Vantasselita
 Vantasselita | |
|---|---|
 Vantasselita, de Bihain, Vielsalm, Província de Luxemburg, Bèlgica | |
| Fórmula química | Al₄(PO₄)₃(OH)₃·9H₂O |
| Epònim | René Van Tassel (en)   |
| Localitat tipus | Bihain, Vielsalm, Massís Stavelot, Província de Luxemburg, Bèlgica |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.37 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.37 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.12 |
| Dana | 42.12.1.1 |
| Heys | 19.7.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,52Å; b = 16,54Å; c = 20,37Å; |
| Color | blanc |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,511 a 1,511 nβ = 1,560 nγ = 1,578 |
| Birefringència | δ = 0,067 |
| Angle 2V | mesurat: 61°, calculat: 60° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-016 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Vts |
| Referències | [1] |
La vantasselita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la vantasselita. Va ser anomenada en honor de René Van Tassel, mineralogista del Reial Institut Belga de Ciències Naturals.[1]
Característiques[modifica]
La vantasselita és un fosfat de fórmula química Al₄(PO₄)₃(OH)₃·9H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els seus cristalls són laminars, allargats al llarg de [100], aplanats en [001] i acabats per {120}. En general, en rosetes planes, de fins a 8 mm, menys comunament en forma de globular a esfèrica.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2 a 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vantasselita pertany a «08.DC: Fosfats, etc. només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments[modifica]
La vantasselita va ser descoberta a Bihain, a Vielsalm (Massís Stavelot, Província de Luxemburg, Bèlgica, on es forma en els abocadors d'una pedrera de quarsita, en cantells de quars o en plans d'esquistositat.[2] També ha estat descrita a Alemanya i el Japó.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: wavel·lita, cacoxenita, variscita, turquesa (mineral), litioforita, criptomelana, quars, clinoclor i moscovita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vantasselita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vantasselite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Vantasselite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 23 setembre 2018].