Iot: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viccionari	Viccionari

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 14:03, 15 març 2014

Un iot és una embarcació amb funció esportiva o d'esbarjo.^[1] Aquesta denominació inclou una gran varietat d'embarcacions, podem diferenciar-les en funció del sistema de propulsió, l'eslora i la funció principal per la qual s'ha dissenyat. Per la propulsió podem diferenciar entre velers i embarcacions a motor. Les eslores poden anar de pocs metres, com de la vela lleugera, fins a grans iots de més de 25 metres.^[2] Existeixen també els anomenats súper o mega iots, embarcacions de luxe amb tripulació pròpia i nombrós equipament, amb eslores que poden fins i tot superar els 100 metres. A nivell d'objecte de disseny podem destacar les embarcacions dissenyades per a la competició esportiva (que primen la velocitat) i les dissenyades per al creuer (que prioritzen l'habitabilitat i l'autonomia) capaces de grans travesses, fins i tot de la volta la món.

Etimologia i història

La paraula iot prové de l'holandès jacht que significa cacera or caçar (semblant a l'alemany Jagd), que va passar a l'anglès yacht i posteriorment com a neologisme al català i castellà.^[3]

Els iots originalment eren velers ràpids utilitzats per la Marina Holandesa a partir del segle XVII per perseguir les embarcacions de pirates i contrabandistes a les aigües poc profundes de la costa dels Països Baixos. També s'utilitzaren per finalitats no militars com el control de duanes i el transport de pilots o "pràctics" als vaixells en espera per entrar a port.^[4]

Al segle XVIII apareixen els primers clubs nàutics, en forma de Yacht Clubs a Rússia, Irlanda i el Regne Unit.^[5] Aquests eren clubs lligats a l'aristocràcia, els quals eren propietaris de grans iots amb un ús esportiu i d'oci vinculat a les pròpies activitats del club. Durant la segona meitat del segle XX l'augment del nivell de vida i la disminució dels preus de les embarcacions a permès popularitzar la vela esportiva i la tinença d'aquestes embarcacions, amb la creació de diversos clubs de vela i un augment en el nombre de navegants.

Iots a vela

Els iots a vela solen tenir una eslora de 6 m fins a uns 30 m, aquests darrers sovint en casos d'embarcacions de luxe amb tripulació pròpia. Tot i això la majoria de iots a vela privats solen tenir una eslora de 7 a 14 m, ja que el seu cost augmenta ràpidament en proporció a l'eslora.

Els iots moderns solen comptar amb configuracions de veles eficients, habitualment amb aparell bermudià o marconi que permet navegar contra el vent, comptant amb una vela major a popa i una gènova a proa del pal. També poden incorporar una vela globus o spinnaker per navegar amb vent de popa. A més solen comptar amb un motor dièsel per maniobrar a port, navegar en falta de vent o carregar les bateries.

Iots de navegació lleugera

Es tracta d'embarcacions de vela lleugera que tot i no ser anomenats habitualment iots tenen s'utilitzen clarament per a finalitat esportiva i d'oci. Solen ser embarcacions propulsades exclusivament a vela de mida petita i fàcilment transportables. Hi ha múltiples dissenys per l'eslora no acostuma a superar 5 metres d'eslora i tenen un desplaçament molt baix, comptant sovint amb un 1 o 2 tripulants. En anglès s'anomenen genèricament dinghy^[1]. Poden ser tant d'un sol buc, comptant llavors amb una orsa abatible, com multibuc com el patí de vela. Estan dissenyats per la navegació a vela d'oci i esportiva, en curses o travesses curtes, a prop de la costa, durant en dia i en condicions meteorològiques favorables. Aquest tipus d'embarcacions són molt utilitzades en les escoles de vela i algunes de les classes participen en competicions esportives fins i tot als Jocs Olímpics. Algunes embarcacions de major eslora també es poden incloure a aquesta categoria, si la seva funció bàsica és la navegació, comptant llavors amb capacitat per més tripulants i sovint amb una petita cabina per guardar equipament o resguardar-se dels elements.

Iots de "cap de setmana"

De major envergadura, fins a uns 10 m, i amb instal·lacions d'acomodament a l'interior del buc com ara cabines, sala d'estar i cuina i lavabo compactes^[6]. Aquests estan dissenyats per emprendre viatges curts, de 2 o 3 dies, en zones costaneres. Sovint estan equipats amb quilles dobles i un fons apte per operar en aigües poc profundes i fins i tot deixar el iot varat en posició vertical i recuperable tot aprofitant les marees baixes. Aquesta tipologia era habitual en molts iots del Regne Unit fins a la major popularització dels iots de creuer.

Iot de creuer

Són amb diferència els iots més habituals en ús privat, en general amb eslores totals de 7 a 14 m.^[7] Tot i existir una gran varietat de dissenys solen cercar un equilibri entre facilitat de govern, espai i confort interior i rendiment de navegació. El disseny tipus seria d'un buc amb forma de gota d'aigua, afilat a la proa, fons pla i amb quilla.

Iots a motor

Els iots a motors inclouen des de petites embarcacions amb motors forabord fins a "mega-iots" de gran eslora i amb instal·lacions de luxe.

Materials i tècniques de construcció

Fins a la dècada dels 50 del segle XX quasi tots els iots es fabricaven amb fusta i acer. Després de la Segona Guerra Mundial es van començar a difondre nous materials i tècniques de fabricació.^[8] Cal destacar especialment la utilització del plàstic reforçat amb fibra de vidre (GRP en les seves inicials en anglès), el qual és el més utilitzat avui en dia tant en iots a vela com a motor.^[9] El seu ús es va començar a estendre a la dècada del 1950, primer en iots fabricats especialment i la dècada següent ja amb produccions en sèrie.^[10] La seva producció ofereix diversos diversos avantatges: un preu menor en comparació amb altres materials (gràcies a la producció en sèrie),^[10] lleugeresa i capacitat per adoptar quasi qualsevol forma ja sigui al buc o a la coberta i superestructura. En embarcacions d'altes prestacions sovint el reforç del plàstic del casc es realitza amb malles de kevlar o fibra de carboni, les quals ofereixen major resistència i menor pes, però tenen un cost molt més elevat.

Altres materials que s'utilitzen en menor mesura són l'acer (especialment en els iots de majors dimensions) i l'alumini que ofereix major lleugeresa però una fabricació i reparació més complexa i costosa.^[9] En ambdós casos s'utilitzen aliatges adequats per al seu ús en entorns marins. La fusta utilitzada ja no es limita a la forma tradicional de taulons (utilitzada tradicionalment pels mestres d'aixa), avui en dia són habituals les planxes de contraplacat marí (especialment tractat), la fullola i la fusta de balsa. En diversos casos s'opta per recobrir la fusta amb resines epoxi. Finalment un material amb un ús molt poc habitual és el ferrociment (ciment amb una trama metàl·lica).

Vegeu també

Referències

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. «Diccionari general de l'esport [en línia]». TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 març 2014].
↑ TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. «Transport». TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 març 2014].
↑ «yate». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española. [Consulta: 15 març 2014].
↑ Gardiner & Lavery, 1992, p. 68
↑ «WORLD'S OLDEST YACHT CLUBS». [Consulta: 15 març 2014].
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades dimensions
↑ dimensions. «Yacht Dimensions». Memebridge. [Consulta: 15 març 2014].
↑ Dawson, Dudley. «What's the Best Material For Building Yachts?». Yachting Magazine. [Consulta: 15 març 2014].
↑ ^9,0 ^9,1 BlueMoment. «Choosing a sailing yacht». Yachting Life. [Consulta: 15 març 2014].
↑ ^10,0 ^10,1 Marsh, George. «50 years of reinforced plastic boats». Reinforced Plastics. [Consulta: 15 març 2014].

Bibliografia

Gardiner, R & Lavery, B, The Line of Battle: The Sailing Warship 1650–1840, 1992 (edició de 2004), Conway, ISBN 0-85177-954-9
Partridge, Eric, Origins, A Short Etymological Dictionary of Modern English, Greenwich House, 1983, ISBN 0-517-41425-2

Enllaços externs

[esport-1] 1,0 ^1,1 TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. «Diccionari general de l'esport [en línia]». TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 març 2014].

[2] TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. «Transport». TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 març 2014].

[3] «yate». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española. [Consulta: 15 març 2014].

[Gardiner_&_Lavery,_1992,_p._68-4] Gardiner & Lavery, 1992, p. 68

[5] «WORLD'S OLDEST YACHT CLUBS». [Consulta: 15 març 2014].

[dimensions-6] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades dimensions

[7] sions. «Yacht Dimensions». Memebridge. [Consulta: 15 març 2014].

[best_material-8] Dawson, Dudley. «What's the Best Material For Building Yachts?». Yachting Magazine. [Consulta: 15 març 2014].

[materials-9] 9,0 ^9,1 BlueMoment. «Choosing a sailing yacht». Yachting Life. [Consulta: 15 març 2014].

[GRP-10] 10,0 ^10,1 Marsh, George. «50 years of reinforced plastic boats». Reinforced Plastics. [Consulta: 15 març 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

@@ Línia 10: / Línia 10: @@
 Al [[segle XVIII]] apareixen els primers [[club nàutic|clubs nàutics]], en forma de ''Yacht Clubs'' a [[Rússia]], [[Irlanda]] i el [[Regne Unit]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ycaol.com/internat.htm|consulta=15 març 2014|títol=WORLD'S OLDEST YACHT CLUBS}}</ref> Aquests eren clubs lligats a l'[[aristocràcia]], els quals eren propietaris de grans iots amb un ús esportiu i d'oci vinculat a les pròpies activitats del club. Durant la segona meitat del [[segle XX]] l'augment del nivell de vida i la disminució dels preus de les embarcacions a permès popularitzar la [[vela esportiva]] i la tinença d'aquestes embarcacions, amb la creació de diversos clubs de vela i un augment en el nombre de navegants.
-== Classificació ==
+==Iots a vela==
 [[Fitxer:Bavaria Cruiser 45.jpg|300px|thumb|left|Un iot a vela ''Bavaria Cruiser 45'' en navegació.]]
-===Iots a vela===
 Els iots a vela solen tenir una [[eslora]] de 6 m fins a uns 30 m, aquests darrers sovint en casos d'embarcacions de luxe amb tripulació pròpia. Tot i això la majoria de iots a vela privats solen tenir una eslora de 7 a 14 m, ja que el seu cost augmenta ràpidament en proporció a l'eslora.
-Els iots moderns solen comptar amb configuracions de veles eficients, habitualment amb [[Aparell Marconi|aparell bermudià o marconi]] que permet navegar contra el vent. També poden incorporar una vela globus o ''[[spinnaker]]'' per navegar amb vent de [[popa]]. A més solen comptar amb un [[motor dièsel]] per maniobrar a [[port]], navegar en falta de vent o carregar les [[bateries]].
+Els iots moderns solen comptar amb configuracions de veles eficients, habitualment amb [[Aparell Marconi|aparell bermudià o marconi]] que permet navegar contra el vent, comptant amb una [[vela major]] a popa i una [[Gènova (vela)|gènova]] a proa del pal. També poden incorporar una vela globus o ''[[spinnaker]]'' per navegar amb vent de [[popa]]. A més solen comptar amb un [[motor dièsel]] per maniobrar a [[port]], navegar en falta de vent o carregar les [[bateries]].
 [[Fitxer:470 auf der Außenalster.jpg|thumb|upright|Embarcació de vela lleugera de la classe [[470 (vela)|470]] en navegació.]]
@@ Línia 22: / Línia 22: @@
 ==== Iots de "cap de setmana" ====
-De major envergadura, fins a uns 10 m, i amb instal·lacions d'acomodament a l'interior del buc com ara cabines, sala d'estar i cuina i lavabo compactes. Aquests estan dissenyats per emprendre viatges curts, de 2 o 3 dies, en zones costaneres. Sovint estan equipats amb quilles dobles i un fons apte per operar en aigües poc profundes i fins i tot deixar el iot varat en posició vertical i recuperable tot aprofitant les [[marea|marees baixes]]. Aquesta tipologia era habitual en molts iots del Regne Unit fins a la major popularització dels iots de creuer.
+De major envergadura, fins a uns 10 m, i amb instal·lacions d'acomodament a l'interior del buc com ara cabines, sala d'estar i cuina i lavabo compactes<ref name="dimensions"></ref>. Aquests estan dissenyats per emprendre viatges curts, de 2 o 3 dies, en zones costaneres. Sovint estan equipats amb quilles dobles i un fons apte per operar en aigües poc profundes i fins i tot deixar el iot varat en posició vertical i recuperable tot aprofitant les [[marea|marees baixes]]. Aquesta tipologia era habitual en molts iots del Regne Unit fins a la major popularització dels iots de creuer.
 ==== Iot de creuer ====
-Són amb diferència els iots més habituals en ús privat, en general amb eslores totals de 7 a 14 m. Tot i existir una gran varietat de dissenys solen cercar un equilibri entre facilitat de govern, espai i confort interior i rendiment de navegació. El disseny tipus seria d'un buc amb forma de gota d'aigua, afilat a la [[proa]], fons pla i amb [[quilla (nàutica)|quilla]].
+Són amb diferència els iots més habituals en ús privat, en general amb eslores totals de 7 a 14 m.<ref>{{ref-web|cognom=dimensions|url=http://www.dimensionsinfo.com/yacht-dimensions/|consulta=15 març 2014|títol=Yacht Dimensions|editor=Memebridge}}</ref> Tot i existir una gran varietat de dissenys solen cercar un equilibri entre facilitat de govern, espai i confort interior i rendiment de navegació. El disseny tipus seria d'un buc amb forma de gota d'aigua, afilat a la [[proa]], fons pla i amb [[quilla (nàutica)|quilla]].
+== Iots a motor ==
 [[Fitxer:Lady_Lau_super-yacht_IMO_1010674_Bonifacio.jpg|300px|thumb|Iot de luxe ''Lady Lau'' a [[Còrsega]].]]
 [[Fitxer:Owen site pictures 013.jpg|300px|thumb|Diversos iots a motor exposat a terra ferma.]]
-=== Iots a motor ===
 Els iots a motors inclouen des de petites embarcacions amb motors [[forabord]] fins a "mega-iots" de gran eslora i amb instal·lacions de luxe.