Veselovskýita
 Veselovskýita | |
|---|---|
| Fórmula química | ZnCu₄(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·9H₂O |
| Epònim | František Veselovský (en)   |
| Localitat tipus | Jáchymov, Districte de Jáchymov, Erzgebirge, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.30 |
| Dana | 39.2.6.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,3948Å; b = 8,0024Å; c = 10,3557Å; α = 85,488°; β = 79,354°; γ = 84,673° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | incolor a blanc grisós |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc grisós amb un tint verdós |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,28 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Pleocroisme | fort |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2005-053 |
| Símbol | Vlv |
| Referències | [1] |
La veselovskýita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la lindackerita. Rep el seu nom en honor del Dr. František Veselovský (1948-), un excepcional mineralogista de la Czech Geological Survey, que va descriure diversos minerals nous del districte miner de Jáchymov.
Característiques[modifica]
La veselovskýita és un fosfat de fórmula química ZnCu₄(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·9H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3. És l'anàleg amb zinc de la lindackerita i la pradetita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la veselovskýita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la localitat txeca de Jáchymov, situada al districte homònim d'Erzgebirge, a la regió de Karlovy Vary, on sol trobar-se en forma de cristalls tabulars individuals, llisos com a llistons de fins a 1 mm de longitud, associats a la strashimirita. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Veselovskýite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2018].