Vlasovita
 Vlasovita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Na₂ZrSi₄O11 |
| Epònim | Kuzma Alekseevich Vlasov (en)   |
| Localitat tipus | Vavnbed Mt, Massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DM.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DM.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.34 |
| Dana | 66.2.2.1 |
| Heys | 14.10.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,0390(5) Å; b = 10,0980(4) Å; c = 8,5677(4) Å; β = 100,313(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, marró-mel, rosa |
| Duresa | 6 Mohs |
| Lluïssor | grassa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,607 nβ = 1,623 nγ = 1,628 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Pleocroisme | Incolor |
| Dispersió òptica | r < v |
| Fluorescència | Groc-taronja amb llum UV |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Vsv |
| Referències | [1] |
La vlasovita és un mineral de la classe dels inosilicats. Va ser descoberta l'any 1961 en el massís de Lovozero de la península de Kola (Rússia), sent nomenada així en honor de Kuzma A. Vlasov, geòleg rus.[2]
Característiques químiques[modifica]
És un silicat de sodi i zirconi, amb estructura molecular de inosilicat de cadena doble o amfíbol. Encara que cristal·litza com a sistema cristal·lí monoclínic, es pot convertir a sistema cristal·lí triclínic per sota de 29 °C.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vlasovita pertany a «09.DM - Inosilicats amb 6 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: stokesita, calciohilairita, hilairita, komkovita, sazykinaïta-(Y), pyatenkoïta-(Y), gaidonnayita, georgechaoïta, chkalovita, revdita, scheuchzerita i terskita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en l'última fase de formació de roques sienites amb nefelina, en pegmatites sienítiques, així com al llarg de zones de contacte de roques màfiques alcalines. També s'ha trobat emplenant cavitats en blocs ejectats de granit alcalí a l'illa de l'Ascensió.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: eudialita, microclina, albita, lorenzenita, arfvedsonita, egirina, enigmatita, faialita, piroclor, apatita o fluorita.
Referències[modifica]
- ↑ «Vlasovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Tikhonenkova, R.P. y M.E. Kazakova, 1961. "Vlasovite, a new zirconium silicate from the Lovozero massif". Doklady Acad. Nauk SSSR, 137, 944-946.
- ↑ Fleet, S.G. y J.R. Cann, 1967. "Vlasovite: a second occurrence and a triclinic to monoclinic inversion". Mineral. Mag., 36, 233-241.
- Vlasovita, mindat.org.
- Vlasovita, webmineral.com.
- Manual de vlasovita, Mineral Data Publishing.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vlasovita |