Filip van Montmorency-Nivelle
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1524 valor desconegut |
| Mort | 5 juny 1568 (43/44 anys) Brussel·les |
| Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) |
| Sepultura | Sint-Martinuskerk (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, oficial naval |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Cònjuge | Walburgis van Neuenahr (en) |
| Pares | Joseph de Montmorency (en) i Anna van Egmont (en) |
| Germans | Floris van Montmorency |
Premis | |
Filip van Montmorency-Nivelle conegut com a comte d'Horne (nascut probablement al Castell d'Ooidonk al comtat de Flandes, 1524 — mort decapitat a Brussel·les el 5 de juny del 1568) era un noble flamenc, comte d'Horne (o Hoorne), conseller, almirall i governador militar.
Va ser conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos espanyols.[1] Va ser capitá de l'Exèrcit de Flandes. El 1555 va esdevenir governador militar de Gueldre i el 1556 va esdevenir cavaller de l'Orde del Toisó d'Or. El 1558 va succedir a Maximilià II de Borgonya com almirall de la flota que el 1559 va conduir Felip II des dels Països Baixos cap a Espanya i es va quedar a la cort de Madrid fins al 1563. Va participar en l'oposició dels nobles de les Disset Províncies contra la dominació espanyola i sobretot contra la repressió violenta i la intolerància religiosa de l'inquisidor i cardenal Antoine Perrenot de Granvelle (1517-1586). Montmorrency, Egmont i Guillem d'Orange volien evitar que s'implanti la inquisició i cercaven un modus vivendi on protestants i catòlics podien conviure en pau. En cercar una solució moderada va participar en l'elaboració del Pacte de Breda (1566).[1]
Els protestants que eren majoritaris en la zona, van ocupar la ciutat de Tournai i enderrocaven les estàtues dels sants a les esglésies, Montmorrency hi va anar per pacificar i assajar de trobar un pacte. Va negociar que els protestants liberessin les esglésies, i en bescanvi llur va acordar el dret de construir extra muros esglésies per practicar la seva religió. Aquest pacte no va agradar ni a la governadora, ni al govern a Madrid i el rei Felip II, i va ser destituït. Decebut es va retirar al seu castell a Weert.[2]
El 9 de setembre del 1567, duc d'Alba, successor tirànic de Margarida el va convidar amb una trampa per un dinar «amical» a Brussel·les amb Lamoral d'Egmont, després del qual ambdós van ser arrestats i conduïts al Castell des Espanyols a Gant. El Tribunal dels Tumults, presidit per Alba va condemna'l a mort per «per resistència contra l'inquisició del cardenal Granvelle, per manca d'energia en la repressió dels iconoclastes protestants, per sostenir i fomentar la heretgia i per conspirar amb Guillem d'Orange contra el Rei d'Espanya.»[2] Lluny de pacificar el país, l'execució d'Egmont i Horne i la repressió cruel va vigoritzar la rebel·lió contra Espanya i es considera com una de les causes majors de la Guerra dels Vuitanta Anys.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Filip van Montmorency-Nivelle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Wenzelburger, Karl Theodor. «Hoorne, Philipp von Montmorency, Graf von». A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB) (en alemany). tom 13. Leipzig: Duncker & Humblot, 1881, p. 99–101.