Willhendersonita
 Willhendersonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | KCa(Si₃Al₃)O₁₂·5H₂O |
| Epònim | William A. Henderson (en)  |
| Localitat tipus | pedrera Vispi (incl. Celli; Pian di Celle), San Venanzo, Província de Terni, Úmbria, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.26 |
| Dana | 77.1.2.3 |
| Heys | 16.10.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,23Å; b = 9,21Å; c = 9,52Å; α = 92,7°; β = 92,4°; γ = 90,1° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | incolor, blanc |
| Exfoliació | perfecta - {100} (010} (001} |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,18 g/cm³ (mesurada); 2,20 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,505 nβ = 1,511 nγ = 1,517 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Angle 2V | mesurat: 87°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Impureses comunes | Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-030 |
| Any d'aprovació | 1984 |
| Símbol | Whd |
| Referències | [1] |
La willhendersonita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la zeolita. Va ser anomenada en honor de William A. Henderson Jr. (1932-2014) químic nord-americà que va descobrir el mineral.[1]
Característiques[modifica]
La willhendersonita és un tectosilicat de fórmula química KCa(Si₃Al₃)O₁₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en cristalls tabulars, aplanats en {001}, amb {100}, {010} i {001}, i en agregats amb macles semblants a reixes, els cristalls mesuren menys d'1 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la willhendersonita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.
Formació i jaciments[modifica]
La willhendersonita va ser descoberta a la pedrera Vispi, a San Venanzo (Província de Terni, Úmbria, Itàlia) com a mineral secundari format com un producte d'alteració hidrotermal de baixa temperatira en laves basàltiques potàssiques.[2] També ha estat descrita a Alemanya, Àustria, els Estats Units i altres indrets d'Itàlia.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: phil·lipsita, thomsonita, apofil·lita, melilita, gismondina, cabazita, ettringita i taumasita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willhendersonita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Willhendersonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Willhendersonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 2 juny 2018].