Nigel Short
| Nigel Short | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | Nigel David Short 1 de juny de 1965 Leigh, Anglaterra |
| Nacionalitat |  Anglaterra |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Títol | Gran Mestre (1984) 3 cops Campió britànic |
|
Notes
Màxim Elo: 2712 (abril 2004)
|
|
Nigel David Short MBE (nascut l'1 de juny de 1965 a Leigh, Lancashire), és un jugador d'escacs anglès, considerat el millor escaquista britànic del segle XX. Va obtenir el títol de Gran Mestre el 1984, als 19 anys.
Ha estat tres cops Campió britànic.[1] El 1993 va disputar, a Londres, un matx pel Campionat del món d'escacs contra Garri Kaspàrov, en el marc del cisma dels escacs, i sota els auspicis de la PCA (Professional Chess Association), fora de la jurisdicció de la FIDE. És també entrenador i comentarista d'escacs, i ha col·laborat amb columnes[2] en diverses publicacions.[3]
A la llista d'Elo de la FIDE de desembre de 2012, hi tenia un Elo de 2692 punts, cosa que en feia el jugador número 3 (en actiu) d'Anglaterra.[4] El seu màxim Elo va ser de 2712 punts, a la llista d'abril de 2004 (posició 17 al rànquing mundial).[5]
Taula de continguts |
Resultats destacats en competició [modifica]
El 1984 guanyà la North Sea Cup a Esbjerg.[6] El 1995 fou tercer a Elenite 1995 (el campió fou Veselin Topalov).[7]
El 2006, a la Politiken Cup a Copenhaguen, va empatar al primer lloc, amb 7½ punts, amb Vadim Malakhatko (1r) i Jonny Hector (3r), però quedant segon per desempat.[8] El 2008 empatà amb Etienne Bacrot al segon lloc al torneig-B del Torneig d'escacs Corus, rere el campió Sergei Movsesian.[9]
Participació en torneigs internacionals per equips [modifica]
En Short ha participat, representant Anglaterra, en molts esdeveniments internacionals:
Participació en olimpíades d'escacs[10] [modifica]
- Salònica 1984 2n suplent, 3/6 (+1 =4 -1);
- Dubai 1986 3r tauler, 10/13 (+8 =4 -1), medalla d'or al 3r tauler;
- Salònica 1988 1er tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
- Novi Sad 1990 1er tauler, 6/12 (+2 =8 -2);
- Manila 1992, 1er tauler, 6/11 (+3 =6 -2);
- Moscou 1994, 1er tauler, 8.5/13 (+6 =5 -2);
- Erevan 1996, 1er tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
- Elista 1998, 2n tauler, 6.5/11 (+2 =9 -0);
- Istanbul 2000, 2n tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
- Bled 2002, 2n tauler, 8.5/13 (+5 =7 -1);
- Calvià 2004, 2n tauler, 1.5/4 (+1 =1 -2);
- Torí 2006, 2n tauler, 8/11 (+5 =6 -0);
- Dresden 2008, 2n tauler, 7/10 (+6 =2 -2).
Participació en campionats d'Europa per equips [modifica]
- Plovdiv 1983 tauler 7, 4.5/7 (+3 =3 -1);
- Debrecen 1992 1er tauler, 5.5/8 (+4 =3 -1), medalla de bronze al 1er tauler;
- Pula 1997, 1er tauler, 4/7 (+2 =4 -1);
- Batumi 1999 1er tauler, 5/8 (+3 =4 -1);
- León 2001 2n tauler, 6/9 (+3 =6 -0).
Participació en campionats del món per equips [modifica]
- Lucerna 1985 4t tauler, 4/8 (+1 =6 -1);
- Lucerna 1989, 1er tauler, 4.5/8 (+3 =3 -2), medalla de plata al 1er tauler;
- Lucerna 1997, 1er tauler, 4/8 (+0 =8 -0).
Referències [modifica]
- ↑ «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 28 de desembre de 2010].
- ↑ Nigel Short terminated – again, Chessbase, 26 d'octubre de 2006. Consultat el dia 14 d'octubre de 2011 (anglès)
- ↑ «Nota biogràfica de Nigel Short» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 setembre 2010].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Anglaterra"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 15 de desembre de 2012].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nigel Short «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 15 de desembre de 2012].
- ↑ «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 de gener de 2012].
- ↑ «Torneig d'Elenite 1995, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
- ↑ «Malakhatko, Short, Hector win Politiken Cup» (en anglès). ChessBase, 1 d'agost de 2006. [Consulta: 29 de juny de 2009].
- ↑ «Aronian and Carlsen share first at Corus» (en anglès). Chessdom. [Consulta: 17 de juny de 2011].
- ↑ Participació de Nigel Short a les olimpíades d'escacs a olimpbase.org
Bilbiografia [modifica]
- (anglès) Short, David. Nigel Short, Chess Prodigy: His Career and Best Games. Faber & Faber, 1982. ISBN 0-571-11786-4.
- (anglès) Forbes, Cathy. Nigel Short: Quest for the Crown. Cadogan, 1993. ISBN 1-85744-048X.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nigel Short |
- Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 11 maig 2010]. (anglès)
- Nigel Short a ChessGames.com (en anglès) [Consulta: 11 maig 2010] (anglès)
- Partides de Nigel Short a «365chess.com». [Consulta: 1 maig 2010]. (anglès)
- Estimació Elo de Nigel Short a «chessmetrics.com». [Consulta: 11 maig 2010]. (anglès)
- Fitxa de Nigel Short a la FIDE «FIDE». [Consulta: 17 novembre 2010]. (anglès)
- Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nigel Short «benoni.de». [Consulta: 17 novembre 2010]. (alemany)
- Fitxa de Nigel Short a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 11 maig 2010]. (anglès)
- Entrevista amb Nigel Short a LatestChess.com, el 2007. (anglès)
- Biografia de Nigel Short en ocasió del seu 40è aniversari (notícies de chessbase.com) (anglès)
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jonathan Mestel |
Campió de la Gran Bretanya 1984 |
Succeït per: Jonathan Speelman |
| Precedit per: Jonathan Speelman |
Campió de la Gran Bretanya 1987 |
Succeït per: Jonathan Mestel |
| Precedit per: Michael Adams i Matthew Sadler |
Campió de la Gran Bretanya 1998 |
Succeït per: Julian Hodgson |
|
||||||||
  |
Açò és un esborrany sobre escacs. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
- Persones vives
- Grans Mestres d'escacs anglesos
- Escriptors d'escacs britànics
- Escriptors anglesos en anglès
- Persones de Lancashire
- Membres de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1970
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1980
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1990
- Jugadors d'escacs de la dècada del 2000
- Jugadors d'escacs de la dècada del 2010
