Usuari:Mcapdevila/Duma (èpica)

Kobza Ostap Veresai - Un dels majors exponents de la interpretació de la Duma al segle xix.

Una duma (en ucraïnès: дума, en plural dumy) és una cançó d'un poema èpic que es va originar a Ucraïna en temps de l'Hetmanat cosac, cap al segle xvii, possiblement basat en les formes primitives dels poemes èpics de la Rus de Kíev. Històricament les dumy eren cantades per bards cosacs itinerants anomenats kobzar, que s'acompanyaven d'una kobza o torban, però després de l'abolició de l'Hetmanat per part l'emperadriu Caterina II de Rússia, passà a ser tocada sobretot per músics cecs itinerants que van mantenir el nom de kobzar, cantaven acompanyats de la bandura (encara que poques vegades amb una kobza) o relya (una varietat ucraïnesa de la viola de roda). Les dumes eren cantades de forma recitada, en l'estil autoanomenat "mode duma", una varietat del mode dòric sobre quatre notes.

Les dumi eren cançons que explicaven fets històrics molts relacionats sobretot amb gestes militars. A la narració d'aquestes gestes també hi havia contingut religiós. Hi ha un contingut relatiu a la lluita dels cosacs contra els enemics de diferents confessions o amb els fets ocorreguts en les festivitats religioses. La història d'una duma es desenvolupa principalment sobre la guerra, però la duma per si mateixa no promou el coratge en la batalla. La duma imparteix un missatge moral que promou un comportament correcte cap a les relacions familiars, la comunitat i l'església. No obstant això, els kobzari no només interpretaven cançons religioses i Dumy . També cantaven "cançons satíriques", melodies ballables amb lletra o sense, cançons líriques i cançons històriques.

La relació entre el sentit militar i el religiós de la Duma s'origina a causa de la revolta cosaca de 1648. Ucraïna va passar sota el poder de l'Església Catòlica romana, i va forçar la dissolució de l'Església Ortodoxa. Aquesta revolució va ser seguida per una "partició i eventual subjugació de les terres ucraïneses i l'església ucraïnesa". Els cosacs es van revoltar a causa de l'opressió religiosa i la presa de les seves terres. Això va originar una gran controvèrsia a l'església, ja que els cosacs defensaven la Fe, i com van perdre, i sent la Fe infalible, els cosacs es van autoinculpar d'haver fet alguna cosa pecaminosa. Aquesta és la causa per la qual les Dumy tenen un gran component religiós i les cançons expliquen la mort i la derrota, no la victòria.

Característica de les lletres

Les Dumy , com poema èpic, en comparació amb altres formes èpiques, no conté elements de fantasia.

Característiques lingüístiques

L'element dominant de les Dumy és el llenguatge. El ritme és retòric, sovint posant el verb al final. L'ús dels paral·lelisme està estès, els epítets són normals, l'ús de nombres específics també està estès. L'ús de formes arcaiques de llenguatge també són populars com ho és l'ús de l'alentiment.

Característiques musicals

Característiques melòdiques

Les melodies de les Dumy consisteixen en:

• Recitació repetitiva de passatges en una nota, canviant a diferents tons amb un accent diferent, usualment un to adjacent encara que de vegades quatre.
• Recitació melòdica amb passatges de caiguda escala.
• Cadències melòdiques tancades o semitancades amb una característica melisma.
• Freqüents laments (zaplachka) basats en la paraula "hey" com adorn amb moltes figures estilístiques melisma ques en la melodia.
• Una "slavnoslovia" (glorificació verbal) al final de la peça. Una recapitulació de l'obra que en algunes regions és parlada més que cantada.

Gairebé totes les formes tradicionals de les Dumy de Poltava i Slobozhina utilitzen un mode dorio amb ocasionals pujades de quatre notes o una baixada d'escala (subseptatonium). La pujada de 4 notes és usada com una nota dominant secundària. L'aparició d'una segona augmentada entre la tercera i quarta, li dóna a la Duma un so oriental i és usada per l'executant per afegir "zhal '" (pena o dolor) al seu treball.

Acompanyament

Les Dumy tradicionalment són cantades amb acompanyament d'un instrument, normalment una bandura, kobza o lira.

En la tradició de la Slobozhina, la bandura toca la majoria de les notes de la melodia fent la veu dels accidents cromàtics i melisma amb acords ocasionals d'I, IV i V graus a la manera dorio. L'instrument es fa servir en els preludis instrumentals, en els interludis i postludio.

En la tradició de Poltava l'instrument d'acompanyament és molt més integrat amb l'executor, no tocant la melodia sinó acords ocasionals en el to i domini de la manera dorio.

La lira de acomañamiento de Poltava, no s'interpreten melodies amb la veu mentre es desenvolupa l' Duma . La melodia instrumental es confina a preludis, interludis i postludio.

No ens han arribat transcripcions o gravacions de la interpretació de les Dumy de la tradició de Txerníhiv.

La discussió relativa a altres tradicions de recitació de Duma mostra una gran contaminació del segle xx de fonts no tradicionals que s'han barrejat amb moltes gravacions no partícips ni autèntiques del tradicional estil en què els kobzari interpretaré els Dumy .

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Duma

• P. Odarchenko. \D \U \Duma.htm Encylopedia of Ukraine. Duma (en anglès). Canadian Institute of Ukrainian Studies. [Consulta: 5 agost 2008]. 
• TORB (en anglès), 2006.04.02 [Consulta: 5 agost 2008]. 
• \D \U \Duma.htm Duma at the Encyclopedia of Ukraine.
• «TORBAN > THE LUTE IN UKRAINE». - A "History of Music in Ukraine during the Hetmanat Era" with many àudio files.

Bibliografia

• Clegg, D. "Philaret Kolessa's Classification of the Ukrainian Recitative Songs" Studia Musicològica Academiae scientiarum Hungaricae 7 (1965): 247-251.
• Kononenko, Natalie O. "The Influence of the Orthodox Church on Ukrainian Dumy." Slavic Review 50 (1991): 566-575.