Usuari:Mcapdevila/Homenatge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Harold Sacramentum Fecit Willelmo Duci ("Harold fa jurament [o ret homenatge] al Duc Guillem I d'Anglaterra" -jurant davant relíquies sagrades-). L'incompliment del compromís segellat per aquest acte (i que en interpretació de Guillem li donava el tron ​​d'Anglaterra) va justificar la invasió normanda de 1066. Tapís de Bayeux (segle XI).

Homenatge en el context del feudalisme (edat mitjana, i la seva extensió a determinats usos durant l'Antic Règim), era el primer pas de la cerimònia d'homenatge i investidura per la qual s'establia un vassallatge. També s'utilitza per referir-se a la cerimònia completa, i fins i tot als propis conceptes de vassallatge i infeudació, i, per extensió de sentit, a qualsevol jurament que impliqués una obligació de compliment, o als actes de submissió, veneració i respecte. S'utilitza amb el verb "retre" ("retre homenatge" o "homenatjar") [1] A imitació seva es van establir altres juraments de fidelitat en altres institucions (eclesiàstics, ordes militars), i fins i tot, com a paròdia o solemnitat invertida, en la bruixeria (pacte diabòlic, osculum infame), en associacions delictives (màfia) i en reconstruccions literàries (llibres de cavalleries i el propi «Don Quixot de La Manxa»). En llenguatge corrent, un homenatge és un acte de submissió, de respecte o de veneració, envers una persona. Per exemple, un sopar d'homenatge al guanyador d'un concurs o una gala d'homenatge a una llarga trajectòria en el món del cinema.

Història[modifica]

Homenatge rendit a Renat I de Nàpols (René, rei de Jerusalem i Sicília, duc d'Anjou, parell de França, duc de Bar, comte de Provença, de Forcalquier i Piémont ), per Jean de Sainte-Maure, senyor de Montgauguier i Nesle, baró de La Haie-Joullain, i per Charles, el seu fill, per la baronia de La Haie-Joullain a Anjou. El vassall apareix agenollat ​​i amb el cap descobert. El fet va ocórrer un 15 febrer 1469. El manuscrit il·luminat és de la mateixa època.
Homenatge prussià , quadre de pintura d'història de Jan Matejko (1882). El fet va tenir lloc el 1525, quan Albert I rep, en condició de vassall, el ducat de Prússia com a feu del rei Segimon I de Polònia, en condició de senyor.

Es realitzava en un lloc específic, la torre de l'homenatge del castell del senyor. Consistia en una doble promesa verbal i gestual, davant llibres o relíquies sagrades, [2] mitjançant una sèrie de gestos molt ritualitzats i codificats: el vassall s'agenollava, [3][4] col·locava les seves mans en posició orant i declarava: «Je deviens votre homme» (Em faig el vostre home).[5][6] El senyor tancava les mans sobre les del seu vassall en senyal d'acceptació (inmixtio manum o encaixada),[7] i es donaven un petó (osculum). [8][9][10]

Etimològicament prové del provençal «homenatge», [11] en francès Hommage (terme amb el que s'utilitza en la major part dels textos, ja que és una institució que es va estendre especialment en aquest àmbit lingüístic) [12][13][14][15] i llatinitzat com homagium. S'ha associat al significat d'home «homme»;[16][17] encara que la seva vinculació amb el llatí homo és molt tardana (hominaticum -en un text de 1035 -, [18] o hominium[19]).

Rebia diferents denominacions degudes a les parts que comprenia: encomanació , investidura, humiliació o agenollament, reconeixement, osculum, inmixtio manuum. També es denominava sacramentum (no en el sentit de sagrament, sinó de jurament) o infeudació (infeudatio, inféodation, enfeoffment). [20][21]

El vassall s'encomanava al senyor (d'aquí el terme commendatio o el de patrocinium, però d'una manera totalment diferent a com ho feia el colon al colonato romà [22] o el servent en la servitud feudal (la condició social era la pròpia d'un pagès), perquè el vassallatge s'entenia com un contracte sinalagmàtic entre iguals (nobles dos). Per tal contracte, el vassall rebia del senyor un feu (feudum, beneficium, [23] Fief) per al seu manteniment (simbolitzat en uns fulls d'herba o un grapat de terra) i quedava obligat a guardar fidelitat al seu senyor i donar-li, quan aquest l'hi demandés, auxilium et consilium (serveis militars i polítics). [24] L'incompliment per qualsevol de les parts suposava la ruptura del contracte i obligacions del vassallatge per incórrer en traïció. [25]

Una de les primeres referències a la cerimònia d'homenatge la fa Eginard en els seus «Anals», on descriu l'homenatge de Tasiló III de Baviera a Pipí el Breu (any 757):

« DCCLVII. Misit Constantinus imperator regi Pippino cum aliis donis organum, qui in Franciam usque pervenit. Et rex Pippinus tenuit placitum suum in Compendio cum Francis; ibique Tassilo venit, dux Baioariorum, in vasatico se commendans per manus, sacramenta iuravit multa et innumerabilia, reliquias sanctorum manus inponens, et fidelitatem promisit regi Pippino et supradictis filiis eius, domno Carolo et Carlomanno, sicut vassus recta mente et firma devotione per iustitiam, sicut vassus dominos suos esse deberet. Sic confirmavit supradictus Tassilo supra corpus sancti Dionisii, Rustici et Eleutherii necnon et sancti Germani seu sancti Martini, ut omnibus diebus vitae eius sic conservaret, sicut sacramentis promiserat; sic et eius homines maiores natu, qui erant cum eo, firmaverunt, sicut dictum est, in locis superius nominatis quam et in aliis multis.[26] »

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ homenatge a Optimot
  2. ↑ Fonaments del sistema feudal , a Artehistoria
  3. ↑ The Theology of Kneeling
  4. ↑ Catholic Encyclopedia
  5. ↑ Encyclopédie ou dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des Métiers], 1778, vol. 17, pg. 646.
  6. ↑ Dictionnaire universel raisonné de justice naturelle et civile], 1777, vol. 7, pg. 435
  7. ↑ Ús bibliogràfic de "inmixtio manuum".
  8. ↑ Rouché, Michel, "Private life conquers state and society," in A History of Private Life vol I, Paul Veyne, editor, Harvard University Press 1987 ISBN 0-674-39974-9
  9. ↑ François-Louis Ganshof, Qu'est-ce que la féodalité?, Ed Tallandier, 5e édition, 1982
  10. ↑ Fr Olivier-Martin. Histoire du droit français. CNRS éditions, Paris, 1992, 1995, 2005, page 261
  11. ↑ «homenaje». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
  12. ↑ http://www.cnrtl.fr/definition/dmf/hommage
  13. ↑ http://www.cnrtl.fr/definition/hommage
  14. ↑ http://www.micmap.org/dicfro/?d=gdfc&w=hommage
  15. ↑ http://micmap.org/dicfro/chercher/dictionnaire-godefroy/hommage
  16. ↑ Encyclopédie , op. cit.
  17. ↑ http://www.etymonline.com/index.php?search=homage&searchmode=none
  18. ↑ http://www.etimo.it/?term=omaggio&find=Cerca
  19. ↑ Artehistoria, op. cit.
  20. ↑ http://www.netadviser.ro/es/Infeudation.htm
  21. ↑ Ús particular en el Codi de les Siete Partidas: edició de 1844, pg. 240
  22. ↑ Luis García de Valdeavellano, Història d'Espanya. I. Dels orígens a la baixa edat mitjana. Primera part ], Manuals de la Revista d'Occident, 1968, pg. 312 i ss.
  23. ↑ Dictionnaire universel d'histoire et de géographie
  24. ↑ Patricia Rochvert, Auxilium et consilium dans la Chronica regum castellae
  25. ↑ Dictionnaire universel des sciences morale, économique, politique et diplomatique; ou Bibliotheque de l'homme-d'état et du citoyen
  26. ↑ annalesregnifrancorum
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Homenatge
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Homenatge&oldid=20429136»