè posteriorment van caler més expedicions en temps quan al-Ma'mun era governador a Merv; quan al-Ma'mun va esdevenir califa el afshin Kawush ibn Karakana va desconèixer l'autoritat abbàssida. Poc després vers el 820, van esclatar dissensions internes entre la família governant a Usrushana.

Haydar fill de Kawus va matar a una rival per la successió i va haver de fugir al Khurasan i després a la cort del califa a Bagdad que el va rebre amistosament. Tropes del califa dirigides per Ahmad ben Abi Khalid al-Ahwal (mort 826/827), secretari del califa Al-Ma'mun (813-833) i guiades per Haydar per una ruta poc coneguda, van entrar a Usrushana. Kawush es va sotmetre i el rival d'Haydar en la successió, el seu germà Fadl ibn Kawush, va fugir a les estepes (més tard va retornar i es va posar al servei del califa). Haydar va retornar a Bagdad i fou el primer afshin que es va convertir a l'islam vers el 822 i fou un destacat general al servei dels abbàssides.

Kawus va morir en una data desconeguda i Haydar el va succeir i és esmentat com a tributari del califa per Usrushana. Fou general comandant de la guàrdia del governador d'Egipte Abu Ishak Muhammad (futur califa al-Mutasim), germà del califa al-Ma'mun, des de desembre del 830 (o gener del 831) i com a tal fou enviat a governar la ciutat de Barca i el seu districte; després fou cridat al Caire per reprimir la revolta dels coptes i els beduins Banu Mudledj a Alexandria i el Delta del Nil (831). És considerat el fundador de la guàrdia d'al-Mutasim coneguda com els al-Maghareba, àrabs del delta i els deserts adjacents. Fou després nomenat suprem comandant en la lluita contra Babak i el moviment khurramiyya a l'Azerbaidjan i Arran (centrat a la fortalesa de Badhdh) i governador del Jibal (probablement Armènia i Azerbaidjan, juny del 835). Va reconstruir les fortaleses destruïdes par Babak entre Bardjan i Ardebil, i va enfrontar al seu enemic a Arshak, i el va derrotar obligant-lo a fugir cap a Mughan i llavors va tirar endarrere per atacar la fortalesa de Bashdh, però mentre un general de Babak, de nom Tarkan o Adin va derrotar a Hashtadsar a un exèrcit del califa dirigit pel general Bogha al-Kabir (836) en el que anava el germà d'afshin Haydar, Fadl. Haydar va rebre reforços dirigir per Djafar ibn al-Kayyat i un contingent de voluntaris dirigits pel magnat àrab Abu Dulaf Ikhil (Edjli). Haydar va establir el campament a Rud al-Rud a uns 10 km de Badhdh; després d'un atac fracassat dels voluntaris d'Abu Dulaf, Haydar va atacar la fortalesa l'agost del 837 i la va conquerir.

Haydar va rebre diverses recompenses del califa incloent el govern del Sind, que va afegir als de Armènia i Azerbaidjan. Va lluitar amb al-Mutasin a la campanya d'Anatòlia del 838 quan va arribar fins a Amorium i en l'assalt a aquesta fortalesa va dirigir l'ala dreta. Sembla que Abu Dulaf fou objecte d'un intent d'assassinat que es va frustrar i del que afshin Haydar fou acusat, segurament amb raó. També el va perjudicar la rivalitat amb Abd Allah ibn Tahir, governador del Khurasan, que el veia com un rival potencial a la Transoxiana.

El 839 el ispahbad de la zona de la mar Càspia, Mazyar ibn Karen, es va revoltar al Tabaristan en resposta als intents de ibn Tahir d'intervenir als seus territoris. Afshin Haydar va encoratjar la revolta secretament per provocar la caiguda de Ibn Tahir i ocupar el seu lloc; però la rebel·lió fou aplanada i la posició d'Haydar va esdevenir complicada. Fou acusat pels seus enemics d'hostilitat a l'islam, de fer pràctiques mazdaistes o almenys de tenir-hi simpatia, d'haver fuetejat un imam i un muetzí a Usrushana per haver convertit una capella local en una mesquita (ho van fer en contra de l'acord per la regió que establia la llibertat de culte), de posseir riqueses i ornaments herètics o llibres contra el islam i de no estar circumcidat. Fou portat a judici davant el ghazi Ahmad ibn Abu Duwad i el visir Ibn al-Zayyat, i fou empresonat a Samarra i deixat morir de fam a la presó el maig/juny del 841. Suposadament a casa seva es van trobar llibres dels mags (en realitat probablement llibres maniqueus) i ídols (probablement budistes) ja que el zoroastrisme no s'havia estès més enllà del Sir Darya.

Encara s'esmenta un afshin, de nom Abd Allah vers la segona meitat del segle IX, i el seu fill Sayr ben Adb Allah, sota domini del Saffàrides, fins al 893.

Després el principat desapareix segurament annexionat pels samànides. Al segle X era un topònim regional, i tenia un mercat destacat que era Marsamanda que encara s'esmenta al Babur-nama.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Barthold la va identificar el 1894 amb les ruïnes de Shahristan al sud de la població d'Ura Tube
  2. al-Tabari
  3. al-Baladhuri
  4. al-Yakubi

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barthold, Turkestan down to the mongol invasion, Londres 1968
  • Cambridge History of Iran IV