Usuari:Contraix/proves/Livio Odescalchi

Livio Odescalchi (Como, 10 Març de 1652 - Roma, 8 de Setembre de 1713), fou un noble italià, mecenes i col·leccionista d'art, fou un dels personatges més influents a la Roma del seu temps.

Biografia

Joventut

Va néixer a Como, ciutat a uns 50 kilòmetres al nord de Milà i procedia d'una rica família de banquers de la Llombardia. Era el fill únic del germà gran de Benedetto Odescalchi, que acabaria sent el papa Innocenci XI. El seu pare morí quan Livio era ben jove, i fou adoptat pel seu oncle, el cardenal Benedetto, que en aquell moment ja vivia a Roma i a on va fer desplaçar al seu nebot Livio.

Malgrat la posició de l'oncle, primer com a cardenal i com a Papa a partir del setembre de 1676, Livio no rebé un tractament preferent; de fet, Benedetto Odescalchi obligava a Livio a tenir una vida discreta, malgrat haver heretat la fortuna del seus pares. El 1678 Livio va comprar el ducat de Ceri, pròxim a Roma, però el seu oncle li impedí usar el títol.

Carrera militar

El 1684 es va formar la Santa Lliga, una coalició de potències europees amb l'objectiu d'impedir l'expansió de l'Imperi Otomà per Europa. Livio Odescalchi no sols contribuí econòmicament a l'aliança, sinó que va lluitar en una sèrie de campanyes, entre elles la defensa de Viena en el 1683. Com agraïment a la seva contribució, el 1689 l'emperador Leopold I el va fer príncep hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic. Si bé el papa havia mort el mateix any, Livio Odescalchi fou nomenat cap de l'exèrcit papal i governador dels Estats Pontificis.

Pretendent a la corona de Polònia

El 1696 Joan III Sobieski, rei de Polònia, morí sense descendència. El 1697 l'aristocràcia polonesa va proposar a Livio Odescalchi com a nou rei, però al final l'elector de Saxònia, Frederic August I de Saxònia fou l'escollit. La reina vídua, l'aristòcrata francesa Maria Casimira Lluïsa de la Grange d'Arquien se'n va anar a viu a Roma i s'allotjà ala residència de Livio Odescalchi fins que no trobà una residència pròpia.

Col·leccionista d'art

A partir de la mort del seu oncle, el papa Innocenci XI, Livio Odescalchi començà a gastar els diners que tenia. Era el príncep més ric de Roma, i va començar a col·leccionar art. El 1692 va comprar al marqués Pompeo Azzolino la col·lecció d'art de Cristina de Suècia, que ell havia heretat del seu oncle, el cardenal Decio Azzolino, el qual l'havia rebut en herència de la pròpia Cristina de Suècia el 1689. La col·lecció consistia en 275 pintures, estàtues clàssiques, columnes, tapissos, mobles, armes, gemmes i dibuixos, constituïa la millor col·lecció de mestres renaixentistes i incloïa el millor conjunt de pintura veneciana. El preu fou de 123.000 escuts, una xifra molt raonable. Livio també comprà a Pompeo Azzolino el castell de Bracciano.

Livio Odescalchi va moure la col·lecció del Palau Riario, en el qual Cristina de Suècia exposava la seva col·lecció de pintures i escultures. al palau Odescalchi, a Bracciano.

Livio Odescalchi no es casà mai i no tingué cap successor directe. Els hereus del seus béns foren els seus nebots, Baldassare Elba i el cardenal Odelaschi, arquebisbe de Milà.

Bibliografia

• Aune, Katherine. Display as Identity: Queen Christina of Sweden’s Construction of a Public Image Through her Stanza dei Quadri (pdf) (en anglès). Florida State University, 2015. 
• Haskell, Francis. Patrons and Painters. Art and Society in Baroque Italy (en anglès). New Haven: Yale University Press, 1980. ISBN 0-300-02537-8. 
• Veldman, Ilja M. «The history of Queen Christina's album of Goltzius drawings and the myth of Rudolf II as their first owner» (pdf) (en anglès). Simiolus: Netherlands Quarterly for the History of Art, Volum 37, Número 2, 2013-2014.
• Watson, Peter. Wisdom and Strength: The Biography of a Renaissance Masterpiece (en anglès). Universitat de Michigan, 1989. ISBN 978-0-385184496.