Kirschsteinita
 Kirschsteinita | |
|---|---|
 Kirschsteinita trobada a la mina Harstigen, Pajsberg, Filipstad, Värmland, Suècia | |
| Fórmula química | CaFe2+SiO₄ |
| Localitat tipus | Mont Shaheru, Mont Nyiragongo, Goma, Kivu Nord, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AC.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.05 |
| Dana | 51.3.2.2 |
| Heys | 14.22.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,44Å; b = 11,15Å; c = 4,87Å; |
| Grup espacial | space group Pmnb (en)  |
| Color | verd clar, incolor en seccions primes |
| Duresa | 5,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,674 a 1,693 nβ = 1,694 a 1,734 nγ = 1,706 a 1,735 |
| Birefringència | δ = 0,032 a 0,042 |
| Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 16° to 74° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Impureses comunes | Ti, Al, Mn, Mg, Na, K, P, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1957 |
| Símbol | Kir |
| Referències | [1] |
La kirschsteinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'olivina. Va ser descoberta l'any 1957 a Goma, Kivu Nord, República Democràtica del Congo i rep el seu nom en honor de l'alemany Egon Kirschstein, pioner en l'exploració geològica de l'àrea volcànica de Virunga a Kivu Nord.[1]
Característiques[modifica]
La kirschsteinita és un silicat de fórmula química CaFe2+SiO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls de fins a 0.5 mm.[2] És de color verd clar, però es veu incolora en seccions prou primes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral monticel·lita (CaMgSiO₄), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kirschsteinita pertany a «9.AC - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6]» juntament amb els següents minerals: faialita, forsterita, glaucocroïta, laihunita, liebenbergita, tefroïta, monticel·lita, brunogeierita, ringwoodita i chesnokovita.
Formació i jaciments[modifica]
Existeixen jaciments de kirschsteinita a Algèria, l'Antàrtida, Argentina, Àustria, el Brasil, els Estats Units, França, l'Índia, Itàlia, el Kazakhstan, Mauritània, Mèxic, el Marroc, Namíbia, Polònia, la República Democràtica del Congo, Rússia, Sud-àfrica i Suècia. A Espanya n'existeix un jaciment a Pastrana, Múrcia.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Kirschsteinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Kirschsteinita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 3 octubre 2016].