Usuari:Mcapdevila/Matemàtica àrab
Amb rapidesa inusitada, els àrabs van sotmetre a l'islam a tot el territori que s'estén per la vora del Mediterrani des de Pèrsia fins als Pirineus.
En 642 van ocupar Alexandria, amb la qual cosa, no solament no va desaparèixer l'empremta de la cultura grega, sinó que, al contrari, els àrabs anaven a recollir-la, perfeccionar i prolongar. Quan es va crear l'escola neoplatònica, molts dels seus membres havien emigrat a Pèrsia. També els nestorians s, perseguits per l'ortodòxia de Bizanci, havien emprès el mateix camí, arribant fins a l'Índia i fins i tot Xina. En 762, al-Mansur, el desè califa, es va instal·lar a Bagdad. Recollint les restes de la ciència alexandrina, el califa àrab va convertir Bagdad en una capital científica. En 832, el califa Al-Ma'mun va crear la Mansió de la Saviesa, espècie d'acadèmia de ciències, que va ser el primer i el més cèlebre dels ceptre matemàtics àrabs.
Tota l'obra científica dels grecs va ser traduïda, estudiada i assimilada. Desenvolupant el seu propi esforç amb el mateix esperit de la ciència alexandrina, els àrabs es van considerar a si mateixos, i amb raó, els hereus dels grecs. A més no van trigar gaire a traduir també les obres dels astrònoms hindús i en apreciar el valor i la utilitat del seu procediment de càlcul. L'activitat del focus científic de Bagdad havia de prolongar fins a la dominació dels mongols i portar la seva influència fins a Samarcanda.
Però va ser a Espanya, a les escoles de Còrdova, Sevilla i Granada, on els àrabs van desenvolupar la seva tasca matemàtica, i des d'elles, van influir en el món cristià, particularment en Itàlia. L'aportació científica dels grecs i la dels hindús van tenir cadascuna el seu caràcter propi. Pot potser dir el mateix de la dels àrabs. El seu major mèrit va ser el d'obrir-se als uns i els altres i fer la seva síntesi, a partir de la qual seria possible un nou punt de partida.
Cal citar alguns noms famosos que, astrònoms i matemàtics a la vegada, van destacar en el Bagdad científic:
- Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí a qui el califa Al-Ma'mun encarregar la mesura d'un grau de l'arc terrestre, i que es considera el fundador de l'àlgebra
- Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní (a finals del segle x, comentador de Euclides i Diofant i un dels promotors de la trigonometria *
- Nàssir-ad-Din at-Tussí (1201-1274), la discussió de les proposicions d'Euclides va inspirar en el segle xviii a Saccheri.
A l'Àndalus van destacar al-Kirmânî i Ibn as-Sàffir i l'astrònom toledà Azarquiel, a finals del segle xi.
Però la invasió dels mongols (Bagdad va caure en mans del conqueridor Hulagu el 1258), la reconquesta cristiana, amb la consegüent expulsió dels musulmans, i la dominació turca van tenir un efecte negatiu sobre la ciència àrab. A partir del segle xiv van desaparèixer els treballs originals.
Vegeu també[modifica]