Usuari:Reginaboada/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Reginaboada. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
American Psycho és una novel·la escrita per Bret Easton Ellis l'any 1991 que tracta sobre un jove psicòpata de Manhattan a finals de la dècada 1980. L'obra ha rebut numeroses crítiques a causa del seu contingut violent i sexual; no obstant això, ha tingut molt d'èxit col·locant-se entre els 50 millors llibres dels últims 50 anys. La novel·la està escrita tal com l'escriuria un psicòpata, en un estil que expressa les seves obsessions, manies, sadismes, odi i buit existencial: un llarg monòleg que pot arribar a semblar incoherent en alguns passatges, però que correspon al context de trasbals mental del personatge. [1]
Argument[modifica]
La novel·la se situa a finals de la dècada de 1980 i parla sobre Patrick Bateman, un jove i ric executiu de Wall Street que vivia en el món de les grans finances, un yuppie ("young urban professional"). A mesura que avança la història es pot anar coneixent al personatge que es mostrarà com una persona superficial, preocupat constantment per la seva aparença personal i, sobretot, psicòpata.
La història comença en un sopar de yuppies en el que el protagonista es fixa en un home, Paul Owen. Bateman comença explicant la seva vida quotidiana plena de nits a clubs nocturns, en les que consumeixen droga i tenen converses sobre el treball i la moda. A més, explica la seva relació amb una noia yuppie anomenada Evelyn, un romanç sense amor ni interès, i amb el seu germà i la seva mare.[2]
El protagonista mata a Paul Owen i decideix apropiar-se del seu pis per cometre els seus assassinats que cada vegada es tornen més complexes incloent-hi mutilacions, tortura i canibalisme. Durant la història, Bateman explica als seus companys de feina els seus assassinats, però ells prenen com una broma i se'n riuen. Seguidament, el protagonista mata a trets a diversos policies, fet que porta a amagar-se a la seva oficina perquè és buscat per un equip de SWAT. Un cop a l'oficina truca al seu advocat, Harold Carnes, i li confessa tots els seus crims.
Després, Bateman decideix anar al pis de Paul Owen. No obstant això, veu que està tot net i reformat amb moltes flors. En aquell instant veu una agent immobiliària la qual el veu entrar amb una màscara quirúrgica; aquesta li comenta, enganyant-lo, que assisteix al pis perquè ha vist un anunci al New York Times i li diu que marxi i no torni. L'estat mental del protagonista empitjora cada vegada més fins a arribar a tenir al·lucinacions. Seguidament, s'assegura que el seu advocat considera la trucada rebuda com una broma i Harold diu que Bateman és massa covard per a dur a terme tots aquests assassinats.
El llibre, finalment, acaba igual que el seu inici amb el protagonista parlant amb els seus companys a un sopar, sense saber qui ha comès tots els crims.[3]
Censura[modifica]
American Psycho ha estat objecte de censura des que va ser publicat el 1991. La novel·la va ser un best-seller immediatament, però va ser molt criticada per pornografia i violència insuportable i inadmissible.
La seva prohibició es va dur a terme a alguns països com Alemanya i Austràlia a causa de tenir un contingut violent i sexual. També hi va haver moltes crítiques sobre el llibre a països com ara Estats Units, però no es va arribar a prohibir mai. No obstant això, en aquests llocs hi havia certes llibreries que decidien no vendre'l o simplement ha estat apartat de la resta de llibres i col·locat en aquelles seccions que són tan sols per adults. A Canadà no volien deixar entrar la novel·la al seu país i es demanava la seva prohibició als menors de 18 anys.
En general, la censura del llibre ha generat un gran debat sobre la llibertat d'expressió i els límits de l'art a la societat. Molts defensors de la novel·la diuen que és una obra que ha de ser llegida i, molts altres lectors, creuen que és un llibre molt perillós.[4]
Recepció i crítica[modifica]
La novel·la va rebre moltes crítiques des de la seva publicació i va ser una obra molt polèmica. Tant va ser la desaprovació, que es van realitzar diverses manifestacions i protestes en contra del contingut gràfic de la novel·la en alguns països. No obstant això, les polèmiques i intents de censura van provocar en el públic més curiositat i necessitat de dur a terme la seva lectura, ja que, a més, va estar aclamat per alguns crítics i lectors pel seu estil d'escriptura únic i la seva capacitat per provocar una forta resposta emocional en els lectors. Alguns crítics van elogiar l'habilitat de Bret Easton per crear una obra que reflecteixi la cultura yuppie dels anys 80, mentre que altres el van criticar per la seva excessiva violència.
Pel que fa a l'autor, va obtenir fins a tretze amenaces de mort per escrit i moltes més telefòniques, i va rebre tan sols una crítica positiva en un gran mitjà de comunicació, Los Angeles Times.
Tot i les crítiques, American Psycho s'ha convertit en una novel·la influent i ha estat objecte d'anàlisis i debat en la cultura popular. A més, ha estat adaptat a una pel·lícula i un musical, la qual cosa indica que encara és rellevant i controvertit en l'actualitat.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «American Psycho» (en castellà). American Psycho, 11-06-2023.
- ↑ Roa, Ximena. «American Psycho, novela de Bret Easton Ellis [Reseña]» (en castellà), 15-09-2021. [Consulta: 15 maig 2023].
- ↑ «American Psycho» (en castellà). Wikipedia, 09-02-2023.
- ↑ «A 30 años de American Psycho: sexo explícito, crímenes atroces, amenazas de muerte y pedidos de censura» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 maig 2023].
- ↑ Eguren, Carlos J. «American Psycho de Bret Easton Ellis: ¿Cuánto vale matar?» (en castellà), 28-09-2018. [Consulta: 15 maig 2023].