Usuari:Amadalvarez/Lamoral, Count of Egmont
Lamoral, comte d'Egmont, Príncep de Gavere (18 novembre 1522 – 5 juny 1568) era un general i estadista en l'espanyol Netherlands abans de l'inici de la guerra dels Vuitanta Anys. La seva execució fou l'espurna que engegà una revolta nacional que finalment va portar a la independència del Netherlands.[1]
Biografia[modifica]
El comte d'Egmont estava al front d'un de les famílies més riques i potents dels Països Baixos. Per línia paterna, una branca del Egmonts va governar el comtat de Guelders fins que 1538. Lamoral va néixer en Lahamaide prop de Ellezelles. El seu pare era Joan IV d'Egmont, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or. La seva mare pertanyia a una branca de cadet de la Casa de Luxemburg, i a través seu va heretar el títol de príncep de Gavere.[2] Durant la seva joventut, va rebre educació militar a Espanya. El 1542, va heretar les propietats del seu germà gran, Carles aHolanda. L'estatus de la seva família va augmentar més a partir de 1544 quan, a Spires, en la presència de l'Emperador del Sacre Imperi Romano-germànic Carles V i de l'Arxiduc Ferdinand I, es va casar amb la comtessa palatina Sabine de Simmern, el germà de la qual esdevindria l'elector palatí Frederic III del Palatinat.[1] Va ser nomenat capità general dels Països Baixos per Carles V, cavaller del Orde del Toisó d'Or el 1546, i Camarlenc. Al servei de l'exèrcit espanyol, va derrotar els francesos a les batalles de Sant Quintí (1557) i Gravelines (1558). Egmont va ser nomenat stadtholder de Flandes i Artois el 1559, amb només 37 anys.
Com a líder dels nobles Netherlandic, Egmont era un membre d'II de Philip del King del consell oficial d'Espanya d'Estatal per Flanders i Artois. Juntament amb William, Príncep de Taronja i el Recompte de Banya, va protestar contra la introducció de la inquisició en Flanders pel cardenal Antoine Perrenot Granvelle, bisbe de Arras. Egmont Fins i tot aguaitat per dimitir, però després que Granvelle va deixar, hi hi havia una reconciliació amb el rei. Dins 1565, corrent curt de fons mentre hi hagi continuat la representació dels Països Baixos enterament de la seva butxaca pròpia, Egmont va anar a Madrid a beseech Philip II, el rei d'Espanya, per variar de política en el Netherlands, però conegut amb petit més de cortesia.[1]
Aviat després, el 'Beeldenstorm' començat, el massiu iconoclasm d'esglésies catòliques en el Netherlands, i resistència contra la regla espanyola en el Netherlands va augmentar. Com a devout Catòlic, Egmont deplored el iconoclasm, i quedat fidel al rei espanyol.
Després que Philip II va enviar el Duc d'Alba al Netherlands, William de Taronja decidit per fugir Brussel·les. Tenint sempre declinat per fer qualsevol cosa que smacked de lèse majesté, Egmont rebutjat a heed Taronja avís; per això ell i la banya decidida per quedar en la ciutat. A arribada, Alba gairebé immediatament va tenir els recomptes de Egmont i la banya arrestada en càrrecs de heresy, i els va empresonar dins un castell en Ghent, incitant Egmont muller i els seus onze nens supervivents (del tretze van tenir junts) per buscar refuge en un convent. Els descàrrecs per amnistia van venir al rei espanyol de pertot arreu Europa, incloent de molts sobirans reinants, l'Ordre del Daurat Fleece (ambdós cavallers de ser de l'Ordre, i així teòricament immune de judici per qualsevol però el seu mira atentament de l'Ordre), i el rei kinsman l'II de Maximilian de l'Emperador, tot a cap avail.
Execució i destrucció de Castell Egmond[modifica]
El 4 de juny Egmont i Hoorne van ser condemnats a mort, i van passar la nit a la maison du roi. El 5 de juny de 1568 els dos homes foren decapitats a la Grand-Place des Brussel·les; la dignitat mostrada per Egmont va ser notòria. Les seves morts van conduir a protestes públiques per tot els Països Baixos, i contribuït a la resistència contra els espanyols. El comte d'Egmont va ser enterrat en una cripta a Zottegem, una ciutat belga on Egmont és recordat per les seves dues estàtues, el museu i el castell.[3] El seu castell en Egmond aan den Hoef va ser destruït el 1573 i una estàtua el recorda al lloc on havia estat. [[Categoria:Generals espanyols]] [[Categoria:Cavallers del Toisó d'Or]]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Egmont (Egmond), Lamoral, Count of». A: Encyclopædia Britannica Eleventh Edition, 1911.
- ↑ The complicated series of inheritances through which Gavre/Gavere in Flanders and its dependencies passed through the heiress Beatrix de Gavre to Guy IX de Laval and was sold in 1515 to Jacques de Luxembourg, is sketched in Arthur Bertrand de Broussillon, Paul de Farcy, Eugène Vallée, La maison de Laval, 1020-1605 (1895-1903), vol. 4 Les Montfort-Laval et leur cadets, 1501-1605, s.v. "Guy XVI" de Laval, pp. 5-7.
- ↑ «Egmont (Egmond), Lamoral, Count of». A: Encyclopædia Britannica Eleventh Edition, 1911. «"...in the storm of terror and exasperation to which this tragedy gave rise Egmont's failings were forgotten, and he and his fellow-victim to Spanish tyranny were glorified in the popular imagination as martyrs of Flemish freedom. From this memorable event...is usually dated the beginning of the famous revolt of the Netherlands."»