Faialita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Faialita

Faialita en matriu de cristobalita, de Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoria nesosilicats
Fórmula química Fe2+2SiO4
Nickel-Strunz 09.AC.05
Dana 51.3.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic dipiramidal
Hàbit cristal·lí comunament granular, compacte, o massiu
Estructura cristal·lina a = 4.8211 Å, b = 10.4779 Å, c = 6.0889 Å; Z = 4
Simetria ortorròmbica 2/m 2/m 2/m
Color groc verdós, marró groguenc, marró; groc pàl·lid a ambre en secció fina
Macles sobre [100]; també sobre [031]
Exfoliació {010} moderada, {100} imperfecte
Fractura concoïdal
Duresa 7
Lluïssor vítria a resinosa en fractures
Ratlla blanca
Diafanitat transparent
Gravetat específica 4,392
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.731 – 1.824 nβ = 1,760 – 1,864 nγ = 1,773 – 1,875
Birefringència δ = 0.042 a 0.051
Pleocroisme feble
Angle 2V mesurat: 74° a 47°, calculat: 54° a 66°
Referències [1][2]

La faialita és un mineral de la classe dels nesosilicats. És un membre del grup de l'Olivina ric en ferro. El seu nom deriva de l'illa de Faial a l'arxipèlag de les Açores (Portugal), on es va descriure per primera vegada el 1840.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'estructura a escala atòmica de fayalita al llarg de l'eix a. L'oxigen es mostra en vermell, silici en color rosa, i el ferro en blau. Una projecció de la cel·la unitària es mostra pel rectangle negre.

És un silicat de ferro, l'equivalent amb Fe2+ de la forsterita, la tefroïta i l'olivina càlcica, altres minerals del seu grup. La seva fórmula química és Fe2+2SiO4. Cristal·litza en sistema ortoròmbic. La fayalita pura és molt rara i és molt comú que porti impureses de manganès.

Forma dues sèries de solució sòlida, una d'elles amb la forsterita (Mg2SiO4), en la qual la substitució gradual del ferro per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb la tefroïta (Mn2+2SiO4), en la qual es va substituint el ferro per manganès. Tots els minerals de les dues sèries cristal·litzen en el sistema ortoròmbic. Una espècie molt relacionada amb la faialita amb una forta oxidació és la laihunita.[3]

Formació[modifica | modifica el codi]

És molt rara a la natura, però és molt comú trobar-ne fabricada artificialment en les escòries de ferro que es produeixen en processos de metal·lúrgia. De forma natural apareix en les roques ígnies àcides o alcalines com riolites, traquites i sienites per exemple. També en roques plutòniques, rarament en pegmatites de granit. Es troba també en sediments rics en ferro subjectes a metamorfisme de grau mitjà. La faialita en presència de quars també pot reaccionar amb l'oxigen i produir magnetita + quars. Aquesta reacció es fa servir per controlar la fugacitat d'oxigen en laboratori. Sol trobar-se associada a altres minerals com: augita, plagioclasa, microclina, quars, apatita, magnetita, ilmenita, espinel·la, hedenbergita, arfvedsonita, alguns amfíbols, almandina, tridimita o grunerita.

Varietats[modifica | modifica el codi]

La roepperita és la única varietat que es coneix de faialita. Es tracta d'una faialita zíncica i mangànica, amb fórmula (Fe2+2,Mn,Zn)SiO4. Va ser anomenada així l'any 1872 per George J. Brush en honor de William Theodore Roepper (1810-1880), professor de mineralogia i geologia de la Universitat de Lehigh, als Estats Units, i el primer que va descriure aquesta espècie després de descobrir-la als dipòsits de zinc de la vall Saucon, a Pennsylvania.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fayalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2014].
  2. «Fayalite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 18 juliol 2014].
  3. «Laihunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2014].
  4. «Roepperite (of Brush)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Deer, W. A., Howie, R. A., and Zussman, J. (1992). An introduction to the rock-forming minerals (2nd ed.). Harlow: Longman ISBN 0-582-30094-0
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Faialita Modifica l'enllaç a Wikidata