Nikita Vitiúgov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nikita Vitiúgov

Nikita Vitiúgov, el 2013.
Naixement Никита Витюгов
4 de febrer de 1987 (1987-02-04) (27 anys)
Sant Petersburg, RSFS de Rússia
Nacionalitat Rússia Rússia
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (2006)
Notes
Màxim Elo: 2747 (març 2014)

Nikita Kiríllovitx Vitiúgov (en rus: Никита Кириллович Витюгов); (nascut el 4 de febrer de 1987 a Sant Petersburg) és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre des de 2006.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE d'abril de 2014, hi tenia un Elo de 2747 punts, cosa que en feia el jugador número 5 (en actiu) de Rússia,[2] i el 17è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2747 punts, a la llista de març de 2014 (posició 17 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

El 2005 Vitiúgov fou subcampió d'Europa Sub-18, i Campió de Rússia Sub-18. El 2006 va ser subcampió del Campionat del món juvenil a Erevan,[4] subcampió de Rússia Sub-20, i fou 11è a la Superfinal del Campionat de Rússia absolut.[5]

El 2007 fou novament subcampió del Campionat de Rússia Sub-20, i fou 4t a la Superfinal del Campionat de Rússia absolut.[6] El 2008 fou quart a les superfinals del Campionat de Rússia, i empatà al primer lloc amb Borís Sàvtxenko al torneig de Rønne. El 2009 fou tercer a la Superfinal del Campionat de Rússia, rere Aleksandr Grisxuk i Piotr Svídler. Fou membre de l'equip rus que va guanyar la medalla d'or al Campionat del món per equips celebrat el 2009 a Bursa, on, com a segon suplent, va puntuar un 91,7% (+5 =1 -0),[7] i va guanyar a més la medalla d'or individual al seu tauler.[8] El 2011, empatà als llocs 1r-3r amb Evgeny Tomashevsky i Le Quang Liem a l'Aeroflot Open.[9]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[10][11] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una raonable actuació; avançà fins a la tercera ronda, quan fou eliminat per Vladimir Potkin (1½-2½).[12]

L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[13] on hi tingué una actuació regular, i arribà a la tercera ronda, on fou eliminat per Aleksandr Morozévitx 3½-4½.[14]

Llibres[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nota biogràfica de Nikita Vitiúgov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 30 agost 2010].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 12 d'abril de 2014].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nikita Vitiúgov «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 4 de març de 2014].
  4. El campió fou l'armeni Zavèn Andriasian: «Chess News - Shen Yang i Zavèn Andriasian, Campions del món júnior.». ChessBase.com, 2006. [Consulta: 30 agost 2010].
  5. Russian Chess Federation - Evgeny Alekseev becomes the champion of Russia
  6. FIDE Archive - Tournament report January 2007
  7. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  8. Crawley, Gavin. «Bursa: Russia wins Gold, USA Silver, India Bronze». ChessBase, 13/1/2010. [Consulta: 30 agost 2010].
  9. «Aeroflot open 2011 A». FIDE. [Consulta: 24 d'abril de 2011].
  10. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  11. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27 d'agost de 2011. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  12. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  13. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  14. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. [Consulta: 7 d'octubre de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikita Vitiúgov