Circ

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Per a altres significats, vegeu «Circ (desambiguació)».

El circ és una art escènica que produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes, pallassos, mags i altres intèrprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l'òpera, etc. Com tots els espectacles, es desenvolupa de forma diferent depenent de a qui vagi dirigit. Pot anar dirigit a un públic infantil, adult o també pot usar-se de manera social, per exemple ajudant a pobles que s'estiguin recuperant de la tristesa i el xoc que els ha provocat una guerra recent.

A Argentina es va donar una variant d'aquest gènere artístic, denominada "circ crioll" que va sorgir entre el 1840 i el 1866 als voltants de la ciutat de Buenos Aires, va difondre principalment el gènere "gauchesco"" a través de la dansa i de cançons.

Escenaris[modifica]

Els espectacles de circ més típics es poden presentar al carrer, en carpes o en sales. Les sales poden ser teatres i altres tipus de sales d'espectacles o bé altres llocs, com escoles, museus, etc. Existeixen sales dedicades especialment a espectacles de circ, que disposen d'escenaris alts, per exemple, per poder fer acrobàcia, són els teatres circ.

El circ més clàssic és presentat en l'interior d'un gran envelat que compta amb pistes i galeries de seients per al públic. Les pistes dels circs solen ser àrees circulars on es presenten les funcions; per tant, el circ de tres pistes és considerat més atractiu per la varietat d'espectacles de què es gaudeix alhora.

En l'actualitat existeixen carpes de circ estables i fixos geogràficament, però en altres ocasions el circ continua amb el seu caràcter passatger i pot ser anunciat per una desfilada, avisant que el circ va arribant a la població.

Història[modifica]

Circ romà

Circ a Catalunya[modifica]

L'arribada a Catalunya fou a mà de la companyia del francès Jean Gadis Colman a finals del segle xviii i posteriorment de les companyies franceses i italianes a inicis del segle xix. Entrats al segle xx l'espectacle circense va recórrer ininterrompudament tot el territori i un sens fi de grans i petits circs ambulants van visitar centenars de viles : Capità Milà, Canadà, Royal, Atlas, Cristiani, Jarz, Americano, Price, Casartelli, els d'Ángel Cristo (Berlin Zirkus, Checoslovaco de Praga, Ruso), els italians Rossi (Italiano, Nacional de Budapest) i Faggioni (Europa i Americano a Tres Pistas), entre molts d'altres. Cal destacar els grans circs estrangers com el Mikkenie, el Krone, el Knie, el de Moscou, el Soleil, el d'Etiòpia i un molt llarg etcètera. Les principals nissagues arrelades al territori són els Andreu- Rivel, els Raluy, els Aragon i els Frediani. En darrer lloc destaca la primera empresa itinerant: el Circ Cric (1981–82), al qual van seguir, el 1995, el Circ Raluy i, la temporada 2003-2004, un intent d'itinerància de Monti & Cia. amb el Circ Grottesco.^[1]

Alguns circs catalans són el Circ Cric, companyia de circ fundada l'any 1981 per Tortell Poltrona; el Teatre Circ Olympia, circ estable, amb capacitat per a 6.000 espectadors on també es van programar espectacles d'òpera, sarsuela, teatre, revista, etc; el Cirquet Confeti, companyia de circ fundada fa més de 25 anys; l'Escarlata Circus, companyia de circ nascuda el 1987. Premi Nacional de circ el 2007. Directors i co-fundadors de la Fira de Circ Trapezi dels seus inicis el 1997 fins al 2011; i el Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris, iniciativa de l'Ateneu Popular de Nou Barris (Barcelona) sorgida l'any 1996 per fomentar el circ.

Els professionals del circ català es troben representats a l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), que gestiona La Central del Circ, un espai de creació ubicat al Parc del Fòrum de Barcelona, i Circat.cat, una pàgina web per a la internacionalització del circ.