Vadim Zviàguintsev

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vadim Zviàguintsev

Vadim Zviàguintsev, l'agost de 2010.
Naixement Вадим Викторович Звягинцев
Vadim Víktorovitx Zviàguintsev
18 d'agost de 1976 (1976-08-18) (38 anys)
Moscou, RSS de Rússia
Nacionalitat Rússia Rússia
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1994)
Campió d'Europa Sub-16 (1992)
Notes
Màxim Elo: 2680 (octubre 2002)

Vadim Víktorovitx Zviàguintsev (Zvjaginsev) (en rus: Вадим Викторович Звягинцев), (Moscou, 18 d'agost de 1976), és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre des de 1994.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE de desembre de 2013, hi tenia un Elo de 2653 punts, cosa que en feia el jugador número 23 (en actiu) de Rússia,[2] i el 98è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2680 punts, a la llista de gener de 2001 (posició 25 al rànquing mundial).[3]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Biografia i resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

És graduat en econòmiques per la Universitat Estatal de Moscou, el 1996, i va estudiar escacs sota la direcció d'Artur Iussúpov. El 1992, es proclamà Campió d'Europa Sub-16. En l'àmbit dels escacs, s'ha guanyat una creixent reputació de jugador creatiu i artístic, tot i que hom el veu menys freqüentment que a altres compatriotes, en no haver aconseguit encara penetrar en el circuit de torneigs d'elit. No obstant això, fins ara ha mostrat una gran propensió pels escacs d'atac.

El 1994 fou segon al Torneig Magistral de Pamplona, rere Aleksandr Morozévitx[4] El 1997, al torneig d'eliminació directa pel Campionat del món celebrat a Groningen, va mostrar el seu talent tot eliminant ell sol la major part dels representants estatunidencs, consagrats Grans Mestres.[5] En rondes consecutives, va vèncer Benjamin, Kaidanov i Seirawan, abans de perdre contra el rus Aleksei Dréiev a la quarta ronda.[1] També el 1997, guanyà el 12è Memorial Vidmar a Portorož.[6]

El 1999 fou primer al 1r Torneig Julian Borowski, a Essen (empatat amb Larry Christiansen, Emil Sutovsky i Rustem Dautov).[7] El 2000, fou novament primer a Essen (per davant de Dréiev i Bischoff), i hi triomfà novament el 2002 (aquest cop per davant de Leko). El 2002, participà com a membre de l'equip rus al Matx Rússia vs resta del Món, a Moscou, però hi tingué un molt mal resultat, en fer la pitjor performance de tots els participants, amb tres derrotes i unes taules, per un total de ½/4 punts.[8] Al Mainz Chess Classic de 2003, hi empatà al 2n lloc rere Aronian, repetint aquesta classificació l'any següent. Al Campionat de Rússia de 2005, hi fou 3r al torneig classificatori de Kazan, i acabà empatat al 4t lloc a la Superfinal.

A finals d'any 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on hi tingué una mala actuació i fou eliminat en primera ronda per Yuri Shulman.[9][10][11] El 2006, obtingué un destacadíssim 2n lloc ex aequo al Torneig Kàrpov de Poikovsky (rere un rejovenit Xírov).[1]

El 2013 empatà al primer lloc amb 7/9 punts al fort Memorial Txigorin (el campió per desempat fou Alexander Areshchenko).[12]

Estil de joc[modifica | modifica el codi]

Zvjaginsev ha estat descrit com un molt agressiu, el jugador tàctic. Víktor Kortxnoi en una entrevista el va descriure com un jugador molt original, amb una vista inusual sobre la vida, que es reflecteix en els seus escacs.[13] És conegut per col·locar extravagants moviments d'obertura i novetats per tal d'atrapar el seu oponent amb la guàrdia baixa i evitar la teoria establerta i les preparacions casolanes. Per exemple, ha jugat el seu propi antídot contra la defensa siciliana, que condueix la partida a una batalla des del començament: la revolucionària 1. e4 c5 2. Ca3!? va sorprendre tot el món dels escacs, i en especial els Grans Mestres d'elit Khalifman i Ponomariov (ambdós exCampions del món i a qui Zviàguintsev va derrotar amb la seva creació).[14][15]

Participació en competicions per equips[modifica | modifica el codi]

Va obtenir dues medalles d'argent, una per equips i una altra d'individual, representant Rússia al Campionat del món per equips de 1997, a Lucerna.[16] El mateix any 1997, participà també a l'equip rus que va guanyar la medalla d'argent al Campionat d'Europa per equips celebrat a Pula, i ell hi guanyà també la medalla d'argent per la seva actuació individual.[17]

A l'Olimpíada de 1994, quan era encara Mestre Internacional, va ajudar l'equip B de Rússia a obtenir una medalla de bronze. Amb l'equip rus absolut, va contribuir a guanyar respectivament una medalla d'or i una d'argent a les Olimpíades de 1998 i 2004.[1]

Partides notables[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 rd e8 rd f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 bd c7 d7 qd e7 f7 pd g7 h7 pd
a6 pd b6 c6 d6 bd e6 f6 nd g6 pd h6 bl
a5 b5 c5 pd d5 pl e5 f5 g5 h5
a4 b4 pd c4 d4 e4 nd f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 nl f3 g3 pl h3
a2 pl b2 pl c2 ql d2 e2 nl f2 pl g2 bl h2 pl
a1 rl b1 c1 d1 rl e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Cifuentes-Parada-Zviàguintsev: Zviàguintsev inicià una orgia de sacrificis

Cifuentes - Zviàguintsev, Obert de Wijk aan Zee 1995[18]

1.d4 e6 2.Cf3 d5 3.c4 Cf6 4.Cc3 c6 5.e3 Cbd7 6.Dc2 b6 7.Ae2 Ab7 8.O-O Ae7 9.Td1 O-O 10.e4 dxe4 11.Cxe4 Dc7 12.Cc3 c5 13.d5 exd5 14.cxd5 a6 15.Ch4 g6 16.Ah6 Tfe8 17.Dd2 Ad6 18.g3 b5 19.Af3 b4 20.Ce2 Ce4 21.Dc2 Cdf6 22.Cg2 Dd7 23.Ce3 Tad8 24.Ag2? (vegeu el diagrama a l'esquerra) Zviàguintsev ara deixa anar un dels atacs de sacrifici més impressionants de la història dels escacs, sacrificant un cavall, una qualitat, i finalment la dama, per forçar el mat a un rei blanc a la sisena fila. Cxf2! 25.Rxf2 Txe3! 26.Axe3 Cg4+ 27.Tf3 Cxh2+ 28.Rf2 Cg4+ 29.Rf3 De6! 30.Af4 Te8 31.Dc4 De3+!! 32.Axe3 Txe3+ 33.Rxg4 Ac8+ 34.Rg5 h6+ 35.Rxh6 Te5 0-1 Les negres amenacen 36...Th5# i 36...Af8#, i les blanques no poden aturar ambdues amenaces. Aquesta va ser votada com la millor partida del seu volum al Chess Informant.


Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 rd e8 f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 pd g7 h7 pd
a6 b6 c6 pl d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 pl b4 pl c4 d4 e4 pd f4 pl g4 h4
a3 b3 nl c3 d3 pd e3 f3 g3 bd h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 pl h2
a1 rl b1 c1 d1 e1 f1 kl g1 ql h1 qd
Chess zhor 26.png
Malakhov-Zviàguintsev: Les negres juguen i guanyen

La següent és una altra partida brillant de Zviàguintsev, aquest cop contra el Gran Mestre d'elit Vladímir Malàkhov:

Malàkhov (2700) - Zviàguintsev (2654), 5è Torneig Kàrpov, Poikovsky 2004[19]

1.Cf3 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.Ae2 O-O 6.O-O e5 7.d4 Cc6 8.d5 Ce7 9.Cd2 a5 10.a3 Ad7 11.b3 c6 12.Ab2 Db6 13.dxc6 bxc6 14.Ca4 Dc7 15.c5 d5 16.Cb6 Tad8 17.Ac3 Cxe4 18.Cxe4 dxe4 19.Axa5 Cf5 20.Cc4 Db8 21.Axd8 Txd8 22.b4 Ae6 23.De1 Cd4 24.Ca5 Dc8 25.Td1 Ah6 26.Rh1 Af4 27.a4 Ad5 28.Ac4 Cf3! 29.De2 Cxh2 30.Axd5 cxd5 31.f3 Cxf1 32.Txf1 e3 33.c6 d4 34.Td1 Ag3 35.f4 e4 36.Cb3 d3 37.Dxe3 Dg4 38.Tb1 Dh4+ 39.Rg1 Dh2+ 40.Rf1 Dh1+ 41.Dg1 (vegeu el diagrama a l'esquerra) e3!! 42.Dxh1 e2+ 43.Rg1 d2 0-1 Les blanques, amb dama d'avantatge, no poden fer res contra el dos peons passats i lligats de les negres, per exemple, 44.Cxd2 Txd2 45.Tel Td1! Aquesta fou votada com la quarta millor partida al Volum 90 del Chess Informant.[20]


La següent partida demostra l'estil tàctic i oportunista de Zviàguintsev; les blanques sondegen les defenses del negre al flanc de rei, al de dama i en última instància, al centre, obligant a una sèrie de debilitats que acaben en desastre.

Zviàguintsev,V (2635) - Seirawan,Y (2630) [D63] FIDE WCh KO Groningen (3.4), 16.12.1997[21] 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cc3 d5 4.Ag5 Cbd7 5.Cf3 h6 6.Ah4 Ae7 7.e3 0-0 8.Tc1 a6 9.b3 b6 10.cxd5 exd5 11.Ad3 Ab7 12.Af5 g6 13.Ah3 Te8 14.0-0 Cf8 15.Ce5 C6h7 16.Axe7 Txe7 17.g3 Dd6 18.Ag2 Td8 19.Dc2 Ce6 20.Tfd1 Rg7 21.Db2 f6 22.Cd3 Chf8 23.b4 g5 24.Cc5 bxc5 25.bxc5 Dc6 26.e4 Ted7 27.exd5 Txd5 28.Cxd5 Txd5 29.Tb1 Cd8 30.De2 Dd7 31.Txb7 Cxb7 32.c6 Dxc6 33.De7+ Rg8 34.De4 1-0

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica de Vadim Zviàguintsev» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 30 de desembre de 2013].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Vadim Zviàguintsev «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  4. «Històric de guanyadors del Torneig de Pamplona, dins un article sobre l'edició de 2008» (en castellà). chessbase. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  5. Weeks, Mark. «Campionat del món a Groningen» (en anglès). [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  6. «Torneigs Memorial Dr. Milan Vidmar» (en anglès). sah-zveza.si. [Consulta: 8 de desembre de 2011].
  7. «1r Torneig Julian Borowski, Essen, 1999, Classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  8. «Resum del matx de Moscou i enllaç al visor de partides» (en anglès). chess.gr. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  9. «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 8 de novembre de 2011].
  10. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  11. Crowther, Mark. «FIDE World Chess Cup 2005» (en anglès). The Week in Chess 580, 19 de desembre de 2005. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  12. «Classificació i partides: Memorial Txigorin 2013» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 28 d'octubre de 2013].
  13. «Entrevista a Víktor Kortxnoi sobre genialitat en escacs i nens prodigi ('Genii and Wunderkinds')» (en anglès). e3e5.com. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  14. «Partida Vadim Zviàguintsev vs Aleksandr Khalifman, Superfinal del Campionat de Rússia de 2005 (B20)» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  15. «Partida Vadim Zviàguintsev vs Ruslan Ponomariov Copa russa de clubs de 2006 (B20)» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  16. Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat del món per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  17. Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat d'Europa per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  18. «Partida Roberto Cifuentes Parada vs Vadim Zviàguintsev, Wik aan Zee Open 1995 (D45)» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  19. «Partida Vladimir Malakhov vs Vadim Zviàguintsev, 5è torneig Kàrpov 2004 (E97)» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  20. Markovic, Ivan. «[http://www.chesscafe.com/text/informant32.pdf The Ten Best Games of Chess Informant 90]» (en anglès). chesscafe.com, 12 de desembre de 2004. [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  21. «Partida Vadim Zviàguintsev vs Yasser Seirawan, FIDE WCh KO Groningen (3.4), 16.12.1997 (D51)» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 21 de novembre de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vadim Zviàguintsev
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 21 de novembre de 2011].
  • Vadim Zviàguintsev a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 21 de novembre de 2011] (anglès)
  • Partides de Vadim Zviàguintsev a «365chess.com». [Consulta: 21 de novembre de 2011]. (anglès)
  • Fitxa de Vadim Zviàguintsev a la FIDE «FIDE». [Consulta: 21 de novembre de 2011]. (anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Vadim Zviàguintsev «benoni.de». [Consulta: 21 de novembre de 2011]. (alemany)
  • Estimació Elo de Vadim Zviàguintsev a «chessmetrics.com». [Consulta: 21 de novembre de 2011]. (anglès)
  • Bartelski, Wojciech. «Fitxa de Vadim Zviàguintsev a Olimpbase» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 21 de novembre de 2011].



Títols
Precedit per:
Andrei Istrăţescu
Campió d'Europa Sub-16
1992
Succeït per:
Robert Kempiński