Faialita

Faialita
Grup de faialites de Ochtendung, Eifel, Alemanya
Classificació
Categoria	Silicat
Simetria cristal·lina	Ortorròmbic 2/m 2/m 2/m
Fórmula química	Fe2SiO4
Propietats fisicoquímiques:
Color	Groc verdós, marró groguenc, marró; groc pàl·lid a ambre en secció fina
Hàbit cristal·lí	Comunament granular, compacte, o massiu
Sistema cristal·lí	Ortorròmbic dipiramidal
Macles	Sobre [100]; també sobre [031]
Exfoliació	{010} moderat, {100} imperfecte
Fractura	Concoïdal
Duresa en l'escala de Mohs	6,5 – 7,0
Lluïssor	Vitri a resinós enfractures
Ratlla	Blanc
Diafanitat	Transparent
Gravetat específica	4,392
Propietats òptiques	Biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.731 – 1.824 nβ = 1,760 – 1,864 nγ = 1,773 – 1,875
Birefringència	δ = 0.042 – 0.051
Pleocroisme	Feble
Angle 2V	Mesurat: 74° a 47°, Calculat: 54° to 66°
Referències

La faialita (Fe₂SiO₄) és un membre de la sèrie de l'olivina ric en ferro. Cristal·litza en sistema ortoròmbic. El nom de fayalita deriva de l'illa de Faial a les Açores on es va descriure primer el 1840. És un constituent relativament comú de les roques ígnies àcides o alcalines com riòlits, traquits i sienits per exemple. Es troba també en sediments rics en ferro subjectes a metamorfisme de grau mitjà. La faialita en presència de quars també pot reaccionar amb l'oxigen i produir magnetita + quars. Aquesta reacció es fa servir per controlar la fugacitat d'oxigen en laboratori.

Estructura atòmica de la faialita.

Bibliografia

• Deer, W. A., Howie, R. A., and Zussman, J. (1992). An introduction to the rock-forming minerals (2nd ed.). Harlow: Longman ISBN 0-582-30094-0

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Faialita