Nigel Short

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nigel Short
Naixement Nigel David Short
1 de juny de 1965 (1965-06-01) (49 anys)
Leigh, Anglaterra
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1984)
3 cops Campió britànic
Notes
Màxim Elo: 2712 (abril 2004)

Nigel David Short MBE (nascut l'1 de juny de 1965 a Leigh, Lancashire), és un jugador d'escacs anglès, considerat el millor escaquista britànic del segle XX. Va obtenir el títol de Gran Mestre el 1984, als 19 anys.

Ha estat tres cops Campió britànic.[1] El 1993 va disputar, a Londres, un matx pel Campionat del món d'escacs contra Garri Kaspàrov, en el marc del cisma dels escacs, i sota els auspicis de la PCA (Professional Chess Association), fora de la jurisdicció de la FIDE. És també entrenador i comentarista d'escacs, i ha col·laborat amb columnes[2] en diverses publicacions.[3]

A la llista d'Elo de la FIDE de març de 2014, hi tenia un Elo de 2674 punts, cosa que en feia el jugador número 3 (en actiu) d'Anglaterra,[4] i el número 76 del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2712 punts, a la llista d'abril de 2004 (posició 17 al rànquing mundial).[5]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

El 1984 guanyà la North Sea Cup a Esbjerg.[6] El 1995 fou tercer a Elenite 1995 (el campió fou Veselin Topalov).[7]

El 2006, a la Politiken Cup a Copenhaguen, va empatar al primer lloc, amb 7½ punts, amb Vadim Malakhatko (1r) i Jonny Hector (3r), però quedant segon per desempat.[8] El 2008 empatà amb Etienne Bacrot al segon lloc al torneig-B del Torneig d'escacs Corus, rere el campió Sergei Movsesian.[9] El gener de 2013 empatà al primer lloc al torneig Tradewise de Gibraltar, tot i que finalment fou quart després dels desempats (el campió fou Nikita Vitiugov).[10]

El 2013 empatà al primer lloc amb Nils Grandelius i Richard Rapport (el campió fou aquest darrer, per desempat) al 21è Torneig Sigeman & Co (torneig de Categoria XV)[11][12]

Participació en torneigs internacionals per equips[modifica | modifica el codi]

En Short ha participat, representant Anglaterra, en molts esdeveniments internacionals:

Participació en olimpíades d'escacs[13][modifica | modifica el codi]

  • Salònica 1984 2n suplent, 3/6 (+1 =4 -1);
  • Dubai 1986 3r tauler, 10/13 (+8 =4 -1), medalla d'or al 3r tauler;
  • Salònica 1988 1r tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
  • Novi Sad 1990 1r tauler, 6/12 (+2 =8 -2);
  • Manila 1992, 1r tauler, 6/11 (+3 =6 -2);
  • Moscou 1994, 1r tauler, 8.5/13 (+6 =5 -2);
  • Erevan 1996, 1r tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
  • Elista 1998, 2n tauler, 6.5/11 (+2 =9 -0);
  • Istanbul 2000, 2n tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
  • Bled 2002, 2n tauler, 8.5/13 (+5 =7 -1);
  • Calvià 2004, 2n tauler, 1.5/4 (+1 =1 -2);
  • Torí 2006, 2n tauler, 8/11 (+5 =6 -0);
  • Dresden 2008, 2n tauler, 7/10 (+6 =2 -2).

Participació en campionats d'Europa per equips[modifica | modifica el codi]

  • Plòvdiv 1983 tauler 7, 4.5/7 (+3 =3 -1);
  • Debrecen 1992 1r tauler, 5.5/8 (+4 =3 -1), medalla de bronze al 1r tauler;
  • Pula 1997, 1r tauler, 4/7 (+2 =4 -1);
  • Batumi 1999 1r tauler, 5/8 (+3 =4 -1);
  • León 2001 2n tauler, 6/9 (+3 =6 -0).

Participació en campionats del món per equips[modifica | modifica el codi]

  • Lucerna 1985 4t tauler, 4/8 (+1 =6 -1);
  • Lucerna 1989, 1r tauler, 4.5/8 (+3 =3 -2), medalla de plata al 1r tauler;
  • Lucerna 1997, 1r tauler, 4/8 (+0 =8 -0).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 28 de desembre de 2010].
  2. Nigel Short terminated – again, Chessbase, 26 d'octubre de 2006 (en anglès). Consultat el dia 14 d'octubre de 2011 (anglès)
  3. «Nota biogràfica de Nigel Short» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 setembre 2010].
  4. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Anglaterra"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 4 de març de 2014].
  5. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nigel Short «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 15 de desembre de 2012].
  6. «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 de gener de 2012].
  7. «Torneig d'Elenite 1995, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  8. «Malakhatko, Short, Hector win Politiken Cup» (en anglès). ChessBase, 1 d'agost de 2006. [Consulta: 29 de juny de 2009].
  9. «Aronian and Carlsen share first at Corus» (en anglès). Chessdom. [Consulta: 17 de juny de 2011].
  10. «Nikita Vitiugov wins Gibraltar after tiebreak» (en anglès). chessdom.com, 1 de febrer de 2013. [Consulta: 23 de novembre de 2013].
  11. «Rapport wins 21st Sigeman & Co on tiebreak» (en anglès). chessvibes.com, 29 de maig de 2013. [Consulta: 4 de març de 2014].
  12. «21st Sigeman & Co. tournament continues tradition» (en anglès). Chessbase, 23 de maig de 2013. [Consulta: 4 de març de 2014].
  13. Participació de Nigel Short a les olimpíades d'escacs a olimpbase.org

Bilbiografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nigel Short



Títols
Precedit per:
Jonathan Mestel
Campió de la Gran Bretanya
1984
Succeït per:
Jonathan Speelman
Precedit per:
Jonathan Speelman
Campió de la Gran Bretanya
1987
Succeït per:
Jonathan Mestel
Precedit per:
Michael Adams i
Matthew Sadler
Campió de la Gran Bretanya
1998
Succeït per:
Julian Hodgson