Vés al contingut

Casablanca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: la:Casablanca (urbs)
ampliació
Línia 37: Línia 37:
}}<!--Fi de la taula-->
}}<!--Fi de la taula-->


'''Casablanca''' (en [[àrab]], '''الدار البيضاء''', ''ad-Dār al-Bayḍāʾ'', literalment ''la Casa Blanca'', reduït en el llenguatge popular a ''Dar-l-Bidà'', així com també a ''Casa'' amb pronunciació a la [[francès|francesa]]) és la ciutat més gran del [[Marroc]] i el seu [[port]] més important.
'''Casablanca''' (en [[àrab]], '''الدار البيضاء''', ''ad-Dār al-Bayḍāʾ'', literalment ''la Casa Blanca'', reduït en el llenguatge popular a ''Dar-l-Bidà'', així com també a ''Casa'' amb pronunciació a la [[francès|francesa]]) és la ciutat més gran del [[Marroc]] i el seu [[port]] més important. Disposa de l'aeroport internacional Mohammed V.


És considerada la capital econòmica del país, encara que la capital oficial i seu del govern és [[Rabat]]. Situada a l'oest, en la costa del [[Oceà Atlàntic]]. Segons el cens de setembre de [[2004]], la població de Casablanca és de 2.950.000 habitants.
És considerada la capital econòmica del país, encara que la capital oficial i seu del govern és [[Rabat]]. Situada a l'oest, en la costa del [[Oceà Atlàntic]]. Segons el cens de setembre de [[2004]], la població de Casablanca és de 2.950.000 habitants.
Línia 47: Línia 47:
Vegeu: [[Anfa]]
Vegeu: [[Anfa]]


Després de la destrucció d'Anfa pels portuguesos, la llegenda de la seva tornada el [[1515]] i la fundació de la ciutat el 1515 o 1575 no és més que això, una llegenda. Els portuguesos van tenir el projecte d'anar a Anfa el 1515 però no el van executar al fracassar a Mamura. La tradició diu que van fundar ''Casa Branca'' el [[1575]] i la van abandonar el [[1755]] després de l'augment dels atacs provinents de les tribus [[musulmà|musulmanes]] dels voltants. La realitat es que el lloc va romandre desert fins que el sultà Sidi Muhammad ben Allah la van fer construir amb el nom de Dar al-Bayda a la meitat del segle XVIII.
Després de la destrucció d'[[Anfa]] pels portuguesos, la llegenda de la seva tornada el [[1515]] i la fundació de la ciutat el [[1515]] o [[1575]] no és més que això, una llegenda. Els portuguesos van tenir el projecte d'anar a Anfa el [[1515]] però no el van executar al fracassar a Mamura. La tradició diu que van fundar ''Casa Branca'' el [[1575]] i la van abandonar el [[1755]] després de l'augment dels atacs provinents de les tribus [[musulmà|musulmanes]] dels voltants. La realitat es que el lloc va romandre desert fins que el sultà Sidi Muhammad ben Allah la van fer construir amb el nom de '''Dar al-Bayda''' a la meitat del segle XVIII amb un bastió capacitat per artilleria, probablement després del [[1769]] quan els portuguesos van evacuar Mazagan, per prevenir un retorn ofensiu dels cristians. El [[1782]] el comerç fou concedit a una companyia de [[Cadis]] i el [[1789]] a la Compañia de los Cinco Gremios Mayores de Madrid, però el [[1793]] es va revoltar el governador del país dels Shawiya, i va establir residència a Casablanca i després de liquidar la revolta el sultà va fer tancar el port el [[1794]] i va enviar a [[Rabat]] als delegats espanyols i demés comerciants cristians. No fou reobert fins el [[1830]] per Mawlay Abd al-Rahman ben Hisham.


En el [[segle XIX]] la població va començar a créixer considerablement i el comerç marítim es va incrementar. Casablanca fou un port estratègicament important durant la [[Segona Guerra Mundial]] i va albergar la [[Cimera Anglo-americana]] en [[1943]].
En el [[segle XIX]] la població va començar a créixer considerablement i el comerç marítim es va incrementar. Els comerciants van tornar a partir de [[1840]] i especialment després de [[1852]]. Els principals foren els occitans de [[Lodeva]] que buscaven llana per escapar del mercat anglès; després van seguir anglesos-gibraltarencs, alemanys, portuguesos i espanyols. El [[1857]] es va obrir el primer viceconsolat. Hi va haver alguna sequera i alguna epidèmia que no va aturar el creixement de la colònia estrangera. Una línea regular de navegació va establir una escala a la vila. El [[1906]] el tràfic del port (14 milions de francs-or) va superar al de [[Tànger]].

El [[1904]] Marroc va obtenir un préstec de l'estranger i les duanes van servir de garantia, que es va augmentar el [[1906]] a causa dels pactes de la [[Conferència d'Algesires]]. Els francesos van començar a treballar en la millora del port, provocant la hostilitat de les tribus Shawiya de la rodalia, que el [[30 de juliol]] de [[1907]] van atacar i matar alguns treballadors europeus a una carretera fora de la ciutat. Va intervenir un vaixell de guerra francès i en la confusió es va produir el saqueig de la ciutat pels nadius, especialment el barri jueu; el [[5 d'agost]] el vaixell francès va bombardejar la ciutat i el dia [[7 d'agost]] els mariners (2000 homes) van desembarcar dirigits pel general Drude. També Espanya va enviar vaixells i homes. Les tribus foren rebutjades poc a poc i el país dels Shawiya fou ocupat pels francesos. Així es va iniciar el procés que va portar al protectorat el [[1912]].

El primer resident general Lautey fou responsable del gran desenvolupament de la ciutat, quan va decidir construir un gran port, el principal del Marroc. Aquest port artificial, protegit de l'alta mar per un dic de 3180 metres, amb 4870 metres de molls d'aigua fonda, va suposar augmentar considerablement l'activitat econòmica local. Casablanca fou un port estratègicament important durant la [[Segona Guerra Mundial]] i va albergar la [[Cimera Anglo-americana]] en [[1943]]. Després de la guerra una bomba nacionalista el dia de Nadal del [[1953]], va causar nombroses víctimes.

El [[1956]] el port tenia un tràfic de vuit milions i mig de tones. La població, que era de 20.000 habitants el [[1907]], havia passat a 680.000 el [[1952]], dels quals 462.920 eren marroquins musulmans, 74.783 marroquins jueus (un terç dels jueus del Marroc) i 132.719 estrangers la majoria (99.000) francesos. La ciutat s'estructurava en tres districtes principals: la Medina, barri burgès; el Tnaker, barri popular; i la Mellah, barri jueu. El creixement es va fer principalment cap a l'oest i sud-oest; un nou barri musulmà, la Nova Medina, es va construir al sud i est de l'antiga Medina, i fou poblada per 200.000 marroquins musulmans. A la perifèria alguns barris obrers: a l'est Muhammadiyya (antigament "Carrieres Centrales"); Sidi Uthman (abans Ben Msik), al sud; i Hasaniyya (antiga Derb Jdid o al-Darb al-Djadid) al sud-oest. Al nord-est, a la carretera capo a Rabat, van créixer els barris industrials. En endavant va seguir creixent fins arribar als actuals tres milions i mig d'habitants.


El [[16 de maig]] de [[2003]], es van produir atemptats terroristes islamistes a la ciutat. Al restaurant de la Casa d'Espanya, van morir vint persones, 4 d'elles [[Espanya|espanyoles]]; atemptat que va precedir els [[Atemptats a Madrid, 11 de març de 2004|atemptats del 11 de març de 2004]] a [[Madrid]].
El [[16 de maig]] de [[2003]], es van produir atemptats terroristes islamistes a la ciutat. Al restaurant de la Casa d'Espanya, van morir vint persones, 4 d'elles [[Espanya|espanyoles]]; atemptat que va precedir els [[Atemptats a Madrid, 11 de març de 2004|atemptats del 11 de març de 2004]] a [[Madrid]].
Línia 56: Línia 62:


A Casablanca es troba la [[Mesquita Hassan II]], la major del món després de la de [[La Meca]]. El seu minaret és també el més alt del món, amb 210 metres d'altura. Fou feta construir pel rei [[Hassan II]] i conclosa en [[1993]].
A Casablanca es troba la [[Mesquita Hassan II]], la major del món després de la de [[La Meca]]. El seu minaret és també el més alt del món, amb 210 metres d'altura. Fou feta construir pel rei [[Hassan II]] i conclosa en [[1993]].

Altres llocs d'interès són:
*El port
*Catedral del Sagrat Cor (Sacré-Coeur), catedral catòlica (Catholic Cathedral)
*Ajuntament
*Tecnopark
*Casablanca Twin Center
*Liceu Lyautey

==Divisions administratives de Casablanca==
[[Image:Casablancanasa.jpg|thumb|250px|Casablanca des de el satel·lit]]
[[Image:Casablanca AerialView.jpg|thumb|250px|Vista aeria]]

Casablanca és una comuna, part de la regió de la Gran Casablanca. La comuna està dividida en 8 prefectures (عمالات), subdividides en 16 districtes o "arrondissements" (دوائر) i una municipalitat (بلدية).

===Prefectures===

{| class="wikitable" style="text-align:center;width:60%;"
|+ '''Divisions administratives de la ciutat de Casablanca '''<ref>[http://www.casablanca.ma/index/html/html/prefecture-casa.html La Préfecture de Casablanca (en francès)]</ref>
|-
! scope=col | Prefectures (francès: Préfectures d'arrondissement, àrab: عمالة دوائر)
! scope=col | Districtes (francès: Arrondissements, àrab: دوائر)
! scope=col | Municipalitats (francès: Municipalités, àrab: بلديات )
! scope=col | Superfície
! scope=col | Població (2004)
|-
|width="20%"|عين الشق
Aïn Chock
|width="20%"|عين الشق
Aïn Chock
|width="20%"|&nbsp;
|width="20%"|28.89 km²
|width="20%"|{{formatnum:253496}} habitants
|-
|width="20%" rowspan="3"|عين السبع الحي المحمدي
Aïn Sebaâ-Hay Mohammadi
|width="20%"|عين السبع
Aïn Sebaâ
|width="20%"|&nbsp;
|width="20%" rowspan="3"|26.7 km²
|width="20%" rowspan="3"|{{formatnum:407892}} habitants
|-
|width="20%"|الحي المحمدي
Hay Mohammadi
|width="20%"|&nbsp;
|-
|width="20%"|الصخور السوداء / روش نوار
Roches Noires (Assoukhour Assawda)
|width="20%"|&nbsp;
|-
|width="20%" rowspan="3"|أنفا
Anfa
|width="20%"|أنفا
Anfa
|width="20%"|&nbsp;
|width="20%" rowspan="3"|37.5 km²
|width="20%" rowspan="3"|{{formatnum:492787}} habitants
|-
|width="20%"|المعاريف
Maârif
|width="20%"|&nbsp;
|-
|width="20%"|سيدي بليوط
Sidi Belyout
|width="20%"|&nbsp;
|-
|width="20%" rowspan="2"|بن مسيك
Ben M'sick
|width="20%"|بن مسيك
Ben M'sick
|width="20%"|&nbsp;
|width="20%" rowspan="2"|10.27 km².
|width="20%" rowspan="2"|{{formatnum:285879}} habitants
|-
|width="20%"|سباته
Sbata
|width="20%"|&nbsp;
|-
|width="20%" rowspan="2"|سيدي) برنوصي)
(Sidi) Bernoussi
|width="20%"|سيدي) برنوصي)
(Sidi) Bernoussi
|width="20%"|&nbsp;
|width="20%" rowspan="2"|38.59 km²
|width="20%" rowspan="2"|{{formatnum:453552}} habitants
|-
|width="20%"|سيدي مومن
Sidi Moumen
|width="20%"|&nbsp;
|-
|width="20%" rowspan="2"|الفداء - مرس السلطان
Al Fida-Mers Sultan
|width="20%"|الفداء
Al Fida
|width="20%"|المشور
Mechouar
|width="20%" rowspan="2"|17.9 km²
|width="20%" rowspan="2"|{{formatnum:332682}} habitants
|-
|width="20%"|مرس السلطان
Mers Sultan
|width="20%"|&nbsp;
|-
|width="20%"|الحي الحسني
Hay Hassani
|width="20%"|الحي الحسني
Hay Hassani
|width="20%"|&nbsp;
|width="20%"|25.91 km²
|width="20%"|{{formatnum:323277}} habitants
|-
|width="20%" rowspan="2"|مولاي رشيد
Moulay Rachid
|width="20%"|مولاي رشيد
Moulay Rachid
|&nbsp;
|width="20%" rowspan="2"|13.38 km²
|width="20%" rowspan="2"|{{formatnum:384044}} habitants
|-
|width="20%"|سيدي عثمان
Sidi Othmane
|width="20%"|&nbsp;
|}

===Barris===

Llista indicativa d'alguna barris:

{|
|valign="top"|
*Ain Sebaa
*Belvédère
*2 de Mars
*Bouchentouf
*Bourgogne
*Centre Ville (downtown)
*Californie
*C.I.L.
*Derb Gallef
*Derb Sultan Al Fida
*Derb TAZI
*Hay Dakhla ("Derb Lihoudi") (quartier Martinet)
*El Hank
|valign="top"|
*El Hay El Mohammadi
*Hay Farah
*Gauthier
*Habous
*Hay Moulay Rachid
*La Gironde
*La Colline
*Laimoun (Hay Hassani)
*Lissasfa
*Maarif
*Old Madina (Mdina Qdima)
*Mers Sultan
|valign="top"|
*Nisaam
*Oasis
*Oulfa
*Polo
*Racine
*Riviera
*Roches Noires
*Sbaata
*Sidi Bernoussi
*Sidi Moumen
*Sidi Maarouf
*Sidi Othman
|}

== Agermanaments ==
'''Ciutats germanes'''
* {{flagicon|Algèria}} [[Alger]], [[Algèria]]
* {{flagicon|França}} [[Bordeus]], França (des de 1988)
* {{flagicon|USA}} Chicago, U.S.A. (des de 1982)
* {{flagicon|Indonèsia}} [[Jakarta]], [[Indonèsia]]
* {{flagicon|Malaysia}} [[Kuala Lumpur]], [[Malaysia]] <ref name=APCS>[http://www.urc.or.jp/summit/summit/map/more_e.php?id=0605&apcs_mbr=715654f62317576a55d2271bbc82c814 Kuala Lumpur fact file], ''Asian-Pacific City Summit''. Consultat el 31 de desembre del 2007.</ref>
* {{flagicon|Canada}} [[Montreal]], Canada
* {{flagicon|Xina}} Shanghai, República Popular de la Xina (des de 1986)
* {{flagicon|Turquia}} [[Izmir]], [[Turquia]] (1999)
* {{flagicon|Polònia}} [[Sosnowiec]], Polònia

'''Ciutats companyes'''
* {{flagicon|França}} París, França (des de 2004)

==Educación==
'''Col·legis i Universitat'''
*[http://www.guc.ma/ Universitat de Casablanca]
*[http://www.uh2c.ac.ma/ Universitat de Hassan II (Ain Chock)]
*École Hassania des Travaux Publics
*ISCAE

'''Altres centres educatius'''
*[http://www.americanacademy-casablanca.com/ Acadèmia Americana de Casablanca]
*[http://www.cas.ac.ma/ Escola Americana de Casablanca]
*[http://www.gwa.ac.ma/ Acadèmia George Washington]
*Nelson C. Brown High School
*Babar land
*Liceu Lautey (Lycée Lyautey)

==Clubs esportius ==
* [[Raja Casablanca]]
* [[Wydad Casablanca]]

==Personatges==

* [[Salaheddine Bassir]] - futbolista.
* [[Larbi Benbarek]] - futbolista.
* [[Jean-Paul Bertrand-Demanes]] - futbolista francès.
* Merieme Chadid - astrònom
* Jean-Charles de Castelbajac - dissenyador francès.
* Nawal El-Moutawakel - campió olímpic.
* Shatha Hassoun - cantant.
* Hicham Mesbahi - boxejador.
* Mostafa Nissaboury - poeta.
* Hakim Noury - director de cine.
* Maurice Ohana - compositor francès.
* [[Jean Reno]] - actor de Hollywood.
* Alain Souchon - cantant francès.
* [[Richard Virenque]] - ciclista francès
* Abdallah Zrika - poeta.
* Gad Elmaleh - actor i humorista.

== Imatges ==

<gallery>
Image:Casablanca 7.58684W 33.56662N.jpg|Satel·lit
Image:001 Casablanka1.jpg|Muralles
Image:Casablanca.jpg|Vista
</gallery>

==Referències==
<references/>

== Bibliografia ==
Bahiyyih Maroon, “''Leisure Space: Thematic Style and Cultural Exclusion in Casablanca''”, pp. 137-151, ed. Scott A. Lukas (Lanham, MD, Lexington Books, 2007), ISBN 0739121421

==Enllaços externs==
{{Commonscat|Casablanca}}
*[http://www.casablanca.ma/ Oficial web site de Casablanca]
*[http://www.indik.ma/ Online Casablanca, Mapa - Indik.ma]
*[http://www.courriercasablanca.com/ Portal de Casablanca]
*[http://www.visitcasablanca.ma/ Casablanca Turisme, Website oficial, en francès]
*[http://lexicorient.com/morocco/casablanca.htm Casablanca a Lexicorient]
*[http://www.moroccotravelandtours.com/casablancamap.htm Mapa Turístic]
*[http://casablanca.usconsulate.gov/ Consulat General dels Estats Units]
*[http://www.consulfrance-casablanca.org/ Consulat General de França]
*[http://www.magicmorocco.com/casablanca_morocco.html Casablanca al Marroc Màgic]
*[http://www.itravelnet.com/photography/africa/morocco/casablancaphotogallery.html Fotos de Casablanca]
*[http://www.virtualtravel.ru/user/3778/index.phtml?wid=356&tips=12 Casablanca en fotos modernes]


{{commonscat|Casablanca}}
{{commonscat|Casablanca}}

Revisió del 01:02, 9 març 2009

Aquest article tracta sobre la ciutat marroquina. Si cerqueu la pel·lícula de 1942, vegeu «Casablanca (pel·lícula)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaCasablanca
‫الدار البيضاء (ar)
Tigmmi tumlilt (shi)
Casablanca (es) Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 33° 35′ 57″ N, 7° 37′ 12″ O / 33.5992°N,7.62°O / 33.5992; -7.62
EstatMarroc Marroc
RegióGran Casablanca
PrefecturaCasablanca
Capital de
Població humana
Població3.499.000 (2018) Modifica el valor a Wikidata (9.111,98 hab./km²)
Geografia
Superfície384 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud58
Organització política
• Cap de governNabila Rmili (en) Tradueix (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20000, 20200
Fus horari
ISO 3166-2MA-CAS Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data27 novembre 2013
Identificador5848

Lloc webcasablanca.ma Modifica el valor a Wikidata

Casablanca (en àrab, الدار البيضاء, ad-Dār al-Bayḍāʾ, literalment la Casa Blanca, reduït en el llenguatge popular a Dar-l-Bidà, així com també a Casa amb pronunciació a la francesa) és la ciutat més gran del Marroc i el seu port més important. Disposa de l'aeroport internacional Mohammed V.

És considerada la capital econòmica del país, encara que la capital oficial i seu del govern és Rabat. Situada a l'oest, en la costa del Oceà Atlàntic. Segons el cens de setembre de 2004, la població de Casablanca és de 2.950.000 habitants.

Limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic, al NE amb la província de Ben Slimane, i al sud amb la província de Settat. Es troba a la regió d'Hispania Nova.

Història

Vegeu: Anfa

Després de la destrucció d'Anfa pels portuguesos, la llegenda de la seva tornada el 1515 i la fundació de la ciutat el 1515 o 1575 no és més que això, una llegenda. Els portuguesos van tenir el projecte d'anar a Anfa el 1515 però no el van executar al fracassar a Mamura. La tradició diu que van fundar Casa Branca el 1575 i la van abandonar el 1755 després de l'augment dels atacs provinents de les tribus musulmanes dels voltants. La realitat es que el lloc va romandre desert fins que el sultà Sidi Muhammad ben Allah la van fer construir amb el nom de Dar al-Bayda a la meitat del segle XVIII amb un bastió capacitat per artilleria, probablement després del 1769 quan els portuguesos van evacuar Mazagan, per prevenir un retorn ofensiu dels cristians. El 1782 el comerç fou concedit a una companyia de Cadis i el 1789 a la Compañia de los Cinco Gremios Mayores de Madrid, però el 1793 es va revoltar el governador del país dels Shawiya, i va establir residència a Casablanca i després de liquidar la revolta el sultà va fer tancar el port el 1794 i va enviar a Rabat als delegats espanyols i demés comerciants cristians. No fou reobert fins el 1830 per Mawlay Abd al-Rahman ben Hisham.

En el segle XIX la població va començar a créixer considerablement i el comerç marítim es va incrementar. Els comerciants van tornar a partir de 1840 i especialment després de 1852. Els principals foren els occitans de Lodeva que buscaven llana per escapar del mercat anglès; després van seguir anglesos-gibraltarencs, alemanys, portuguesos i espanyols. El 1857 es va obrir el primer viceconsolat. Hi va haver alguna sequera i alguna epidèmia que no va aturar el creixement de la colònia estrangera. Una línea regular de navegació va establir una escala a la vila. El 1906 el tràfic del port (14 milions de francs-or) va superar al de Tànger.

El 1904 Marroc va obtenir un préstec de l'estranger i les duanes van servir de garantia, que es va augmentar el 1906 a causa dels pactes de la Conferència d'Algesires. Els francesos van començar a treballar en la millora del port, provocant la hostilitat de les tribus Shawiya de la rodalia, que el 30 de juliol de 1907 van atacar i matar alguns treballadors europeus a una carretera fora de la ciutat. Va intervenir un vaixell de guerra francès i en la confusió es va produir el saqueig de la ciutat pels nadius, especialment el barri jueu; el 5 d'agost el vaixell francès va bombardejar la ciutat i el dia 7 d'agost els mariners (2000 homes) van desembarcar dirigits pel general Drude. També Espanya va enviar vaixells i homes. Les tribus foren rebutjades poc a poc i el país dels Shawiya fou ocupat pels francesos. Així es va iniciar el procés que va portar al protectorat el 1912.

El primer resident general Lautey fou responsable del gran desenvolupament de la ciutat, quan va decidir construir un gran port, el principal del Marroc. Aquest port artificial, protegit de l'alta mar per un dic de 3180 metres, amb 4870 metres de molls d'aigua fonda, va suposar augmentar considerablement l'activitat econòmica local. Casablanca fou un port estratègicament important durant la Segona Guerra Mundial i va albergar la Cimera Anglo-americana en 1943. Després de la guerra una bomba nacionalista el dia de Nadal del 1953, va causar nombroses víctimes.

El 1956 el port tenia un tràfic de vuit milions i mig de tones. La població, que era de 20.000 habitants el 1907, havia passat a 680.000 el 1952, dels quals 462.920 eren marroquins musulmans, 74.783 marroquins jueus (un terç dels jueus del Marroc) i 132.719 estrangers la majoria (99.000) francesos. La ciutat s'estructurava en tres districtes principals: la Medina, barri burgès; el Tnaker, barri popular; i la Mellah, barri jueu. El creixement es va fer principalment cap a l'oest i sud-oest; un nou barri musulmà, la Nova Medina, es va construir al sud i est de l'antiga Medina, i fou poblada per 200.000 marroquins musulmans. A la perifèria alguns barris obrers: a l'est Muhammadiyya (antigament "Carrieres Centrales"); Sidi Uthman (abans Ben Msik), al sud; i Hasaniyya (antiga Derb Jdid o al-Darb al-Djadid) al sud-oest. Al nord-est, a la carretera capo a Rabat, van créixer els barris industrials. En endavant va seguir creixent fins arribar als actuals tres milions i mig d'habitants.

El 16 de maig de 2003, es van produir atemptats terroristes islamistes a la ciutat. Al restaurant de la Casa d'Espanya, van morir vint persones, 4 d'elles espanyoles; atemptat que va precedir els atemptats del 11 de març de 2004 a Madrid.

Monuments d'interès

A Casablanca es troba la Mesquita Hassan II, la major del món després de la de La Meca. El seu minaret és també el més alt del món, amb 210 metres d'altura. Fou feta construir pel rei Hassan II i conclosa en 1993.

Altres llocs d'interès són:

  • El port
  • Catedral del Sagrat Cor (Sacré-Coeur), catedral catòlica (Catholic Cathedral)
  • Ajuntament
  • Tecnopark
  • Casablanca Twin Center
  • Liceu Lyautey

Divisions administratives de Casablanca

Casablanca des de el satel·lit
Vista aeria

Casablanca és una comuna, part de la regió de la Gran Casablanca. La comuna està dividida en 8 prefectures (عمالات), subdividides en 16 districtes o "arrondissements" (دوائر) i una municipalitat (بلدية).

Prefectures

Divisions administratives de la ciutat de Casablanca [1]
Prefectures (francès: Préfectures d'arrondissement, àrab: عمالة دوائر) Districtes (francès: Arrondissements, àrab: دوائر) Municipalitats (francès: Municipalités, àrab: بلديات ) Superfície Població (2004)
عين الشق

Aïn Chock

عين الشق

Aïn Chock

  28.89 km² 253.496 habitants
عين السبع الحي المحمدي

Aïn Sebaâ-Hay Mohammadi

عين السبع

Aïn Sebaâ

  26.7 km² 407.892 habitants
الحي المحمدي

Hay Mohammadi

 
الصخور السوداء / روش نوار

Roches Noires (Assoukhour Assawda)

 
أنفا

Anfa

أنفا

Anfa

  37.5 km² 492.787 habitants
المعاريف

Maârif

 
سيدي بليوط

Sidi Belyout

 
بن مسيك

Ben M'sick

بن مسيك

Ben M'sick

  10.27 km². 285.879 habitants
سباته

Sbata

 
سيدي) برنوصي)

(Sidi) Bernoussi

سيدي) برنوصي)

(Sidi) Bernoussi

  38.59 km² 453.552 habitants
سيدي مومن

Sidi Moumen

 
الفداء - مرس السلطان

Al Fida-Mers Sultan

الفداء

Al Fida

المشور

Mechouar

17.9 km² 332.682 habitants
مرس السلطان

Mers Sultan

 
الحي الحسني

Hay Hassani

الحي الحسني

Hay Hassani

  25.91 km² 323.277 habitants
مولاي رشيد

Moulay Rachid

مولاي رشيد

Moulay Rachid

  13.38 km² 384.044 habitants
سيدي عثمان

Sidi Othmane

 

Barris

Llista indicativa d'alguna barris:

  • Ain Sebaa
  • Belvédère
  • 2 de Mars
  • Bouchentouf
  • Bourgogne
  • Centre Ville (downtown)
  • Californie
  • C.I.L.
  • Derb Gallef
  • Derb Sultan Al Fida
  • Derb TAZI
  • Hay Dakhla ("Derb Lihoudi") (quartier Martinet)
  • El Hank
  • El Hay El Mohammadi
  • Hay Farah
  • Gauthier
  • Habous
  • Hay Moulay Rachid
  • La Gironde
  • La Colline
  • Laimoun (Hay Hassani)
  • Lissasfa
  • Maarif
  • Old Madina (Mdina Qdima)
  • Mers Sultan
  • Nisaam
  • Oasis
  • Oulfa
  • Polo
  • Racine
  • Riviera
  • Roches Noires
  • Sbaata
  • Sidi Bernoussi
  • Sidi Moumen
  • Sidi Maarouf
  • Sidi Othman

Agermanaments

Ciutats germanes

Ciutats companyes

  • França París, França (des de 2004)

Educación

Col·legis i Universitat

Altres centres educatius

Clubs esportius

Personatges

  • Salaheddine Bassir - futbolista.
  • Larbi Benbarek - futbolista.
  • Jean-Paul Bertrand-Demanes - futbolista francès.
  • Merieme Chadid - astrònom
  • Jean-Charles de Castelbajac - dissenyador francès.
  • Nawal El-Moutawakel - campió olímpic.
  • Shatha Hassoun - cantant.
  • Hicham Mesbahi - boxejador.
  • Mostafa Nissaboury - poeta.
  • Hakim Noury - director de cine.
  • Maurice Ohana - compositor francès.
  • Jean Reno - actor de Hollywood.
  • Alain Souchon - cantant francès.
  • Richard Virenque - ciclista francès
  • Abdallah Zrika - poeta.
  • Gad Elmaleh - actor i humorista.

Imatges

Referències

  1. La Préfecture de Casablanca (en francès)
  2. Kuala Lumpur fact file, Asian-Pacific City Summit. Consultat el 31 de desembre del 2007.

Bibliografia

Bahiyyih Maroon, “Leisure Space: Thematic Style and Cultural Exclusion in Casablanca”, pp. 137-151, ed. Scott A. Lukas (Lanham, MD, Lexington Books, 2007), ISBN 0739121421

Enllaços externs