Xovinisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

S'anomena habitualment xovinisme, (del patriota francès Nicolas Chauvin) a la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania que el propi del país (o regió) a què un pertany és el millor en qualsevol aspecte.[1] El nom prové de la comèdia La cocarde tricolore dels germans Cogniard, on un actor, amb el nom de Chauvin, personifica un patriotisme exagerat.

El xovinisme resulta un raonament fals o paralògic, una fal·làcia de tipus etnocèntric o de anat-la fori. En retòrica, perquè, constituïx un dels arguments falsos anomenats ad hominem que servixen per a persuadir amb sentiments en compte de amb raons als que es convencen més amb aquells que amb estos, i com a tal es va utilitzar sovint per part dels polítics per a persuadir a les masses. Va nàixer fonamentalment amb la creença del romanticisme en els "caràcters nacionals" o volkgeist, si bé els grecs ja es burlaven dels que pretenien que la lluna d'Atenes era millor que la d'Efes; psicològicament, això no obstant, es tracta d'un sistema delirant que amaga un sentiment neuròtic d'inferioritat en forma paranoica (en la seua manifestació de deliri de grandesa) molt assentat en la naturalesa humana. Sol considerar-se com un senyal de nacionalisme i com a tal sol anar acompanyada de la mania persecutòria de tirar la culpa sempre a altres del pitjor que es puga trobar en la nació d'un. Erich Fromm, Lleó Poliakov i Jon Juaristi han estudiat les manifestacions més perverses i perilloses del xovinisme, que poden anar associades a ideologies totalitàries xenòfobes i racistes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Xovinisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.