Verderol (bolet)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Verderol
Tricholoma equestre.jpg
Exemplar fotografiat a Lituània.
Exemplar fotografiat a Lituània.
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Tricholomataceae
Gènere: Tricholoma
Espècie: T. equestre
Nom binomial
Tricholoma equestre
((L.) P. Kumm., 1871)[1]
Sinònims
  • Agaricus auratus (Paulet, 1793)
  • Agaricus equestre (L., 1753)
  • Agaricus flavovirens (Pers., 1793)
  • Gyrophila equestris ((L.) Quél., 1886)
  • Tricholoma auratum ((Paulet) Gillet, 1874)
  • Tricholoma flavovirens ((Pers.) S. Lundell, 1942)[2]

El verderol, groguet o pixaconill (Tricholoma equestre) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Barret de color groc viu a groc verdós, més brunenc cap al centre.
  • Superfície viscosa en el jove, s'asseca en l'adult i es trenca en esquametes brunes.
  • Cutícula separable.
  • Làmines juntes i grogues.
  • Cama plena, robusta, més inflada al peu, del color de les làmines.
  • Carn blanca, groguenca sota la cutícula.
  • L'esporada és blanca.
  • Olor i sabor agradables.[3][4]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És una espècie exclusiva de coníferes (sobretot de pins) que fa la seua aparició al llarg de la tardor. És més corrent sobre sòls silícics, i des de la terra baixa a l'alta muntanya.[5][6]

Ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

En els darrers anys, s'han publicat diversos estudis que relacionen el consum de grans quantitats d'aquest bolet en un període de temps curt amb casos de rabdomiòlisi (destrucció del teixit muscular estriat) i que, en alguns casos, pot portar a la mort per implicació de la musculatura miocardíaca. En canvi, els desordres digestius són mínims i, fins i tot, absents.[7][8] És gastronòmicament apreciat al sud-oest de l'Estat francès, mentre que a Itàlia n'està prohibida la seua comercialització. A l'Estat espanyol també es va prohibir la seua venda al BOE per l'ordre SCO/3303/2006 del 23 d'octubre del 2006.[9][4]

Confusió amb altres bolets[modifica | modifica el codi]

Es pot confondre amb Tricholoma sulfureum, el qual és més petit, tòxic i fa una olor característica de sofre.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BioLib (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
  4. 4,0 4,1 www.isona.org (català)
  5. Gràcia, Enric, 2005.
  6. Fungipedia.es (castellà)
  7. Agència Catalana de Seguretat Alimentària - Generalitat de Catalunya (català)
  8. Bedry R, Baudrimont I, Deffieux G, et al., (2001). «Wild-mushroom intoxication as a cause of rhabdomyolysis». N. Engl. J. Med. 345 (11): pp. 798–802. [1]
  9. BOE
  10. Bolets de les illes Balears (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verderol (bolet)