Usuari:Francesc Maynou/History of fishing
La pesca és una activitat practicada per l'home des de la Prehistòria, i els seus orígens es poden datar en com a mínim 40.000 anys.
< Romans > < edat mitjana >
Des del segle XVI, els vaixells europeus comencen a explotar de manera industrial les grans pesqueres de l'Atlàntic nord, sobretot el bacallà de Terranova.
A mitjans del segle XIX els vaixells de pesca d'altura comencen a adoptar motors de vapor o combustible diesel i durant el segle XX es generalitza la mecanització en els vaixells de caire més industrial.
Als avenços tecnològics en navegació i ormeigs pesca, cal afegir des dels inicis el processat del producte (primer assecat, salaó i fumat i més endavant congelat a bord)
Els arts o ormeigs de pesca són molt variats i han evolucionat al llarg del temps a partir dels patrons més antics de xarxes i hams.
Entre les tècniques de pesca més productives actualment cal esmentar les xarxes de bou (o arrossegament) i la tranyina (o encerclament).
El terme "pesca" pot ser aplicat en general a la captura d'una gran varietat d'animals marins, com bivalves, cefalòpodes, crustacis i equinoderms, a més de peixos en sentit ampli. En el case dels mamífers aquàtics, com les balenes, s'acostuma a fer servir el terme "caça". El terme "pesca" tampoc s'aplica a l'extracció d'organismes cultivats (aqüicultura) o la recol·lecció d'algues. Per diferenciar el peix procedent de la pesca comercial del peix procedent d'aqüicultura es pot emprar el terme "peix d'origen salvatge".
L'aspecte més important de la pesca, en volum de captures, i impacte econòmic, i impacte ecològic, és la pesca comercial. Altres aspectes de la pesca són la pesca de subsistència i la pesca recreativa.
Segons les estadístiques de la FAO, el número total de pescadors i aqüicultors en el món és de 38 milions de persones, però la pesca i l'aqüicultura proporcionen ocupació directa i indirecta a més de 500 milions de persones.[1] El 2005, el consum mundial per càpita de peix d'origen salvatge va ser de 14,4 kg, amb un consum addicional de 7,4 kg procedent d'aqüicultura.[2]
Prehistòria[modifica]
La pesca és una pràctica antiga que data, com a mínim, del Paleolític Superior que va començar aproximadament fa 40,000 anys.[3][4] L'anàlisi isotòpica de les restes esquelètiques de l'home de Tianyuan, un humà de fa 40,000 anys de l'Àsia oriental, mostra que regularment consumia peix d'aigua dolça [5] Altres evidències arqueològiques, com ara monticles de closques , espines i pintures murals mostren que també es consumia peix de mar per les societats arrelades a les zones costaneres en quantitats significatives.[6] Durant Paleolític i el Mesolític, els humans vivien com a caçador caçadors-recol·lectors i normalment es desplaçaven en funció de l'abundància de recursos naturals. Tanmateix, hi ha exemples primerencs de poblaments permanents mesolítics, com ara el de Lepenski Vir (situat proper al Danubi, a l'actual Sèrbia) que depenia en gran mesura de la pesca com a font principal d'aliment.
Els arpons han estat emprats per a la pesca i la caça des dels temps paleolítics .[7] A l'art rupestre de la cova Cosquer (sud de França), s'hi identifiquen dibuixos de foques que semblen haver estat caçades amb arpó fa uns 16,000 anys.
Els habitants de la costa de Califòrnia, amb una cultura bàsicament mesolítica, empraven ormejos d'ham per pescar a la llinya <cf expr> .[8] Algunes tribus americanes de l'interior també feien servir plantes tòxiques per facilitar la captura de peixos en cursos fluvials [9].
La cultura i la tecnologia neolítiques es van estendre progressivament per tot el món entre 4,000 i 8,000 anys enrere. Amb les noves tecnologies del conreu de la terra i la ceràmica, apareixen també les formes bàsiques dels mètodes pesquers que s'empren encara en l'actualitat, basats principalment en l'ús de xarxes de pesca.
També hi ha evidència de la utilització d'arpons en el subcontinent indi, fets de coure, en la cultura de Harappa [10] bé a antiguitat.[11] Entre els pobles aborígens de l'Índic, els Mincopie de les illes Andaman i Nicobar fan servir arpons amb cordons llargs per pescar des de temps immemorials.[12]
El riu Nil de l'antiguitat era ricn en peixos; els antics egipcis consumien peix fresc o assecat en gran quantitat.[13] Els egipcis feien servir diversos ormeigs i mètodes de pesca, que són clarament il·lustrats en escenes de tombes, dibuixos, i documents de papir. Les embarcacions que es feien servir eren senzilles barques de canya. Els arts o ormeigs de pesca eren bàsicament: xarxes, nanses fetes amb branques de salze, arpons i llinyes (ham i fil). Els hams que s'han trobat en contexts arqueològics feien entre 0.8 i 18 cm. A partir de la dinastia XII (segles XX-XVIII a.C.) es comencen a detectar hams de metall amb "barbes". Entre les espècies més pescades podem esmentar la perca del nil, el peix gat i l'anguila. A més d'una activitat comercial o de subsistència, hi ha evidència que la pesca a l'Antic Egipte era practicada també com a activitat recreativa.
Hi ha nombroses referències a la pesca en la literatura antiga; però en la majoria dels casos les descripcions de xarxes i altres ormeigs és molt genèrica i no permet deduir-ne els detalls tècnics. L'equipament accessori i les embarcacions es descriuen només en termes generals. <Myriam o més avall>
En la cultura Minoica la representació d'escenes de pesca o de temes relacionats amb la mar i la fauna marina són freqüents, al contrari de la Grècia clàssica. Un dels rars exemples és la copa de vi, datant de c. 500 a.C., que mostra un noi ajupit en una roca amb una canya a la mà dreta i una cistella a l'esquerra.[14] A sota l'aigua s'observa un peix enganxat a l'ham i diversos peixos, a més d'un pop a la roca. També percep una mena de nansa. Aquesta copa es troba actualment en el Museu de Belles Arts Bons, a Boston.[15]
Oppià, un autor grec del segle II d.C., va escriure un important tractat sobre la pesca marítima, l'Halièutica o ̔Αλιευτικά, Halieutiká, composta entre 177 i 180. Aquesta és la primera obra que ha sobreviscut fins als nostres dies que conté un tractament detallat de la pesca en l'Antiguitat Clàssica. Oppià hi descriu diversos mètodes de pesca, incloent l'ús de xarxes llançades de barques, xarxes d'arrossegament que es mantenien obertes amb un cercle, fitores i tridents, i diversos tipus de nanses "que treballen mentre els seus amos dormen". La descripció que fa Oppià de la pesca amb "xarxa immòbil" és també molt interessant i anticipa la pesca a la batuda:
- El pescadors instal·len xarxes molt lleugeres de lli en forma circular i colpegen la superfíci del mar amb el rems, tot fent xivarri per espantar el peix i anar-lo dirigint cap a la xarxa. Finalment els pescadors estiren la xarxa cap a la platja i en treuen la captura.
[[Categoria:Història de la ciència per disciplina]]
- ↑ Fisheries and Aquaculture in our Changing Climate[Enllaç no actiu] Policy brief of the FAO for the UNFCCC COP-15 in Copenhagen, December 2009.
- ↑ FAO: Fisheries and Aquaculture
- ↑ African Bone Tools Dispute Key Idea About Human Evolution National Geographic News article.
- ↑ Early humans followed the coast BBC News article.
- ↑ First direct evidence of substantial fish consumption by early modern humans in China PhysOrg.com, 6 July 2009.
- ↑ Coastal Shell Middens and Agricultural Origasims in Atlantic Europe.
- ↑ Guthrie, Dale Guthrie (2005) The Nature of Paleolithic Art. Page 298. University of Chicago Press. ISBN 0-226-31126-0
- ↑ King 1991, pp. 80-81.
- ↑ Rostlund 1952, pp. 188-190
- ↑ Ray 2003, page 93
- ↑ Allchin 1975, page 106
- ↑ Edgerton 2003, page 74
- ↑ «Fisheries history: Gift of the Nile». Arxivat de l'original el 2006-11-10..
- ↑ The Minoan Culture, historywiz.com Accessed 2015-12-28
- ↑ Image of an ancient angler on a wine cup.